Economia

Escarment a la gran banca

La CE castiga sis gegants financers amb la multa més alta de la seva història: 1.712,5 milions d'euros

Van manipular durant anys a favor seu els tipus d'interès com ara l'euríbor, la gran referència hipotecària

Multa rècord. “Ja no sóc tan ingenu amb els bancs com abans de la crisi”, va reconèixer ahir Joaquín Almunia, després de castigar sis gegants financers amb la sanció més elevada de la història de la Comissió Europea. 1.712,5 milions d'euros per haver manipulat durant anys, evidentment a favor seu, els tipus d'interès interbancaris euríbor, líbor i tíbor, que són referència per a milions de crèdits i hipoteques arreu del món. Barclays i UBS van ser els primers a revelar el càrtel i confessar que havien pactat preus, i l'eurocomissari de la Competència els ha perdonat la multa.

Deutsche Bank, Société Générale, Royal Bank of Scotland, JP Morgan, Citigroup i el broker RP Martin són les sis entitats que finalment Brussel·les s'ha decidit a escarmentar. Totes han acabat col·laborant i admetent haver participat en acords il·legals, i Almunia els ha fet una rebaixa del 10% en el càstig. Però la investigació continua i la xifra històrica dels 1.712,5 milions encara podria créixer més: Crédit Agricole i HSBC no han reconegut la seva culpabilitat, tot i les sospites de l'eurocomissari.

Brussel·les es revenja i intenta guanyar la credibilitat perduda: superat el pitjor moment de la crisi, multa per primera vegada el mateix sector financer que no fa tant va rescatar amb ajudes milionàries. “Pretenem castigar i dissuadir; la paraula escarment em sona més a catequesi”, va assegurar Almunia. Fins ara, la multa més alta mai imposada a un càrtel havia estat per als fabricants de tubs catòdics de televisió (1.400 milions d'euros de sanció, el 2012) i per als de parabrises de cotxe (1.350 milions, el 2008). Brussel·les també va castigar Microsoft (900 milions, el 2008) i ara investiga Google.

Confessió i perdó

El primer banc d'Europa, l'alemany Deutsche Bank, és qui surt pitjor parat: 725,36 milions d'euros de multa per haver participat en aquest càrtel entre el 2005 i el 2008 per manipular derivats de l'euríbor i del líbor (el tipus d'inte-rès que paguen els bancs europeus i britànics, respectivament, per prestar-se diners entre si). El Royal Bank of Scotland i la Société Générale també en van formar part, com Barclays, ja sancionada als EUA i a la Gran Bretanya i que s'ha pogut estalviar una multa europea de 690 milions per haver estat la primera a confessar.

També el Deutsche Bank i el mateix Royal Bank of Scotland van participar en un altre càrtel, en aquest cas amb JP Morgan, Citigroup, RP Martin i UBS, entre el 2007 i el 2010, sobre productes derivats de tipus d'interès referenciats al ien japonès. El banc suís va aixecar la llebre i va permetre que Brussel·les descobrís el pastís, i ara esquivarà una multa de 2.500 milions.

“El que és impactant en aquest escàndol no és només la manipulació dels índexs de referència sinó també la col·laboració entre bancs que, en teoria, haurien de competir entre ells”, s'escandalitza el també vicepresident de la Comissió Europea. “He de confessar, i no sóc l'únic, que la meva opinió sobre com es comporten els bancs ha canviat amb la crisi”, va admetre Almunia, que descriu com “vergonyosos” els correus electrònics que s'intercanviaven les vuit entitats per pactar preus. L'eurocomissari també està investigant la suposada manipulació dels CDS (assegurances d'impagament) i dels mercats de divises.

5
anys almenys,
entre el 2005 i el 2010, les entitats financeres van pactar els tipus d'interès interbancaris.
1.400
milions
era fins ara la multa més alta mai imposada per la CE, als fabricants de tubs catòdics de televisió.

“Milions i milions d'hipotecats” afectats

“Aquest no és el final de la història”, avisa Almunia. Brussel·les obre la porta a la possibilitat que ara els altres bancs o fins i tot els particulars reclamin als jutjats “compensacions derivades d'aquesta infracció a la competència”. La investigació no permet saber quants diners va estafar la banca amb aquest càrtel, però l'eurocomissari socialista parla de “milers i milers de clients afectats i milions i milions de persones amb hipoteques vinculades a aquests índexs de referència”. Brussel·les ha posat recentment com a exemple el cas de dos milions i mig d'hipotecats italians que haurien pagat 3.000 milions d'euros de sobrecost pels seus crèdits. Però en altres casos, quan la manipulació era a la baixa, els afectats van ser els titulars de productes d'inversió, com els dipòsits o els fons d'inversió vinculats a l'euríbor o les participacions preferents, que han cobrat menys interessos. Els hipotecats, llavors, quan els tipus eren artificialment baixos, es van estalviar diners. No només els grans inversors han estat víctimes d'aquest càrtel. També ha tingut conseqüències per a l'economia de les famílies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia