Els constructors gironins insten a tornar a edificar

“Ens hem de posar immediatament a edificar. [...] S'està produint un desestocatge en àmbits en què sobretot treballa i viu gent”, assegurava ahir Josep Donés, secretari del Gremi de Promotors i Constructors de Girona. Durant la presentació del 27è estudi de preus de mercat dels habitatges a la demarcació de Girona, elaborat per Miquel Bosch, Donés, que també és secretari de la Federació Catalana de Promotors i Constructors d'Edificis (Fecace), va assenyalar directament Girona capital com un exemple clar del fet que en els últims anys “s'ha netejat estoc” i que ara cal construir-ne de nou. “Que en una ciutat quedin encara habitatges, però que siguin de dues habitacions o només d'una, en un barri on no es vol viure” és un exemple que la situació de l'habitatge “no està resolta”. I hi va afegir, referint-se Girona: “En aquest moment, a l'Eixample i al centre hi ha molt poca oferta.”

Els analistes econòmics, va dir Donés, consideren que “l'estoc mínim imprescindible que ha de tenir una ciutat o regió per atendre una demanda normal hauria de ser de tres habitatges per cada 1.000 habitants”. Segons Donés, l'actual estoc d'habitatges nous és de 900 a Girona ciutat i de 15.000 a la demarcació. “En determinats llocs, si busquem habitatge, o no en trobem o el que trobem no és de la tipologia que volem. Això és positiu per a la reactivació econòmica, perquè vol dir que hi ha un sector que en determinats llocs torna a actuar i, a partir de l'any que ve, ja esperem produir habitatge nou més adaptat a les necessitats dels ciutadans.” El secretari de la Fecace va insistir que l'únic problema que hi pot haver és el finançament.

La Federació Catalana de Promotors calcula que a Catalunya hi ha pendents de vendre uns 80.000 habitatges nous, dels quals un 40% estan en zones de segona residència i turística, sobretot a les comarques del sud de Tarragona. Pel que fa al preu, Donés va afirmar que les liquidacions bancàries i la creació de la Sareb “han ajudat venent al preu convenient o llogant els habitatges en estoc”, un estoc, va dir “de molt bona qualitat”. La demarcació de Girona, en aquest sentit, no es diferencia de la resta de Catalunya: “Hi ha llocs on el preu s'estabilitza per un cert equilibri entre estoc i demanda, i n'hi ha d'altres, com ara les primeres línies de mar, on ha pujat perquè gairebé no hi ha res.”

Quant als habitatges de segona mà i de lloguer, el president del Col·legi d'API de Girona, Ramon Corominas, va explicar que la tendència general és l'estabilització del preu dels habitatges de segona mà i que en algunes poblacions i barris ha tocat fons. Corominas va explicar que hi ha hagut un increment, en l'últim semestre, de la compra d'habitatges de segona mà i va tornar a recordar “l'entrada important” de petits inversors que compren per destinar els habitatges a lloguer. “S'ha de potenciar el mercat de lloguer”, va insistir el president dels API gironins, fent referència a les rendes dels joves i a la necessitat de polítiques actives de lloguer. Com Donés, va considerar que l'estoc de lloguer cada cop “és de més qualitat”. Pel que fa al preu, l'estudi considera que “hi ha una gran diversitat de preus, cosa que reflecteix la situació del mercat immobiliari gironí de lloguer”, el qual es caracteritza per una gran varietat: “En les zones amb més demanda i menys oferta s'incrementa el preu i en les zones amb demanda baixa i molta oferta, continua baixant.” Una tònica que es repeteix en tots els àmbits.