La cobertura mòbil falla en el 59% dels municipis catalans
Un informe del COETTC revela que la situació és pitjor que el 2012 i que les deficiències no es resolen
La demanda de xarxa és cada vegada més gran i manquen antenes i infraestructura
“Em sents? Escolta! Hola! Em sents?” En vista del silenci, cop d'ull a la pantalla del telèfon mòbil i la certesa que no, que l'interlocutor no ens sent perquè ha fallat la cobertura. El 59,1% dels municipis catalans presenten problemes de cobertura mòbil, segons un informe del Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). En el país de la capitalitat mundial del mòbil (Barcelona 2012-2018) i del Mobile World Congress (70.000 visitants i un impacte econòmic calculat en 300 milions d'euros), la cobertura telefònica té intermitències i, a més, va de mal en pitjor.
I és que els forats de senyal revelats pel COETTC posen de manifest un augment de dos punts percentuals respecte al que recollia el mateix estudi l'any passat.
La demanda de xarxa és cada vegada més gran (creix el nombre de dispositius mòbils i, més enllà de les trucades, es multipliquen les descàrregues de dades) i, segons el COETTC, manquen antenes i infraestructura per poder donar l'abast: “Necessitem noves normatives municipals en matèria d'infraestructures i instal·lacions de radiocomunicació, ja que en molts casos encara ens regim per ordenances aprovades l'any 2002, quan el telèfon només ens servia per parlar i enviar missatges, bàsicament. Ara, que ens trobem davant la posada en marxa de la quarta generació de la telefonia mòbil, els ciutadans encara veuen que no poden gaudir plenament del servei de telecomunicacions”, afirma el degà del COETTC, Ferran Amago.
L'estudi adverteix de “la dificultat social de la contractació d'emplaçaments” i això, juntament amb el ràpid augment dels serveis que s'ofereixen a través de la telefonia mòbil, deriva cap a un coll d'ampolla que escanya la connectivitat.
Connexió a clapes.
En el cas de Barcelona, els carrers de Sagrada Família, el Barri Gòtic, la Zona Franca, o la zona nord de la ciutat (Vall d'Hebron, el Carmel, Via Júlia, entre d'altres) són els barris on, malgrat que s'ha millorat respecte a l'any passat, es mantenen les mancances més notables. L'estudi també troba a faltar cobertura al Port Olímpic.
Respecte als municipis de la franja litoral (on, a causa del turisme, hi ha pics de demanda en determinades èpoques de l'any), s'han detectat insuficiències sobretot en zones del Maresme –Arenys de Mar, Blanes, Sant Pol– o a l'àrea de la Costa Daurada –Cambrils, Vilafortuny, el Vendrell, Salou o Tarragona-.
També a la costa barcelonina hi ha desconnexions –Badalona, Castelldefels, Gavà o Viladecans– i un cas similar es dóna en municipis de la Costa Brava –l'Escala, Santa Cristina d'Aro o Palafrugell–.
El col·legi posa de manifest que el 29,40% dels municipis amb deficiències les arrosseguen des de fa tres anys.
També es deixa lloc per a la nota positiva i es destaca que algunes poblacions, com Badalona, Cadaqués, Calella, Pineda de Mar o Sitges han introduït algun element de xarxa que ha millorat parcialment les seves deficiències.
Més Europa també des del telèfon
Des d'aquest juliol té vigència un reglament de la Unió Europea sobre itinerància (roaming) que abarateix un 36% els preus màxims per a la descàrrega de dades. Es busca abaratir la connexió en els viatges de trànsit per la UE.
Des del 2007, els preus del roaming s'han reduït més del 80% i, en el mateix període, el mercat de la itinerància ha crescut un 630%.