El sou mínim de l'Estat, a la cua de la zona euro

El salari mínim espanyol, congelat en 645,3 euros per l'any que ve, és a la cua de la zona euro i només supera els de Portugal i Grècia, també rescatats, i el de Malta. Actualment, 21 dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE) protegeixen els treballadors que fan feines menys qualificades garantint-los una retribució mínima, tot i que de manera molt desigual. Alemanya també ho farà a partir del 2015, després que Angela Merkel hagi cedit davant dels seus nous socis de govern de l'SPD acceptant que es pagui, com a mínim, 8,5 euros per hora treballada.

Aquest futur sou mínim alemany superarà en un 60% l'espanyol, que se situa en els 5,34 euros l'hora, aproximadament (comptant que a l'Estat treballem, de mitjana, 1.690 hores anuals, segons les estadístiques de l'OCDE). L'esquerra postcomunista alemanya de Die Linke encara el troba massa baix i exigeix que sigui de 10 euros per hora, mentre que la CDU tem una destrucció massiva de llocs de treball. També a França, aquest és un tema que genera molta controvèrsia. El govern socialista de François Hollande l'apujarà un 1,1%, superant la inflació anual del 0,7%, per “preservar el poder adquisitiu” dels tres milions d'assalariats francesos menys qualificats. A partir de l'1 de gener cobraran deu cèntims més per hora treballada, 9,53 euros bruts, uns 1.430 mensuals que els sindicats volen que “aviat” siguin 1.700. Espanya no aguanta la comparació amb Alemanya i França, però tampoc amb la resta dels socis més veterans de la zona euro. Les seves dotze pagues de 752 euros –645,3 euros en catorze pagues, que són les que s'abonen a l'Estat– són a anys llum dels 1.244 euros que ingressen, com a mínim, els britànics; dels 1.456 dels holandesos, dels 1.461 dels irlandesos i dels 1.472 dels belgues.

L'Estat espanyol tampoc no surt ben parat en el rànquing de sou mitjà: 22.072 euros anuals, mentre que els alemanys en cobren, de mitjana, 41.495. I incompleix l'objectiu de salari digne de la Carta Social Europea, que fixa que la retribució mínima ha d'arribar al 60% del sou mitjà del país (a Espanya representa només el 40%).

Precisament l'exprmier ministre luxemburguès Jean-Claude Juncker es va acomiadar de la presidència de l'Eurogrup, aviat farà un any, reivindicant un salari mínim europeu. “Si no volem perdre el suport de les classes treballadores i la desaparició de la dimensió social de la UE, hauríem d'atendre la reivindicació essencial de fixar un salari mínim per llei en tots els països de la zona euro”, va reclamar l'ara aspirant a presidir la Comissió Europea. La bretxa entre els treballadors de l'Europa de l'Est i els de l'Oest és enorme, fins al punt que el sou mínim de Luxemburg, de 1.801 euros al mes (!), multiplica per onze el de Romania, de només 157 euros, segons Eurostat.

En 15 de les 28 economies del club, incloent-hi l'espanyola, els treballadors menys pagats no arriben ni a mileuristes. I en 10 el sou mínim és fins i tot inferior als 400 euros al mes: Croàcia, Polònia, Hongria, la República Txeca, Estònia, Eslovàquia, Lituània, Letònia, Bulgària i l'esmentada Romania.

Des que el Mariano Rajoy va arribar a La Moncloa, el poder adquisitiu dels treballadors que cobren aquest salari mínim, creat pel règim franquista el 1967, s'ha esfondrat un 5,7%: l'IPC ha acumulat un augment del 6,3%, però l'executiu del PP només va apujar els sous més baixos un 0,6% el gener passat. Els sindicats alerten que aquesta devaluació pot deixar moltes famílies per sota del llindar de pobresa (concretament, les llars d'almenys dues persones que només ingressen un sou mínim ja s'hi troben). També Portugal i Grècia han cedit a la pressió de la troica i van retallar aquest sou mínim en un 3% i un 22% respectivament l'any passat.