Neix una plataforma de crèdit alternatiu per a les pimes
Les empreses associades al MARF podran començar a emetre deute i pagarés l'any que ve
Les patronals del sector celebren l'arribada del nou canal
L'èxit, diuen, dependrà de si el cost és baix i el sistema, fàcil
És evident que la falta de crèdit –i el seu elevat cost– és un dels grans obstacles de les pimes per obrir nous negocis, expandir-se geogràficament i, en alguns casos, fins i tot per sobreviure. L'aixeta del canal tradicional continua tancada i el govern central fa temps que idea vies de finançament alternatives al sistema bancari. Tot i que començarà a operar l'any que ve, ahir es va presentar en societat el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) per a petites i mitjanes empreses, que mobilitzarà el 2014 uns 1.000 milions d'euros. Les previsions oficials són que unes 800 empreses de l'Estat espanyol –200 de catalanes– puguin emetre pagarés i deute en aquest mercat i beneficiar-se d'una rendibilitat que se situaria entre el 6% i el 10%.
Sobre el paper, tot són bones intencions, però les patronals que agrupen les pimes de casa nostra es mostren cautes. Celebren l'arribada d'un nou instrument financer i, per tant, l'aposta per estímuls econòmics, però dubten de la seva eficàcia real o, almenys, tenen recels. Antoni Abad, president de la Cecot, reflexionava ahir que “el nostre país no té tradició de finançament fora del bancari, així que el fet de posar en marxa aquests nous mercats amb certes garanties pot suposar una millora per a algunes empreses i, sobretot, una passa endavant per adaptar la cultura del cercar fórmules de finançament alternatives a les actuals”.
Dubtes i reptes
Malgrat tot, la Cecot alerta que hi ha dos possibles riscos: que els tipus d'interès siguin més alts que els bancaris “perquè les empreses que hi aspiren són encara desconegudes en l'àmbit general i els prestadors de diner tenen una percepció de més risc”, i que aquest desconeixement també exigeixi molta més documentació, memòries i certificats, o sigui, “un cost indirecte per a l'empresa sol·licitant”. És per això que la patronal demana que “el funcionament del MARF sigui senzill i econòmic”.
Segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos, l'executiu estudia articular incentius fiscals que, almenys, equiparin el tractament de la inversió en aquest mercat al que rep la inversió en mercats secundaris oficials. Per Fran de la Torre, director del departament de consultoria estratègica i finançament de Pimec, el que s'ha d'estimular és que les empreses participin en la nova plataforma. D'entrada, creu que l'instrument triat és “una mica complicat perquè funcioni com a alternativa real”. De tota manera, li dóna la benvinguda i demana que els nivells de solvència que es demanin per participar-hi siguin realistes: “Si pugem molt el llistó, els bons clients de la banca passaran a ser clients de l'Estat; hem de recordar que el MARF ha de servir per ajudar les empreses que ho necessiten.”
La por d'allò desconegut
A Barcelona es va crear fa quatre anys el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) per a petites empreses en expansió. Hi cotitzen actualment 23 companyies de diversos sectors, entre els quals la farmàcia (amb firmes com ara AB Biotics i Bionaturis), el comerç (Imaginarium) i les noves tecnologies (Catenon). El fet que des del 2009 només una vintena de companyies hagin apostat per aquest sistema demostra les dificultats dels canals alternatius de finançament per obrir-se camí. “El problema –explica l'expert en el tema Fran de la Torre– és que quan alguna cosa és desconeguda, ens en distanciem; ens passa a tots, i també als empresaris, que tenen pot de fer servir instruments financers que s'allunyen d'allò que és normal.”
A l'Estat espanyol, el finançament no bancari de les pimes representa el 22%, enfront del 55% de França, el 45% d'Alemanya o el 70% dels Estats Units. Noruega es va estrenar el 2005 i ha aportat al sector 4.200 milions.