La crisi econòmica
El miracle letó contra l'atur
La zona euro frena la destrucció de llocs de treball i la seva taxa de parats s'estabilitza en el 12,1 per cent
Letònia lidera la lluita contra la desocupació i la redueix en quatre punts en l'últim any
15.000 aturatsvan trobar feina el juliol passat a la zona euro, 33.000 en el conjunt de la Unió Europea
Per fi una “notícia relativament bona”. Poc s'imaginaven no fa tant a Brussel·les que un dia haurien d'acabar celebrant que l'atur a la zona euro és de només el 12,1%: la taxa de desocupats es manté en el seu màxim històric però, com a mínim, no s'ha agreujat en el darrer mes, segons va fer públic ahir Eurostat, l'oficina d'estadística europea. “Després de sis trimestres consecutius de recessió i de deu trimestres d'augment de l'atur, la destrucció de llocs de treball s'ha frenat en alguns països, fins i tot a Espanya, Portugal i Irlanda”, es congratulava l'eurocomissari de Treball, László Andor.
Fins a 15.000 desocupats van trobar feina el juliol passat a la zona euro i 33.000 en el conjunt de la Unió Europea, on la taxa d'atur, també absolutament rècord, és ara de l'11%. Es tracta d'una millora molt “lleugera”, de brots verds “mínims”, però tot i així la Comissió Europea troba “encoratjadora” i una “notícia relativament bona” aquesta “estabilització” de l'atur. De recuperació, però, no se'n podrà parlar fins que l'economia europea no sigui capaç de crear entre 200.000 i 300.000 nous llocs de treball al mes i mentre els països mediterranis visquin una situació “d'emergència social que pot ser explosiva”, avisa l'hongarès Andor.
Grècia i l'Estat espanyol arrasen un cop més en aquest rànquing de l'atur, ja que multipliquen per cinc i per sis la taxa de parats d'Àustria i Alemanya. En l'últim any, disset països del club han vist com el seu mercat laboral s'ha deteriorat encara més, sobretot la rescatada Xipre (la taxa s'ha disparat del 12,2% al 17,3%). I onze han aconseguit crear ocupació. Entre els alumnes exemplars destaquen les petites economies bàltiques i, molt especialment, Letònia, que en els darrers dotze mesos ha retallat l'atur en més de quatre punts, del 15,7% a l'11,5%.
L'economia letona ha passat d'esfondrar-se un 24% el 2008, una de les pitjors caigudes del món, a ser la que més creix de la Unió Europea, un 5% l'any passat. Ja ha retornat els 7.500 milions del seu rescat a Brussel·les i l'FMI, i l'1 de gener del 2014 es convertirà en el divuitè soci de l'euro.
El miracle letó, que ahir van confirmar també les dades d'ocupació d'Eurostat, haurà costat als seus dos milions d'habitants haver d'aguantar estoicament, gairebé sense protestes, mesures d'austeritat draconianes.
L'avantatge dels petits
Però també és conseqüència de la seva mida. Precisament un estudi de la Universitat de Harvard defensa la viabilitat econòmica dels estats petits, perquè s'adapten molt millor als canvis d'un entorn globalitzat, estan abocats a l'exportació i són capaços de generar més riquesa que els grans.
També a la reconeguda Sciences Po de París asseguren que hi ha un “nexe” entre la mida d'un estat i el seu potencial de creixement. I el Nobel d'economia de l'any 1992, Gary Becker, subratlla que “les petites nacions juguen amb avantatge en els mercats internacionals: l'eficiència econòmica requereix especialitzar-se en pocs productes i serveis, i sovint ocupen vetes de mercats que són massa petites per a les grans nacions”.