55.460 pisos buits
L'últim cens de l'Instituto Nacional de Estadística constata que el nombre d'habitatges que no estan ocupats a les comarques gironines ha crescut un 5,43% en deu anys i que representa l'11,3% del total del parc gironí
El 29% dels habitatges de la demarcació són secundaris
Un total de 55.460 habitatges buits a la demarcació de Girona. Aquesta és la quantitat exacta que difon l'Instituto Nacional de Estadística (INE) en l'últim cens de població i habitatge que té i que fa referència al decenni 2001-2011. Són les últimes dades d'aquest ens estatal que es tenen del parc d'habitatges buits i fan referència a pisos que no estan ocupats i estan disponibles per a la venda o lloguer o que, fins i tot, estan abandonats. El mateix institut estatal constata que arreu de l'Estat, en aquest període –el cens de l'INE es fa cada deu anys “mitjançant qüestionaris exhaustius al conjunt de la població” i amb la participació de 5.000 agents, segons recull l'informe–, el nombre d'habitatges buits ha augmentat un 10,8% –hi ha un total de 3,4 milions d'habitatges buits– i que un de cada cinc d'aquests immobles es troba en edificis construïts els darrers deu anys. A les comarques gironines, l'increment en aquest decenni ha estat del 5,43%, un percentatge que no arriba a la meitat de la mitjana estatal i que destaca, per exemple, si es compara amb les comarques de Castelló, on l'augment ha estat del 20%.
El mateix cens de l'INE també recull el total d'habitatges que s'han comptabilitzat fins al 2011 a la demarcació, ja sigui ocupats, buits o de segona residència. Es tracta de 489.214 habitatges –un 18,5% més que fa deu anys–, per a una població, segons el mateix cens, de 751.806 persones. El total d'edificis comptabilitzats pel mateix cens a la demarcació és de 214.862.
Quant a aquest increment en el parc d'habitatges del 18,5%, “tot i que estem per sota la mitjana estatal (20,3%), l'increment poblacional que hi ha hagut d'entrada de la immigració ha fet que estiguem per sobre la mitjana catalana (16,6%)”, analitza el president del Col·legi d'API de Girona, Ramon Corominas, que creu que, si bé les dades de l'INE es remunten al 2011, actualment la tònica continua amb els mateixos paràmetres. Segons les mateixes dades, del total d'habitatges que hi ha a la demarcació, l'11,3% estan buits. Es tracta d'un percentatge que situa la demarcació en “el tram baix”, diu el president dels API gironins, que recorda que la mitjana catalana en aquest àmbit és de l'11,6% i l'estatal, del 13%, i que puntualitza que “no hi ha hagut en aquest període estudiat un excés constructiu”. També el president del Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona, Josep Maria Coll –que puntualitza que el cens de l'INE no és dels més utilitzats pel seu gremi– creu que els habitatges buits a les comarques gironines se situen “no lluny” de la mitjana catalana i recorda que el 2012 i durant aquest 2013 s'ha accelerat la venda d'estoc.
Habitatges principals
Pel que fa al nombre d'habitatges principals –els que es consideren residències habituals–, s'ha detectat en deu anys un increment del 36,6% –hi ha un total de 292.054 habitatges–, mentre que el nombre d'habitatges secundaris –de segona residència– ha disminuït un 3,3% –141.700 habitatges–. Així, els habitatges secundaris respecte al total se situen al voltant del 29%. Les comarques gironines són, doncs, la vuitena demarcació de l'Estat pel que fa a habitatges secundaris i la primera de Catalunya –a Tarragona el percentatge és del 26,7% i a Barcelona, del 5,8%.
Josep Maria Coll i Ramon Corominas coincideixen que aquestes dades pel que fa a habitatges secundaris es poden explicar per la gran oferta d'habitatge de vacances que hi ha a les comarques gironines, on en un territori petit hi ha destinacions turístiques tant de mar com de muntanya. Coll i Corominas també constaten que la reducció en el nombre d'habitatges secundaris a les comarques gironines durant aquesta dècada es pot atribuir en part al fet que moltes de les cases que eren segona residència s'han convertit en primera, és a dir, en habitatges principals.
LA XIFRA
Entre 10.000 i 15.000 pisos nous en estoc
Una part dels habitatges buits correspon a habitatges de nova construcció. Aquesta quantitat oscil·la entre els 10.000 i els 15.000, segons recullen diversos estudis. Un dels últims, l'estudi sobre els estocs d'habitatges a Catalunya, amb data del febrer passat i fet per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya amb la col·laboració dels Registradors de Catalunya, constatava que a les comarques gironines hi havia un total de 10.315 habitatges inscrits en el registre de la propietat i que no han estat objecte de cap transacció.
Segons el president del Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona, Josep Maria Coll, el nombre d'habitatges nous en estoc oscil·la entre els 10.000 i els 15.000, però afegeix que hi ha hagut una acceleració de les vendes en els últims mesos del 2012 per efecte del tancament d'any, amb el canvi d'IVA i la fi de les desgravacions i durant aquest primer semestre del 2013 per part de petits inversors. També el president dels API gironins, Ramon Corominas, coincideix que “l'evolució a la baixa dels preus de mercat –a mitjan 2003 i 2004– està fent disminuir l'estoc construït tot i que molt lentament. No hi ha grans borses de shadow inventory a les nostres comarques”. En aquest punt, cal destacar que bona part dels immobles venuts responen als habitatges que bancs i caixes es treuen del damunt amb rebaixes rècord i la demanda de segones residències a la Costa Brava.
Lloret de Mar i Llançà, dos casos destacables
U.CEl cens de l'INE calcula que a Lloret de Mar el nombre d'habitatges buits ha crescut un 79% en deu anys i que el nombre de secundaris ha disminuït un 44,6%. Des del Col·legi d'API, creuen que aquestes dades no tenen una explicació lògica o simple, tot i que afegeixen que, en part, la metodologia de l'estudi pot revelar un transvasament de dades de secundaris a principals o buits. De tota manera, durant el període estudiat hi ha hagut un alt grau constructiu, reconeix Corominas, i també el regidor d'Urbanisme de Lloret, Jordi Martínez, que recorda que durant els anys 2003 i 2004 hi va haver l'edificació dels barris de Fenals i del Rieral.
En el cas de Llançà, destaca el fet que és la tercera població de l'Estat amb més de 2.000 habitants amb un percentatge més alt d'habitatges secundaris, amb un 73,9%. Explica Josep Maria Coll que Llançà és el municipi de la demarcació que disposa d'un terme gran, que té nombroses urbanitzacions i que, per contra, la població fixa és molt més baixa. Aquestes urbanitzacions de segones residències estan ocupades per famílies principalment d'origen barceloní, gironí i francès.
Pel que fa a Girona ciutat, l'INE recull que hi ha 6.737 pisos buits d'un total de 47.446. És a dir, un 14,2%. Per contra, les dades més recents, que es van fer públiques en un estudi de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial de Girona segons dades de l'abril del 2012, el nombre d'habitatges buits a la ciutat era llavors de 1.437. Una quantitat que triplicava la de l'any 2005.