Pensió més baixa des del 2014
El comitè d'experts de Rajoy li aconsella no revalorar la pensió amb l'IPC i lligar-la ja a l'esperança de vida
En recessió es reduirà la paga i viure més restarà un 5% cada dècada
L'IPC voreja l'1%, però en el futur pot restar poder adquisitiu de cop
La paga a jubilats del ‘baby boom' eleva la despesa del model un 70%
Amb el vassallatge de no publicar l'informe fins a les cinc de la tarda per no alterar la compareixença del Consell de Ministres de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el comitè d'experts designat pel govern espanyol a l'abril va donar a conèixer ahir el seu informe sobre el coeficient abaratidor de les pensions que La Moncloa anomena “factor de sostenibilitat”. Si bé és un mer informe de recomanacions que els autors insisteixen a desvestir d'ideologia i a presentar com a simple matemàtica, Mariano Rajoy hi té ara la coartada per sobrepassar dues línies vermelles inexplorades en democràcia: la reforma afectarà per primer cop des d'ara els pensionistes actuals i regularà la paga mensual ignorant la inflació. Rebut l'informe, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, no dissimula la pressa que dicta Brussel·les i anuncia que la llei s'aprovarà al juliol perquè les noves pensions entrin en vigor el 2014.
La reforma de les pensions que va aprovar el 2011 José Luis Rodríguez Zapatero –a la qual el PP es va oposar votant-hi en contra al Congrés i al Senat– va entrar en vigor en realitat al gener, de manera que només estarà vigent cinc mesos, i teòricament naixia per instal·lar la tranquil·litat fins al 2050. En el primer pas per desbordar la reforma de Zapatero que allargava l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, els dotze experts comandats pel sociòleg i col·laborador habitual de FAES Víctor Pérez-Díaz –celebrat a la fundació que pilota José María Aznar com “l'únic sociòleg liberal”– no són immunes a l'alt voltatge de la matèria i han viscut divisions. Si bé l'informe rep el vistiplau de deu dels dotze, un d'ells, representant de CCOO, Miguel Ángel García Díaz, opina en un vot particular que la reforma pot entrar en vigor el 2019. Santos Ruesga, en nom del PSOE, hi vota en contra amb un dur vot particular contra les “evidents presses” que han patit per concloure en cinquanta dies, i el catedràtic de dret del treball José Luis Tortero s'absté també amb vot particular.
Pocs cotitzants per atur
En el document validat per deu dels dotze experts s'aconsella que les pensions només pugin si creixen els ingressos del sistema, una variable que depèn del nombre de cotitzants i que un atur petrificat en el 25% fins al 2018 com ha predit La Moncloa empeny a la baixa inexorablement. Al seu torn, la previsió és que l'imminent accés massiu a l'edat de jubilació de la generació del baby boom (nascuts entre 1946 i 1964) faci disparar els costos del sistema de la Seguretat Social un 70%. Es tracta d'un desfasament notori en un sistema com el de l'Estat espanyol que és de repartiment, de manera que cadascú no es paga la seva pensió sinó que cada generació de cotitzants paga les pensions dels seus jubilats coetanis confiant, alhora, que els joves que vindran pagaran la seva pensió en el futur, i així successivament.
Amb aquest horitzó, els introdueixen l'anomenat factor d'equitat intergeneracional (FEI), que ve a dividir l'esperança de vida de les persones que es jubilen per l'esperança de vida d'aquestes mateixes persones uns anys més tard. “Això farà que a mesura que l'esperança de vida va augmentant, la ràtio va disminuint”, reconeix el membre del comitè i economista en cap del BBVA Rafael Doménech. Segons els càlculs que manegen, la disminució en la paga serà d'un 5% cada dècada. I aquí Doménech corregia el tret i intentava vendre que la pèrdua potser no és tanta: “La idea és que la pensió inicial vagi augmentant en termes reals a pesar que s'apliqui el factor d'equitat.” “Si no hi ha situacions excepcionals, el més lògic és que pugin”, va arribar a dir Doménech.
A banda del coeficient abaratidor per culpa de viure més anys –a partir dels 65 anys es guanyaran 16 mesos de vida cada deu anys–, el comitè d'experts posa a disposició de Rajoy l'anomenat factor de revaloració anual (FRA), que el primer que fa és trair el seu nom perquè no revalora mai la pensió d'acord amb l'alça de l'IPC, sinó d'acord amb el cicle, i si hi ha bonança o recessió. “És cert que en situacions excepcionals les pensions sí que quedarien congelades”, és el màxim que va concedir l'economista del BBVA Rafael Doménech a la tercera repregunta. En cas de bonança, insistien a recalcar els experts, un teòric excedent d'ingressos engrossiria el fons de reserva de la Seguretat Social, la guardiola de les pensions que acumula 90.000 milions i que el PP ha trencat ja per pal·liar el primer dèficit en els seus catorze mesos de mandat.
Si bé el compromís dels experts és que a partir del 2014 les pensions puguin créixer nominalment (sense tenir en compte la inflació), en els quaranta folis de recomanacions hi anoten el perill que la paga mensual del pensionista suposi cada cop menys percentatge del salari base cobrat. “Si no s'introdueixen canvis, hi ha el risc que la pensió mitjana se situï per sota del salari mitjà“, alerta l'expert pròxim a CCOO Miguel Ángel García Díaz. I queda la inflació, que Rajoy celebra aquests dies com si fos un èxit propi que acabi l'any a l'1%, però que al futur pot ser una bomba de rellotgeria que resti poder adquisitiu de manera sistemàtica.
El vot en contra denuncia el cercle viciós del baix sou
Si bé l'informe encarregat per La Moncloa té gairebé unanimitat, el discordant Santos Ruesga –pròxim al PSOE– va demostrar ahir que té la capacitat de pertorbar el president del grup i sociòleg col·laborador de FAES Víctor Pérez Díaz. A la pregunta de per què els acadèmics del sí no havien deixat lloc ni veu als discrepants, Pérez Díaz es va irritar: “Suposo que les gents en general fan el que volen o el que no volen.”
En el seu vot particular discrepant, Ruesga fa saber el seu “desacord total” amb les conclusions de l'informe i denuncia “evidents presses” del Ministeri d'Ocupació de Fátima Báñez recordant que la llei de Zapatero tot just ha entrat en vigor al gener. Dels debats a porta tancada amb els col·legues, Santos Ruesga n'extreu una conclusió que el sobta: “Ara sembla com si només tingués gravíssims problemes de sostenibilitat el model espanyol de repartiment.” I denuncia un “cercle viciós” originat per la devaluació dels salaris. “S'està produint una intensa devaluació salarial que afecta el flux actual d'ingressos al sistema de la Seguretat Social, i així se'ns introdueix en una espècie de cercle viciós en què es diu que cal rebaixar el valor de les pensions, fins i tot el nominal, perquè són els salaris els que baixen”, raona l'únic vot negatiu entre dotze.
