Protegir el sòl agrari
Llum verd a la redacció d'un avantprojecte de llei que li atorgui personalitat jurídica i obligui a fer estudis d'impacte agrari en tots els projectes d'infraestructures
S'aspira a frenar-ne la davallada i garantir la producció local d'aliments
Del 1975 ençà, el sòl es classifica en urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Si bé s'han delimitat els usos de l'urbà, i també de part del medi natural, a través de figures de protecció com ara els parcs naturals, el sòl agrari no disposa de cap reconeixement legal que el protegeixi específicament.
Tan sols entre el 1993 i el 2005 i just abans de la gran expansió urbanística dels últims anys, el sòl destinat a usos agrícoles i ramaders va disminuir un 12%. L'especulació lligada al boom immobiliari i l'abandonament de conreus pels baixos preus agrícoles en són algunes causes. Les valls acostumen a ser les zones més fèrtils i alhora les més fàcils per creuar amb infraestructures. Qualificat com a sòl no urbanitzable, l'espai agrari s'expropia sense tenir en compte factors com ara la generació de riquesa i els llocs de treball que suporta. “Una cosa és fer infraestructures indispensables i, l'altra, la manera. El ja trinxat no es recupera mai més i dubto que calgui un polígon industrial a cada municipi”, afirma el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball. I hi afegeix: “Durant anys, el planejament urbanístic s'ha fet sense visió de conjunt de país.” Ara, el govern vol revertir la situació i ha aprovat la redacció d'un avantprojecte de llei de protecció del sòl agrari. El director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, explica: “La llei li atorgarà personalitat jurídica. Pretenem que reconegui el valor del sòl agrari com a productor d'aliments, vertebrador del paisatge, captador de CO2 i motor de la indústria agroalimentària.”
La conselleria d'Agricultura proposarà la inclusió d'un estudi d'impacte agrari en tots els projectes d'infraestructures i transformació del sòl. Agricultura preveu enviar el projecte al Parlament a inicis de l'any vinent, però abans ho vol consensuar amb partits i organitzacions agràries. De fet, la protecció del sòl agrari és una petició històrica d'Unió de Pagesos i ja té dues resolucions parlamentàries anteriors. “La decisió del govern és un canvi de xip important, però veurem com acaba. Demanem que s'estableixi què s'hi pot fer i què no”, ha declarat Caball.
Reserva alimentària
Cap al 2050, al planeta viuran uns 9.000 milions d'habitants. L'actual producció agrària s'ha d'incrementar un 70% per abastir-los, segons el Banc Mundial. El creixement demogràfic de països com ara la Xina ha fet disparar els preus dels cereals. La puja del petroli també encareix els costos de les importacions agrícoles i de matèries primeres com ara la soja pel pinso. L'efecte ja s'evidencia en un increment dels preus dels aliments. “No tothom té la mateixa renda. Ho hem de frenar, augmentant la producció de proximitat”, diu Sala. Fa dècades que els Estats Units fan polítiques per garantir-se l'abastiment alimentari, i la UE està virant cap a aquesta direcció. Holanda i França ja tenen legislacions que protegeixen la peça indispensable per a la producció: el sòl agrari.
Tallafocs en un paisatge ordenat
El bosc avança a Catalunya i ja abasta el 60% de la superfície total. “Fins ara la prioritat ha estat protegir el bosc, però els darrers grans incendis evidencien la necessitat de plantejar-se'n la discontinuïtat interposant-hi franges de conreu”, assegura Jordi Sala. Pagesos, experts forestals i els cossos d'extinció saben de sempre que el control d'un foc forestal és més senzill si hi ha camps pel mig que actuen de tallafoc. “A l'Empordà, la ramaderia frenava els incendis, però hi ha hagut un retrocés de les explotacions a causa de la poca rendibilitat”, explica Joan Caball. Infraestructures i massa forestal han ocupat els camps de conreu, afavorits per mesures de protecció que no té l'espai agrari.
La nova llei també remarcarà que el paisatge agrícola és un patrimoni cultural en si mateix, ja que ha configurat el país a través de generacions. I, alhora, és la font de recursos d'una part del sector turístic com ara l'enològic.
