“La societat catalana ens trobarà al seu costat en l'escenari que sigui”

Qui inicia aquestes ofertes és Telefónica amb el Fusión. Telefónica ha sofert durant molt de temps la pressió de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) per la contenció de preus. Si ens deixessin, ja fa temps que hauríem posat l'ADSL a 9,99 euros, perquè tenim dimensió i capacitat per fer-ho, però si ho fem la competència no sobreviu. I la CMT estableix un entorn de competència. Sabíem que els paquets són la via per recuperar clients. La prova que és una bona estratègia és que hem recuperat 1,5 milions de clients i que la competència ens ha seguit.

I anirà en augment. Tots els serveis digitals, tant a les llars com a les empreses, vindran en una sola factura. De fet, amb les empreses ja fa temps que ho fem. Si ens fixem en la pime a Catalunya, la penetració de banda ampla és de les més altes d'Europa, però les noves tecnologies no s'utilitzen per a gaire res més que per al correu. La nostra missió és identificar el perfil de cada empresa i, a canvi d'una quota al mes, treure-li preocupacions: proporcionem material, programari i manteniment. No cal que inverteixin en tecnologia que queda obsoleta. A la llar passa el mateix: el sistema de seguretat, la robotització de la casa, etc. tindran una sola factura.

La tendència continuarà. El sector de les telecomunicacions ha sigut deflacionista durant molts anys. Ha ajudat a reduir la inflació perquè els preus han anat baixant. Això no vol dir que la butxaca del consumidor ho noti perquè cada vegada hi ha més serveis digitalitzables. Ara et pots baixar pel·lícules, cançons i llibres. Les llars gasten menys en telecomunicacions? No necessàriament, perquè els preus baixen però la factura de Telefónica potser no perquè oferim una sèrie de serveis que abans es compraven a part.

Hi ha famílies que han hagut de limitar despesa supèrflua: segones línies, línies dels fills... A més, han tancat moltes petites i mitjanes empreses i això, amb les línies de mòbils, es nota. Però és conjuntural.

El que passava és que provocàvem una guerra de preus a partir dels telèfons, i aquesta, en tot cas, ha de ser una guerra de Samsung o d'Apple, que són la indústria. Telefónica va optar per destinar els recursos a una estratègia de fidelització, de voler que el client es quedi i que ens recomani. Llavors, vam decidir no subvencionar per captar clients de la competència, i deixar de posar recursos en aquesta tàctica ens permet destinar-los a fidelitzar els clients que ja tenim.

En termes absoluts, les telecomunicacions sumen centenars de milers de reclamacions, i és veritat que van a davant de les llistes. Ara bé, si s'analitza amb percentatges, la cosa varia: 0,75 reclamacions per cada 10.000 clients. I no ho diem nosaltres, sinó un estudi extern. I s'ha de tenir en compte que el telèfon el tenim 24 hores a menys d'un metre de distància. De tota manera, treballem per reduir el nombre de reclamacions, i nosaltres l'hem retallat a la meitat.

Un estudi fet als Estats Units diu que un 48% de la gent que té entre 18 i 44 anys el primer que fa quan s'aixeca és connectar-se al Facebook i que un 28% ho fa abans d'aixecar-se, des del llit mateix. Evidentment que hi ha la part d'oci, però també hi ha la part de productivitat. Si ens fixem en la incidència en el PIB de la inversió en tecnologies de les comunicacions (que engloba l'accés a internet, línies fixes i mòbils), a Catalunya i Espanya estem per sobre de la mitjana europea. Anglaterra, que va a davant, és un 3,2% respecte al PIB i aquí estem al 3,1%. Però, en canvi, en l'apartat de la tecnologia de la informació, o sigui, en programari i maquinari, estem en una mica més de l'1% del PIB, en comparació amb el 3% del país més alt. I és en aquesta part on es veu que les pimes tenen banda ampla i no l'utilitzen més que per al correu o per un web que, en la majoria de casos, és com una targeta de presentació.

A qui trobi la fórmula, el fitxem. Nosaltres ens ho plantegem amb el conseller Puig, amb les associacions d'empresaris i amb qui calgui. L'objectiu és que la pime sigui més potent, més productiva, més competitiva. Ens hem de posar d'acord per ajudar a fer un país més competitiu perquè el progrés del país, Catalunya i Espanya, depèn de la productivitat de la petita i mitjana empresa.

Un 75% del tràfic de dades en l'ús d'un telèfon intel·ligent es cursa a través de la wi-fi. La tecnologia LTE o 4G et dóna velocitat però creiem que, de moment, introduir-la és poc eficient per una qüestió de freqüències d'espectre.

S'ha de tenir clar que, de moment, són pocs els aparells aptes per treballar amb 4G. Vull dir que, quan hi ha un canvi de tecnologia d'aquest tipus, no hi ha ni un 1% de la població que tingui eines per treure'n profit. Val la pena preguntar-se si les grans inversions s'han de fer de manera racional o de pressa per apuntar-se un gol amb una tecnologia que no és ni seva. Qui ho vulgui, que vagi dient que serà el primer a implantar una tecnologia que només faran servir un 1% dels usuaris.

En el cas de Telefónica, no. Rotundament. Si no s'espatlla la situació actual (cosa que passaria si el regulador ens obligués a posar la fibra a un determinat preu, com ho fa amb el coure) i si la demanda ajuda una mica i no cau, que no sembla que hagi de caure, serà òptim. Perquè, si es donen aquests dos factors, a curt termini Catalunya pot ser dels llocs d'Europa amb més penetració de la fibra òptica a la llar. Podria estar als nivells de Corea i el Japó, o sigui, els primers països del món.

Per a totes les empreses i per a qualsevol posició de responsabilitat, des del recepcionista fins al president. I fes-ho quan van bé perquè, si esperes que vagin malament, no seràs a temps de reaccionar. Com anava de bé Kodak fa vint anys? Llavors, apareix en l'horitzó una cosa anomenada càmeres digitals i ara tots sabem en quina situació està avui la companyia per no haver-se sabut adaptar al món digital.

Malament. Quina és la diferència entre Ferran Adrià i el segon, tercer o cinquè millor cuiner del món? Temps per pensar. Només obria d'abril a octubre i només per donar sopars. Però tenia el primer centre de recerca en gastronomia al món, un centre amb físics, químics i cuiners. Si el que avui no dóna l'abast amb la demanda no es qüestiona els temes en perspectiva, ho passarà malament.

Abans que ningú pensés que a Catalunya podia haver-hi un plantejament d'aquest tipus, ja teníem dues companyies amb un CIF català, és a dir, empreses que facturen des d'aquí i que si un dia s'han de pagar impostos aquí, els pagaran aquí i per aquí. Sigui quin sigui l'escenari que la societat catalana dibuixi per al futur, ens trobarà al seu costat, sempre. I t'ho dic de debò, perquè ho hem fet a tots els països, és a l'ADN de la companyia i estem preparant els passos pel que sigui que hagi de ser. Nosaltres hem crescut a còpia de comprar companyies a diferents països, i cada país té uns problemes diferents. Jo no amago que vull vendre perquè tinc uns accionistes a darrere. Ara bé, sempre ens oferim per actuar com a partners i deixem els números clars del que representa treballar amb nosaltres.

Nosaltres no hem tingut pressions des de Madrid en aquest sentit. Nosaltres, com a partners, ens posarem a les ordres i al costat de qui hi hagi i en l'escenari que hi hagi.