El virus de l'austeritat castiga el CSIC
Les retallades en el pressupost ordinari d'un dels principals motors de recerca a l'Estat i el retard en l'aprovació del finançament públic fa témer pel futur de projectes als centres que hi ha a Catalunya
La delegació a Catalunya ha estat
un alumne avantatjat
del sistema científic
El CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) a Catalunya, considerat un feu de recerca científica estatal, passa per hores baixes. Les retallades del pressupost ordinari (provinents de l'Estat) superiors al 30% des de l'any 2009 fins ara, i la supressió de programes de contractació d'investigadors i doctorands, i sobretot la congelació del pla estatal de recerca i d'altres fons autonòmics està hipotecant la recerca científica dels propers anys. De fet, el pla estatal de recerca, la línia estatal mitjançant la qual es nodreixen molts dels projectes de recerca, està pendent de publicar-se des del mes de gener, i per tant les perspectives per continuar projectes de recerca o fer-ne de nous a un any vista són quasi nul·les.
Ignasi Ribas, el vicedirector de l'Institut de Ciències Espacials, un dels 24 centres que depenen del CSIC a Catalunya, explica: “Com que no han sortit nous programes, a molts grups se'ns acaba el projecte el mes de desembre, i per tant haurem de rescindir contractes, la qual cosa suposarà una frenada en la recerca científica.”
Una de les principals parts del que s'inverteix en recerca va a parar a personal altament format, per tant, retallar en recerca significa fer-ho en persones a les quals s'han destinat molts recursos per formar-les. “Aquest no és doncs un drama tecnològic, sinó humà”, diu Ribas. Amb les retallades de pressupost estatal el CSIC va cancel·lar fa dos anys el programa de beques JAE (Junta d'Ampliació d'Estudis) que servia perquè els instituts es nodrissin de personal de doctorands i postdoctorands amb beques. “S'ha reduït la proporció de personal no permanent, i a la llarga és obvi que farà baixar la productivitat científica”, insisteix David Amabilino, vicedirector de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), i coincideixen en aquesta previsió la totalitat dels directors de centres de recerca del CSIC de Catalunya amb els quals ha parlat L'Econòmic. Ara com ara, aproximadament el 45% del personal que treballa als centres del CSIC té contractes temporals per cobrir els projectes concrets de recerca. La modalitat contractual de la resta es reparteix entre funcionaris, principalment els investigadors permanents, i personal laboral. Així que la majoria de les nòmines del personal temporal es paguen amb la part dels pressupostos que es capten en els fons estatals, com el pla estatal de recerca, o fons de la UE com el 7è programa marc.
El mateix delegat del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo, reconeix que la retallada del pressupost del CSIC com a organisme ha estat molt crua i va més enllà: “És obvi que és una situació complicada per a tothom, però s'hauria de tenir molt present que tot i que la recerca científica no ens farà sortir de la crisi, no es pot deixar de fer inversió perquè quan canviï el cicle no podem perdre més posicions. Ser-hi actius en recerca és el que ens permet créixer.” Calvo adverteix que és una qüestió del futur com a país, i que cal ser-ne conscients tots plegats.
Abans de l'estiu el president del CSIC a àmbit estatal, Emilio Lora-Tamayo, va demanar un rescat de 100 milions d'euros per poder acabar l'exercici sense fer fallida i pagar despeses bàsiques de manteniment com la llum o l'aigua per als quasi 130 centres de recerca que té el CSIC arreu de l'Estat. De moment només s'hi han destinat 25 milions d'euros i queden pendents els 75 restants. És cert que aquesta injecció aniria dedicada al pressupost ordinari per a manteniment d'infraestructures, però indirectament condiciona la tasca de recerca. “La manca de liquiditat no és tant un problema per obtenir projectes a curt termini, però sí que resulta greu per a la infraestructura general que afecta tècnics de laboratori i tècnics, i si no els podem reemplaçar fa malmetre la productivitat”, diu Amabilino.
La responsable sindical de CCOO al CSIC Catalunya, Blanca Álvarez, lamenta que es tracta d'un mal històric que arrossega l'Estat espanyol, que creu poc en la innovació i que, en temps de crisi, la recerca és el primer que es retalla. “Estem malmetent gent molt bona que treballa en aquests centres en condicions infrahumanes”, denuncia.
Per fer front a un context advers, una de les sortides és mirar a Europa. De fet els projectes per a captació de fons europeus estan augmentant de manera significativa. L'Institut de Diagnòstic Ambiental i Anàlisi de l'Aigua, per exemple, ha captat en el mes de juny vuit projectes europeus al voltant del tema de l'aigua.
Una altra de les accions que estan engegant la majoria dels centres de recerca del CSIC català és, com explica Calvo, obrir-se cada cop més als serveis empresarials, i captar més finançament privat mitjançant el desenvolupament de tecnologia aplicada. No és fàcil per la situació de crisi ni per l'estructura empresarial del país.
Ara bé, parar la màquina de la recerca científica té, doncs, implicacions més globals del que pot semblar. I no només perquè condicionarà el model econòmic del futur sinó també perquè suposarà deixar perdre el que s'ha assolit.
