L'Estat, sense marge
El dèficit arriba al juny al llistó del 3,81% que Brussel·les tolera com a màxim per a tot l'any per a l'administració estatal
La factura dels interessos continua sent el gran obstacle per reduir el desequilibri de forma decidida
La recaptació de l'IRPF va a la baixa, concretament un 5,5% menys
El dèficit de l'Estat va arribar a finals de juny als 40.001 milions d'euros en termes de la comptabilitat trimestral, equivalents a un 3,81% del PIB, segons les dades fetes públiques ahir pel Ministeri d'Hisenda espanyol. Amb aquesta taxa, l'administració estatal arriba al límit permès per Brussel·les per al conjunt de l'any sis mesos abans de tancar l'exercici, per la qual cosa elimina qualsevol marge de maniobra i haurà de fer mans i mànigues per mantenir la mateixa taxa fins al 31 de desembre que ve.
Convé recordar, a més, que aquest nivell del 3,8% correspon a l'administració de l'Estat, sense comptar els trams de dèficit que correspondran a les comunitats autònomes i a les corporacions locals. Entre totes han de sumar un dèficit global permès del 6,5%, després que la Comissió Europea relaxés el límit màxim estipulat anteriorment, que era del 4,5%. La resta de dèficits esperats són el polèmic 1,3% per a les comunitats autònomes i l'1,4% de la Seguretat Social, mentre que les corporacions locals han d'arribar a l'equilibri pressupostari, en el 0%.
Tot i l'absència de marge pressupostari per a la resta de l'any, el ministeri va presentar la taxa com un èxit, pel fet que suposa una reducció del 8,2% si es compara amb el mateix període del 2012. El mateix titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, celebrava ahir que la frenada percentual del dèficit “enforteixi” l'evolució econòmica, perquè, va subratllar, la pujada de la recaptació està demostrant que l'esperat canvi econòmic s'està produint per arribar “més aviat que tard” a la desitjada creació d'ocupació.
Els ingressos, certament, van pujar, ja que fins al mes de juny van arribar als 49.528 milions d'euros, un 12% més, mentre que la despesa només va créixer un 2%.
En el còmput mensual, però, el mes de juny no va ser gaire positiu, ja que el dèficit va fer un substancial salt del 19,9% respecte al maig. A més, la despesa en interessos, 13.984 milions, va superar en un 14,4% la del primer semestre del 2012. Si no fos per aquesta rèmora financera, el dèficit hauria estat de 26.017 milions i s'hauria reduït un 17% respecte al mateix període comparable de l'any passat.
Al seu torn, els ingressos directes i les cotitzacions socials van ser de 34.609 milions en termes de caixa, és a dir, quan s'efectuen. Aquesta magnitud recula un 10,4% interanual, en bona part pel descens de la recaptació de l'IRPF, que va ser de 31.105 milions, un 5,5% menys.
Sis mesos es fan molt llargs si la màniga no es pot estirar més
M.m
És probable que Cristóbal Montoro tingui amagat algun roc a la faixa per acabar l'exercici complint amb Europa. De moment, el marge de maniobra és nul i l'historial d'incompliments llarg. A final del mes passat Brussel·les va donar una mica més de coll i va dir que permetria que el dèficit total de l'Estat arribés aquest any a un 6,5% si s'abordaven reformes importants com ara la de les pensions, la del sistema tributari i la de l'administració, entre altres. Tot i això, les arques de l'Estat depenen ara en bona part del que passi la resta de l'any en l'economia i en els ingressos que es puguin generar en paral·lel a les contínues pujades impositives, ja que els compromisos financers són els que són i l'Estat hi ha de donar prioritat per no perdre credibilitat als mercats.
Partir i repartir
Enmig de tot plegat hi ha encara l'estira-i-arronsa amb les comunitats autònomes, que també hauran de complir el que s'acabi decidint, de grat o per força, al consell de política fiscal i financera que es fa avui. El govern català confia aconseguir, si no el 2,1% reclamat (en lloc de l'1,3% marcat d'ofici), sí una taxa superior a l'1,7% per no haver d'aplicar retallades sagnants al pressupost.
