D'on surt la innovació?

La innovació és el motor principal del creixement del producte interior brut (PIB). Habitualment, s'associa a les empreses d'alt creixement en sectors com el d'internet, biotecnologia o el de comunicacions.  Es glorifica l'emprenedor innovador com a antítesi del funcionari immobilista.  Un llibre recent (The Entrepreneurial State de M. Mazzucato) demostra que la veritable font d'innovació és a les antípodes d'Apple, Novartis o les empreses emergents sinó al sector públic.

Invertir en innovacions fonamentals (en fases inicials) és una activitat d'alt risc.  És tan alt que ho fa poc atractiu per a la inversió privada i ho convertiria en un cas per a la intervenció pública.  L'autora del llibre descriu diversos casos pràctics d'inversió pública que ho demostrarien, des de les vies romanes fins a internet.  L'algoritme de Google surt d'una iniciativa pública, com el GPS, les pantalles tàctils o el 75 per cent de les molècules patentades als Estats Units. Un cop superades aquestes etapes d'alt risc inicial, la iniciativa privada invertiria per portar aquestes innovacions fonamentals a una aplicació comercial. Darrere els casos d'èxit dels Estats Units o d'Israel, hi ha una inversió pública en tecnologia substancial.

Les polítiques públiques s'han centrat últimament a retallar aquest tipus de programes públics (un 40 per cent a l'Estat espanyol en els últims 4 anys) i a donar incentius fiscals a la innovació privada.  La tesi que sosté el llibre és revolucionària, ja que implica que aquestes polítiques són errònies i que si cal alguna cosa és més inversió pública i més preocupació de l'Estat per capturar-ne els beneficis.  Si bé amb inversió pública no es pot fer tot (el fracàs de la política industrial francesa ho il·lustra), sense la base que hi posa el sector públic no hi ha innovació.