La suspensió del desnonament del bloc de Salt es prorroga
Estrasburg ajorna fins al 5 de novembre la suspensió del desallotjament de l'edifici ocupat per la PAH a Salt
La plataforma a Girona valora la decisió del tribunal com un gest de prudència
El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha decidit prorrogar la suspensió del desallotjament del bloc ocupat per la PAH a Salt, com a mínim, fins al 5 de novembre, segons publica l'Agència Catalana de Notícies. El tribunal s'havia de pronunciar sobre el desallotjament avui dimarts, però ha decidit allargar el procés fins a la setmana vinent.
El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, a França, es va pronunciar per primera vegada sobre el bloc el 16 d'octubre passat, el mateix dia que el jutge d'instrucció número 3 n'havia ordenat el desallotjament. En aquella resolució, el tribunal donava temps al govern espanyol fins al 24 d'octubre per enviar tota la documentació per acreditar què havia fet fins ara l'administració per no vulnerar els drets humans reconeguts internacionalment, com ara el dret a l'habitatge i la protecció de la infància. La següent data fixada per aquest tribunal europeu arribava demà.
Hores abans de complir-se el termini estipulat perquè Estrasburg decidís si s'havia de desallotjar o no el bloc de Salt, el tribunal va decidir emetre una resolució en què comunicava que el president de la secció ha decidit ajornar el desallotjament fins al 5 de novembre. La decisió data del 23 d'octubre, però no ha estat fins aquest dilluns que l'advocat de la PAH, Benet Salellas, n'ha rebut confirmació oficial via fax. El tribunal d'Estrasburg es limita a anunciar la nova data, però no dóna més detalls del perquè de la decisió. Ara caldrà esperar fins a aquesta nova data per conèixer la resolució del tribunal sobre si fa o no desallotjar el bloc.
La portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, va valorar ahir la decisió del tribunal com un “gest de prudència” perquè creu que deu necessitar més temps per analitzar la informació que l'Advocacia de l'Estat li ha fet arribar. Afuera va reclamar que també tenen responsabilitats en el procés el banc dolent (la Sareb) i el Banc Mare Nostrum (abans propietari del bloc) i va criticar que les administracions s'hagin posat a buscar solucions després de la resolució del tribunal d'Estrasburg.
“La Generalitat i l'Ajuntament de Salt no havien fet res fins al moment, no havien reaccionat ni havien buscat solucions i ara es troben que en quatre dies volen fer veure que fan una cosa que no fan”, va manifestar Marta Afuera, que va assegurar que la intenció de les administracions és “desactivar” el bloc ocupat. Les famílies del bloc de Salt, sempre segons la portaveu de la PAH a Girona, no volen passar per davant de ningú. “Demanem que es canviïn les polítiques d'habitatge i les lleis”, manté la líder del moviment a Girona.
Nous pisos per a les famílies
Paral·lelament al procés judicial, la secretaria d'Habitatge està fent passos per aconseguir reallotjar les famílies del bloc. Fonts de la secretaria van explicar ahir que el secretari d'Habitatge, Carles Sala, va signar ahir al matí les primeres quatre resolucions per atorgar pisos de lloguer social a famílies del bloc. Com que avui dimarts és festiu a Salt i Girona, la Generalitat esperarà fins dimecres per citar telefònicament les famílies beneficiàries dels pisos per acabar de signar tota la documentació i entregar-los les claus.
Segons van explicar les mateixes fonts, es tracta de pisos situats al mateix municipi de Salt i els contractes de lloguer són de dos anys prorrogables. Es tracta d'habitatges que s'han aconseguit a través de la Mesa d'Emergència, que gestiona els casos més urgents i que, habitualment, té una borsa d'uns 150 pisos. A l'hora de fixar el preu, es tenen en compte els ingressos de cada família, però habitualment els lloguers van dels 50 als 88 euros al mes.
Per la seva banda, la portaveu de la PAH, Marta Afuera, va avançar que les famílies no aniran a signar les adjudicacions dels pisos si abans no es convoca una reunió en què s'expliquin a tothom els detalls del procés, les característiques dels pisos i les solucions “de caràcter general” que la Generalitat està buscant al problema de l'habitatge. “Volem escoltar les opcions que tenen directament i després ens reunirem per prendre una decisió de manera col·lectiva”, va avançar Afuera, que va criticar que la Generalitat tingui la intenció de convocar les famílies una per una i via telefònica.