El cert és que la delegació del CSIC a Catalunya, la primera que es va crear, l'any 1942, ha estat un alumne avantatjat en el sistema CSIC. Al llarg d'aquests 70 anys d'existència s'han anat generant els diferents centres i instituts, alguns d'ells únics a l'Estat i de reconegut prestigi internacional.
Calvo explica que un dels motius d'aquest èxit és que des de Catalunya sempre s'ha propiciat que hi hagi la màxima interrelació possible entre universitats, CSIC i altres organismes de recerca catalans, que han permès arribar a acords significatius i únics en el sistema d'R+D espanyol. D'aquesta voluntat aglutinadora va néixer el Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB), l'Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència o la reeixida experiència de l'Institut d'Estudis Espacials (CSIC-UB-UPC-UAB i la Generalitat), que s'ha consolidat com una de les entitats de referència mundial en el seu àmbit.
“Fins aquest any encara no havíem notat la crisi”
Aquest centre està dedicat a l'ecologia aquàtica, tant marina com d'aigua dolça. Des d'aquí fan des de la identificació d'organismes o descripció d'espècies noves fins a estudis d'impacte ambiental. La major part de la seva recerca és bàsica, però també n'han realitzat d'aplicada amb l'estudi d'impactes en l'ecologia aquàtica quan s'instal·len infraestructures en l'aigua, com ho van fer amb la construcció de la dessalinitzadora de Blanes, en què el centre es va ocupar del seguiment de la descàrrega de salmorra a les costes de Blanes.
Des d'aquest centre de la Selva han contribuït a organitzar reserves marines arreu del món mitjançant una col·laboració amb el National Geographic.
De les 90 persones que hi treballen hi ha al voltant de 16 investigadors permanents.
Daniel Martín reconeix que fins aquest any el centre no havia notat els efectes de les retallades de pressupost del CSIC, perquè tenien unes balances equilibrades gràcies als diferents fons competitius. Ara bé, a mesura que les agències públiques han anat retallant el centre se n'ha ressentit.
“Hem buscat sinergies per assegurar la recerca”
L'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) és un dels 24 centres que té el CSIC a Catalunya. Creat fa 25 anys, disposa de diferents línies de recerca que s'organitzen principalment en els camps de tecnologies de la informació, materials per a l'energia, materials aplicats, i una línia emergent que és la recerca en materials amb aplicacions biomèdiques. “Aquesta està agafant cada cop més força”, explica el seu vicedirector, David Amabilino.
El centre té un pressupost anual d'uns 10 milions d'euros, dels quals un 60% prové de fons del CSIC, que es destinen majoritàriament a pagar els sous dels empleats permanents i despeses fixes. El 40% restant prové de la captació d'altres fons com línies europees, estatals o autonòmiques de recerca.
L'ICMAB ha pres una estratègia determinant darrerament i és la de buscar sinergies amb d'altres organismes com ja fan amb el sincrotró Alba, per exemple, per assegurar-se així equipaments i el finançament necessari per portar endavant la recerca davant un panorama poc encoratjador. De L'ICMAB han sortit ja dues spin off.
Líders en moltes de les missions espacials de l'ESA
L'Institut de Ciències de l'Espai, ubicat al campus de Bellaterra, està en els primers llocs del rànquing mundial en productivitat científica. Només per posar un exemple de la seva posició global, en la propera missió que prepara l'Agència Espacial Europea (ESA, en les seva sigla en anglès), dels cinc projectes que tenen oberts, l'ICE té una participació destacada en quatre d'aquests. Aquest institut, que forma part de la constel·lació del CSIC a Catalunya, és, a més, un dels centres de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. La seva funció és fer recerca de l'espai i des de l'espai, explorar-lo i explotar-lo des del punt de vista científic. Ara bé, a més de fer recerca acadèmica estan involucrats en el desenvolupament d'instrumentació i participen en moltes de les missions espacials de l'ESA tant des del punt de vista científic com tecnològic. Ara mateix estan presents en cinc projectes diferents de l'ESA en marxa per enviar diferents aparells a l'espai en breu.
De les 80 persones que treballen al centre, que estan repartides entre l'àrea de tècnics, de gestió, els becaris, els estudiants de doctorat i investigadors, al voltant d'uns 18 són investigadors permanents.
“La recerca aplicada és la sortida lògica”
L'Observatori de l'Ebre té la particularitat que és un dels centres mixtos, és a dir, que depèn del CSIC en col·laboració amb una fundació, formada per diferents patrons, entre ells la Generalitat o la Diputació de Tarragona. El centre dedicat a la recerca, l'observació i la divulgació de la ciència es va fundar el 1904, per la companyia de Jesús, fins i tot abans que es creés el CSIC. El centre disposa d'una de les sèries de dades més antigues de l'Estat.
L'especialització del centre és la geofísica i les relacions entre l'activitat solar i les variables de la terra, com la sismologia, camp magnètic, meteorologia i el canvi climàtic, etc. Fa 16 anys que l'observatori fa recerca geofísica a l'Antàrtida, on tenen un observatori. Com explica el seu director, Juan José Curto, una de les darreres apostes ha estat situar-se en la transferència tecnològica. De fet, tenen contractes amb companyies elèctriques, com Endesa o Red Eléctrica, sobre corrents induïts en les xarxes elèctriques. “És una sortida lògica de la recerca perquè la societat s'aprofiti de la recerca científica i generar alhora més ingressos”, diu.