Deslleialtats milionàries
Mas actualitza el saldo d'impagaments de l'Estat en 9.375 milions i engreixa el llistat de greuges Repta Rajoy a complir la legalitat amb què rebutja la consulta
La Generalitat inclou el deute en infraestructures tot i el TC
La Generalitat ja ha enllestit la factura de la involució autonòmica i la remetrà a Mariano Rajoy. L'Estat espanyol no reconeix els deutes amb Catalunya. Però l'executiu d'Artur Mas va acordar ahir enviar-li la llista amb justificant de recepció i un desafiament: que la contrasti o la contradigui. Els impagaments van arribar al setembre als 9.375 milions d'euros. Així ho especifica l'informe de “la deslleialtat de l'Estat respecte a Catalunya”, que n'actualitza el saldo. Aquest document de 50 planes farcit de deutes i de reducció d'ingressos finalistes retrata també les invasions de competències, l'incompliment espanyol de sentències del Tribunal Constitucional (TC) favorables al govern català, la vulneració de lleis i la paralització del desplegament de l'Estatut, una barreja explosiva que esclata entre dos executius encallats en un diàleg eixorc sobre la consulta.
La Moncloa insta Catalunya a dialogar dins de la llei. És a dir, dins de la Constitució espanyola. “Doncs que comencin; la praxi del bon minyó comença aquí”, els va etzibar el portaveu del govern, Francesc Homs, amb aquest nou memorial de greuges farcit d'incompliments legislatius a la mà. El gabinet de Mas sustenta la factura en la vulneració del principi estatutari de lleialtat institucional, també consagrat a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). La principal conclusió que n'extreu és que la deslleialtat de l'Estat espanyol envers Catalunya és, a la pràctica, “un increment de desigualtat i discriminació entre els ciutadans” segons el territori on viuen.
Al Palau de la Generalitat rebutgen parlar de confrontació o de “xoc de trens” amb Madrid, perquè són conceptes que parteixen d'un cara a cara entre iguals. El govern de Mas, en canvi, se situa en un pla inferior al d'un estat amb totes les estructures. Si la setmana passada parlava d'“agressió constant”, Homs va lamentar ahir que el tren ja ha passat “per sobre” de Catalunya.
Fi del model autonòmic
CiU es carrega de raons per passar pàgina del model autonòmic, quan s'acosta l'hora de consensuar amb els partits la data, la pregunta i el marc legal de la consulta, a finals d'any. CiU i ERC negocien en paral·lel uns pressupostos per al 2014 que, de fet, inclouran part dels deutes pendents. El govern espanyol, des de l'altra banda, tensa la corda: la Generalitat no rebrà 1.700 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) compromesos, i haurà d'endarrerir pagaments. A les dificultats estructurals del sistema de finançament, el dèficit fiscal i els impagaments, s'hi afegeixen ara noves tensions de tresoreria. És in còctel d'alt voltatge per tancar el 2013 que difícilment es dissoldrà per la via del diàleg.
Homs va recordar que fa temps que esperen una reunió de la comissió bilateral. Però la Moncloa ja va advertir que no la convocarà per atendre les reclamacions de Catalunya, sinó per “cooperar”. Pel govern, l'única solució a la involució autonòmica que constata l'informe és la consulta.
Inversions, en vermell
Homs va remarcar que Catalunya ja va fer el darrer intent d'encaix amb l'Estatut. “Alguns ens ho vam creure!”, va exclamar. Un cop païda la sentència del TC que l'esventrava, la Generalitat no està disposada a acotar el cap davant de la facilitat amb què la Moncloa s'espolsa els deutes de la disposició addicional tercera sobre infraestructures, per exemple. Malgrat que el TC va donar carta blanca al govern espanyol per incomplir-la en els seus pressupostos, el gabinet de Mas s'aferra a la carta estatutària i marca amb vermell 5.748 milions de deute per aquest concepte entre el 2008 i el 2013. El govern de Zapatero només en va reconèixer 759 en un acord de la bilateral.
L'addicional tercera és la partida més voluminosa del total. La Generalitat també denuncia que s'ha vist forçada a assumir 1.715 milions per mesures de Madrid. Dins d'aquest paquet cal remarcar la llei de la dependència: 909 milions entre el 2008 i el 2013. L'executiu català n'assumeix el 80% del cost quan, teòricament, l'Estat s'havia de fer càrrec de la mateixa proporció que els territoris. Amb l'augment del tipus de l'IVA, a més, el govern no només no ha tingut cap ingrés addicional, sinó que l'ha hagut de pagar: 264 milions des de l'any passat.
Partides socials
L'Estat també ha reduït els ingressos finalistes per valor de 672 milions. Es tracta de pagaments relacionats amb programes d'ocupació, promoció de l'autonomia personal, les beques no universitàries, i programes sanitaris, mediambientals i d'agricultura. Acaben d'engreixar la factura de Madrid altres iniciatives que han comportat una baixada de 1.239 milions d'ingressos a la Generalitat. Això inclou el famós impost de dipòsits bancaris, i la suspensió de l'euro per recepta i les taxes judicials, entre altres. Però el memorial de greuges no acaba aquí. En poden llegir un resum complet en les pàgines que segueixen.
