La moneda pròpia de la Catalunya independent

Els adversaris del procés sobiranista català han llançat una ofensiva intel·lectual i política en què asseguren que, amb la independència, Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, i, per tant, de la zona euro. El tema que per mi és més interessant en aquest debat és el de la moneda. La pregunta clau és la següent: si Catalunya fos independent, podria continuar tenint l'euro com a moneda? La resposta és rotundament sí.

Encara que durant un període de transició, després de la declaració d'independència, Catalunya no fos membre de la UE i s'hagués de negociar la seva reincorporació, a Catalunya seguiria circulant l'euro sense problemes, ja que la mateixa UE seria la primera interessada a garantir la lliure circulació de mercaderies, persones i capitals per als ciutadans i empreses europees residents a Catalunya, i també la dels ciutadans i empreses estrangeres que tenen relacions econòmiques amb Catalunya.

Les entitats financeres que operessin a Catalunya podrien seguir anant a demanar diners al Banc Central Europeu, que és el fabricant dels euros, a través de les seves matrius –que en molts casos serien bancs espanyols, com ara el BBVA, el Santander o el Popular, o d'altres estats de la UE, com per exemple el Deutsche Bank o el BNP Paribas–, o mitjançant filials o sucursals establertes en països membres de la zona euro, com seria el cas de Caixa Bank, que controla un 49% del Banco Portugués de Investimento, o del Banc Sabadell, que té una filial a França i participa en el capital del primer banc de Portugal, el Banco Comercial Português. Això garantiria la liquiditat en euros del sistema financer català i la disponibilitat de recursos dels bancs que operen a Catalunya per continuar donant préstecs en euros a les empreses del país.

La conclusió és que en el futur estat català seguirem utilitzant l'euro amb tota normalitat, fins i tot en el pitjor dels escenaris apocalíptics que descriuen els immobilistes.