La UE imposa una quitació mínima del 8% en futurs rescats
“En casos excepcionals” els Vint-i-set podrien ‘perdonar' a accionistes i creditors d'un banc rescatat part de les pèrdues
Els contribuents no haurien de tornar a tapar amb els seus diners el forat dels bancs, però qui pagarà d'ara en endavant la factura dels rescats? Els ministres europeus de Finances no acaben de posar-se d'acord i ahir, en tancar-se aquesta edició, encara negociaven la que serà la pedra angular de la futura unió bancària (i que ha de facilitar a les pimes del sud de l'euro finançar-se). Està clar que els accionistes del banc en fallida seran els primers a passar per caixa i assumir pèrdues, seguits dels preferentistes i els bonistes. I després pagaran els que tinguin dipòsits de més de 100.000 euros, com a Xipre.
Però alguns governs es volen reservar marge de maniobra per poder ser flexibles i perdonar part d'aquestes pèrdues “en circumstancies excepcionals”. Per exemple, hi ha força consens a protegir els particulars i les pimes que tinguin més de 100.000 euros al banc (i que quedarien desprotegits i haurien de patir una quitació). En aquest cas, part del rescat s'hauria de pagar amb el fons de resolució bancària (la gran guardiola comuna que s'obliga a anar preparant als bancs). I com a darrera opció es recorreria al fons de rescat europeu, amb un límit de 60.000 milions.
França i la Gran Bretanya, entre altres socis, volen ser autònoms i decidir cas per cas a qui salven d'haver de patir pèrdues. Però Alemanya i Àustria són inflexibles i volen deixar-ho tot ben lligat per evitar futures sorpreses amb els mals alumnes del sud. La presidència irlandesa proposa que en cas de rescat ningú no pugui salvar-se d'haver de patir com a mínim un 8% de pèrdues. I que el fons de resolució no pugui ajudar amb més del 5% de tot el passiu del banc.
Desgravació a Itàlia a qui contracti ‘ni-ni' emancipats
El Consell de Ministres italià va aprovar ahir un paquet de mesures contra la desocupació al qual es destinaran 1.500 milions provinents de fons europeus i estatals.
La mesura més destacada és la desgravació fiscal de fins a 650 euros al mes que rebran les empreses per cada treballador jove contractat indefinidament.
El primer ministre italià, Enrico Letta, va dir que preveu crear així 200.000 llocs de treball els pròxims 18 mesos. Però les mesures no han entusiasmat, sobretot perquè els requisits que han de complir els joves per beneficiar-se d'aquests ajuts són molt restrictius: ser menor de 29 anys, no tenir el graduat escolar, encadenar sense feina un mínim de 6 mesos i viure per compte propi i amb algun familiar a càrrec.
