L'FMI dicta sentència

La “força” del nou marc

Els homes de negre admeten que la reforma laboral del PP que va entrar en vigor el febrer de l'any passat ha suposat avenços, però consideren que són insuficients per apagar el foc de l'atur, que registra taxes “inacceptablement altes”. Pronostiquen, doncs, que la recuperació dependrà de la “força” amb què s'apliqui una nova reforma que incideixi en els canvis ja iniciats, els que han fet disparat els acomiadaments individuals i col·lectius, i han comportat una rebaixa generalitzada de les condicions laborals, com recentment advertia l'Organització Internacional del Treball. Tot i advocar per una “simplificació” de la negociació col·lectiva que, per exemple, agiliti els tràmits perquè una empresa es despengi del seu conveni col·lectiu –amb la normativa actual ja és possible amb tres trimestres consecutius de menys vendes–, el Fons sí que vol l'ajuda dels sindicats quan proposen un gran pacte entre empresaris i treballadors per reduir els sous. Així, els empresaris s'haurien de comprometre a generar “increments significatius dels llocs de treball” a canvi que els empleats acceptin una “significativa moderació salarial”. Segons aquesta argumentació, si s'aconsegueix generar ocupació i que la inflació baixi, la rebaixa salarial no penalitzarà la capacitat adquisitiva de les llars.

Les receptes dictades ahir afecten en la seva majoria el mercat laboral: l'FMI no cita el contracte únic, però sí que aposta per reduir el nombre de contractes i posar fi a la “perniciosa bretxa” entre les indemnitzacions que reben els treballadors fixos i les dels temporals. L'organisme dirigit per Christine Lagarde també vol que els jutges tinguin menys poder a l'hora d'interpretar si una empresa té arguments o no per fer un acomiadament objectiu, incentius per a la contractació de joves i treballadors no qualificats i una rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social, una demanda històrica de les patronals. Aquesta última mesura que ajudaria a reactivar el mercat de treball té, però, una contrapartida: una puja d'impostos. Continuar el “procés de consolidació fiscal”, en diuen els homes de negre, tot i que matisen que caldria augmentar les bases fiscals i no tant els tipus. Malgrat tot, deixen clar que, sigui com sigui, la base impositiva de l'IVA ha d'augmentar a mitjà termini. Segons les conclusions de l'FMI, la recaptació d'ingressos a l'Estat espanyol està molt per sota de la d'altres països europeus, i l'organisme insisteix que cal millorar a llarg termini les rendes procedents dels impostos indirectes. 

Que el Banc d'Espanya supervisi de prop el sector financer –l'FMI evita pronunciar-se sobre si ho ha fet prou bé fins ara– és un altre consell de la missió diplomàtica, a més de demanar que el poc crèdit que es dóna es “redirigeixi” a les empreses que puguin generar ocupació.

El govern estatal va replicar ràpidament el Fons Monetari per boca de la secretària d'estat d'Ocupació, Engracia Hidalgo, que va dir que l'executiu respecta les opinions de l'organisme, “però la reforma laboral és equilibrada, d'envergadura i està feta”. Hores abans, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, deia que les conclusions eren “un senyal molt clar” que és necessari “aprofundir” en les reformes. Ahir també van aparèixer les primeres crítiques a la medecina dels homes de negre. Per la UGT, una nova reforma laboral comportaria més retallades de drets, una altra devaluació salarial i destrucció d'ocupació.