Argentina s'enfronta de ple a l'FMI i assegura que “no li deu ni un sol centau”
El ministre d'Economia, Axel Kicillof, diu que el país s'ha “emancipat”
El funcionari nega que hi hagi “raons objectives” per a una intervenció del Fons
Argentina ha advertit que no permetrà que el Fons Monetari Internacional (FMI) intervingui en els seus comptes perquè des del 2006 “no li deu ni un centau”. No hi veu, a més, raons econòmiques “objectives”. “L'organisme va tenir amb el país una relació que no ens va fer profit, i nosaltres ens emancipem d'aquesta relació financera”, va dir el ministre d'Economia, Axel Kicillof, recordant les polítiques d'ajustament que l'FMI va recomanar a l'Argentina prèvia al col·lapse del 2001.
El ministre va oferir una roda de premsa tan bon punt va arribar de Washington, on va participar en un encontre dels països del G-20 amb el Fons Monetari i amb el Banc Mundial (BM). La visita va ser interpretada amb suspicàcia per la premsa opositora argentina, que la va veure com una claudicació després d'anys de distanciament dels organismes de crèdit.
Canvi de relació
Kicillof va prendre nota de les crítiques, que va considerar que tenien “prejudicis”. “Avui tenim una relació molt diferent (amb l'FMI), i per això hem anat a la reunió, com a membres del G-20, i donem el nostre punt de vista sobre la situació mundial i les seves perspectives, que és el que s'hi estava tractant”.
El cert és que la castigada economia argentina necessita finançament extern i per a això ha de saldar comptes pendents. El primer pas ha estat negociar el deute que té amb el Club de París, però aquests creditors van anticipar que per acordar un pla de pagaments, Argentina ha de tenir abans un acord amb el Fons.
El problema per al govern de Cristina Kirchner és que qualsevol entesa implica que els comptes públics siguin monitoritzades. Però l'FMI no té oficines a Buenos Aires des del 2004, quan l'executiu va decidir no respectar aquesta disposició. Kicillof té ara la feina de plantejar un acostament sense que sembli una derrota.
“La nostra opinió és crítica respecte a determinades receptes i posicions del Fons i no estem d'acord amb algunes de les seves projeccions”, va aclarir Kicillof, que també va denunciar que no és just que l'FMI hagi vaticinat que Argentina creixerà tan sols un 0,5% el 2014 i que les seves finances són comparables a les de Veneçuela. Va admetre, però, que no serà un any fàcil perquè hi ha la por entre els emergents que la feble recuperació dels països centrals sigui interpretada com la fi de la crisi financera global. “Per això farem esforços per continuar creixent”, va concloure el ministre.
Canvi de rumb davant la crisi
La situació econòmica argentina no és la mateixa ara que Néstor Kirchner (2003-2007) va decidir cancel·lar, junt amb el Brasil, el seu deute amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Avui, el país s'enfronta a una inflació anual superior al 25% i s'estima que enguany el PIB creixerà per sota de l'1%, molt lluny dels dos dígits que es van registrar després del col·lapse del 2001. Davant la crisi, el govern ha decidit fer bona lletra per retornar al mercat internacional del crèdit. Al febrer va iniciar negociacions pel deute que manté amb el Club de París. A més, ha sincerat les estadístiques d'inflació i ha devaluat el peso. Només cal que obri les portes als monitors externs.