La xarxa social disfressa la discriminació

La velocitat a què corre una notícia per internet és, sovint, inversament proporcional al seu grau de veracitat. La capacitat inventiva de la ment humana no té límits, però és possible contrarestar-la aprofitant la tecnologia?

La Comissió Europea ho intenta a base d'impulsar i prestar finançament a diversos projectes que busquen desenvolupar un caçamentides eficaç. L'objectiu és aconseguir una aplicació informàtica que intercepti les boles que s'escampen per les xarxes socials. El programa europeu de recerca més conegut en aquest camp és el Pheme però, paral·lelament, l'ens comunitari presta suport a d'altres estudis que s'estan duent a terme per acotar l'impacte de les mentides i les ofenses en les xarxes socials.

David Dueñas, professor associat de Sociologia a la Universitat Rovira i Virgili, és un dels investigadors que des de fa dos anys treballa en un projecte a cinc bandes (Londres, Bucarest, Roma, Brussel·les i Barcelona-Tarragona) per perfilar formes de discriminació i ofenses a les xarxes socials. L'estudi s'ha centrat principalment en estudiar el comportament que mostren els joves quan es comuniquen a través del Facebook i la conclusió treta és clara: “a les xarxes socials la discriminació i l'ofensa es camufla sota la forma de broma”.

Un dels punts de partida de l'Icud (així es titula l'estudi) és que “les xarxes socials funcionen perquè els joves hi entren”. De la mateixa manera que els usuaris de franja d'edat més tendra van ser els encarregats de popularitzar els missatges sms i, segons Dueñas, “han estat els responsables del boom del whatsapp”, també són els joves els que marquen “quines coses funcionen en les xarxes socials i quines no funcionen”. De fet, apunta que “parlar de noves tecnologies et fa vell” perquè per a un segment de la població la tecnologia no ha estat mai nova, simplement ha estat contemporània.

Per això és interessant saber quin ús en fa el jovent de la xarxa social. “Sobre 496 casos d'estudi, hem detectat 320 casos de contingut discriminatori”, apunta. La discriminació no hi entén de fronteres i els mateixos excessos es produeixen en els cinc països on s'ha centrat la recerca. Dueñas apunta que aquest fenomen té una filagarsa de perills. D'una banda perquè marca al destinatari de l'ofensa, i el marca “de manera exponencial”. És a dir, la capacitat multiplicadora d'internet propicia que un mateix comentari vagi esbombant-se molt més enllà del cercle proper. “Si estem asseguts en una terrassa i ens riem del que tenim a la taula del costat, la cosa queda aquí. Però a internet es multiplica. Molts cops potser es fa de manera inconscient però quan cliquem al botó M'agrada ho estem traslladant també als nostres seguidors.”

Destaca que “a les xarxes socials la reflexió no existeix. Cliques o reenvies de manera molt reactiva, sense parar-te a pensar si allò és apropiat”. Raça, ètnia i sexe són els principals motius de burla i ofensa a les xarxes socials i, un graó per sota, hi ha aspectes com la capacitat econòmica o l'aparença física.

L'estigmatització del qui sofreix l'ofensa és absoluta però les xarxes socials són una arma de doble tall: “També queda marcat qui fa el comentari inapropiat o qui el difon. En el cara a cara, les paraules se les emporta el vent, però a internet les coses perviuen.” Insisteix que “la comunicació convencional és el referent que encara tenim. Jo et faig un comentari a tu i, un cop fet, desapareix” però “a internet això no succeeix perquè el grau de publicitat és molt més gran i res no és efímer”. Constata que les xarxes socials són perilloses per estigmatitzar l'emissor de determinats comentaris perquè en queda constància eterna (o difícilment esborrable). I malgrat que una anotació s'hagi fet en to d'humor o amb ànim de broma, internet no hi entén de contextos: “Si no tens cura amb el que escrius, pot ser que un dia t'avergonyeixis del que consta en el teu historial de Facebook.” Raona que no és descartable que aquest currículum social pugui condicionar situacions com ara “que et contractin per a una feina o no”. De fet, un estudi confeccionat ja fa uns mesos per Infoempleo i la fundació Addeco assegurava que el 80% de les empreses de l'Estat espanyol admeten espiar els perfils socials dels candidats a una feina.