Grups de ciutadans s'alien per comprar junts i abaratir preus
Adquireixen sobretot productes d'alimentació, i especialment producte ecològic
Algunes associacions tenen com a prioritat fer un consum crític i responsable
Opten pels productors de proximitat
L'estalvi depèn
dels productes comprats, la quantitat i la freqüència
N'hi ha que defugen els distribuïdors,
a fi que els guanys siguin íntegrament per als productors
La crisi econòmica està portant molts ciutadans a buscar alternatives de consum més barates que les tradicionals. Una d'aquestes solucions ha experimentat un fort creixement els darrers anys, i continua a l'alça. Són els grups de compra: grups de persones que opten per comprar conjuntament productes. Són sobretot productes d'alimentació, però també n'hi ha que en compren d'altres tipus, com per exemple de cosmètica i de neteja.
Els grups asseguren que és difícil quantificar l'estalvi que obtenen comprant conjuntament, perquè depèn molt dels productes adquirits, de la quantitat que se'n compra i de la freqüència. Coincideixen a dir, però, que surt a compte, sobretot en els productes ecològics, que solen sortir significativament més cars en els establiments tradicionals, asseguren.
Un consum responsable
L'estalvi és un dels objectius, però no l'únic. De fet, per a molts grups, no és ni tan sols prioritari ni la raó central de la seva creació. Hi ha qui considera que és una manera de fer “un consum crític, responsable i ecològic”, tal com ho defineixen a Olidecoop, un grup de compra de Girona que agrupa actualment 32 nuclis familiars i que existeix des de principis del 2010. Són molt estrictes amb els seus proveïdors. Tenen en compte fins i tot les condicions laborals dels treballadors, a fi que no hi hagi cap tipus d'explotació laboral. Com molts altres, per exemple el grup de Celrà (L'Aulina Grup de Consum de la Llera del Ter), que agrupa una vintena de famílies, i el de Porqueres (La Cistella Grup d'Ecoconsum del Pla de l'Estany), compost per una trentena de famílies, tenen preferència pels productors locals i, per tant, els productes de proximitat. L'Aulina fa uns quatre anys que existeix per adquirir producte ecològic “i, sempre que es pugui, de proximitat”. Per la seva banda, La Cistella va fer les seves primeres comandes el gener del 2006, amb l'objectiu de “consumir d'una manera sana i conscient”.
N'hi ha que defugen expressament comprar a distribuïdors, a fi que el guany sigui íntegre per als productors. D'altres segueixen aquesta norma des d'una perspectiva més laxa, i prioritzen, per exemple, que el producte sigui ecològic. La majoria dels grups limiten el nombre d'associats a fi de no complicar la intendència.
El grup de Celrà, per exemple, no vol tenir més de trenta famílies perquè els complicaria la gestió i obligaria a buscar nous espais per repartir les comandes. De fet, asseguren, tenen llista d'espera de famílies que hi volen entrar. Els d'Olidecoop estan estudiant tenir dos centres de recollida separats. En tindrien un a Girona –actualment usen un local cedit a Sant Daniel– i en farien un de nou a Salt. Això els permetria, segons expliquen, duplicar el nombre de nuclis familiars que pertanyen a l'associació. A La Cistella, de Porqueres, no tenen un nombre màxim de famílies, però diuen que se senten còmodes amb la quarantena que són. Molts dels grups s'estan constituint en associacions.
Una clientela fidel per als productors de proximitat
J. NadalLa proliferació de grups de consum està donant una empenta també als productors locals, sobretot si treballen amb productes ecològics i naturals. Un cas el trobem amb la Fundació Onyar-la Selva. Aquesta és només una de les moltes empreses que serveixen amb regularitat els grups de compra. La fundació, situada a Quart, serveix grups de compra de municipis com ara Celrà, Girona, Llagostera, Porqueres, Premià i Palafrugell. Des de la direcció de la Fundació Onyar-la Selva admeten que han notat un increment del nombre d'aquests grups.
La fundació té un objectiu social: donar feina a persones amb discapacitat. Aquest component social s'entén des d'alguns grups com un valor afegit al seu propòsit de ser consumidors responsables. N'hi ha que són molt exigents amb els seus pretendents de proveïdors més enllà de la qualitat del producte que ofereixen. L'exigència canvia d'un grup a l'altre. Però en general no n'hi ha prou, és clar, amb l'ètica productiva, sinó que exigeixen també la qualitat del producte. Són exemples d'aquesta manera de fer empreses com ara Pagesos Agroecològics, Sabons Beltran, Ecopollastre, Cosmètics Giura, Mas Claperol, la mateixa Fundació Onyar-la Selva i moltes més companyies, totes proveïdores de grups de compra. Seguint amb l'exemple de la Fundació Onyar-la Selva, no paren de diversificar els seus productes. Una de les darreres accions ha estat cultivar cinc hectàrees a Vilademuls amb productes ecològics com ara cigrons, carbassa, ceba i tomàquets. També han posat en marxa un obrador de pasta fresca, que està fent un efecte crida per a altres productes que produeixen, com ara els bolets xiitake.
Les famílies es reparteixen les tasques
Bona part dels grups de compra tenen una estratègia semblant pel que fa al funcionament intern. Una base és el repartiment de tasques a fi que tothom, per torns rotatoris, ha d'assumir la preparació de les cistelles setmanals. En el grup La Cistella recullen les comandes durant el cap de setmana i reparteixen les cistelles cada divendres, al centre cívic de Porqueres. El pagament es fa per endavant, mes a mes, coincidint amb l'última recollida del mes. L'administració del grup la duen persones que ho fan de manera fixa, i les famílies fan torns per preparar i repartir les cistelles. Aquest funcionament és aproximadament igual per als d'Olidecoop. En el seu cas, a cada nucli familiar li toca muntar les cistelles cada tres mesos. Per ser membres paguen una quota de 20 euros a l'any, i fan ingressos a compte de les compres que faran. Fan les comandes a través d'un sistema informatitzat de dimecres a diumenge, i reparteixen les cistelles el dimecres següent. S'organitzen en comissions per als tractes amb nous proveïdors, recepció de noves famílies, etcètera. Els de L'Aulina entren les comandes en un full de càlcul en què hi ha els productes en un eix, i les famílies en l'altre, i indiquen quantes unitats volen de cada cosa. Els administradors són fixos, i cada mes hi ha dues famílies que fan el repartiment. En queda exclosa la família propietària del garatge on es fa el repartiment. També reparteixen els dimecres.