Un model català de microcrèdits

És un dels punts que recull el document signat el passat 31 de març per govern, patronals i sindicats. Dins les mesures en matèria de reactivació de l'activitat econòmica, en l'anomenat Acord pel diàleg social permanent es parla de la “creació d'un model català de microfinances”, i també el recent informe presentat pel CTESC sobre l'emprenedoria a Catalunya aposta per aquesta via per garantir l'accés a crèdit a les noves empreses i autònoms.

No és la primera vegada que el govern català es proposa avançar en aquest camí, però la urgència per donar resposta a les necessitats de finançament de les pimes i l'evidència que els bancs no estan gaire per la feina de complir amb aquest paper, podria acabar d'accelerar el procés. La Generalitat va rebre ara fa tot just un any un informe elaborat per la CP'AC (la Fundació Privada per a la Promoció de l'Autoocupació de Catalunya) arran d'un viatge a Alemanya per conèixer el funcionament del Deutsches Mikrofinanz Institut, creat el 2010. En ell es proposa la implantació a Catalunya d'un sistema similar a l'alemany, i és aquesta la base sobre la qual el govern català podria construir el futur sistema català que es recull a l'acord amb patronals i sindicats.

El model alemany es basa en la cooperació de les tres grans peces que mouen el sistema de microcrèdits: govern, entitats privades i sistema financer. Amb una aportació total de 100 milions d'euros -cofinançats en un 60% pel Fons Social Europeu-, en el sistema alemany hi participen una seixantena d'entitats del sector privat, que són les que estan en contacte amb les pimes i autònoms que sol·liciten el microcrèdit i les que actuen com a filtre dels projectes. A més, aquestes entitats cobreixen una part del risc de les operacions, el 20%, aportant un dipòsit a l'entitat financera gestora amb l'objectiu de cobrir possibles impagaments futurs. “Tot i que els nivells de morositat són molt baixos perquè precisament aquestes entitats fan un seguiment i un acompanyament molt estret de les empreses”, segons explica el director executiu de la CP'AC, Albert Colomer.

Aquesta seria la mateixa base per al model que la CP'AC proposà en el seu informe lliurat al conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, l'any passat, i la base sobre la qual el govern podria treballar per complir el compromís recollit en l'Acord pel diàleg social permanent. “Necessitem un sistema de finançament per a les fases molt inicials d'aquelles empreses que no entrin en la categoria de start-up o que no tingui un nivell molt alt d'innovació, perquè aquestes ja tenen altres canals on dirigir-se”, diu Colomer.

Les quantitats dels microcrèdits anirien entre els 10.000 i els 15.000 euros i en l'informe de la CP'AC es marcava un volum per al fons de 14 milions d'euros, que es finançarien també amb una aportació del 50% del Fons Social Europeu. “Tenint l'exemple del que ja s'està fent i està funcionant a Alemanya ens seria molt més fàcil accedir-hi”, destaca Colomer. A favor també hi juga que la Unió Europea vol potenciar les línies alternatives de finançament per a pimes i és a aquest capítol on reservarà part del seu pressupost per a polítiques de reactivació. I és que les dificultats econòmiques de la Generalitat són ara mateix un dels principals esculls a superar per tal de poder avançar, i això a pesar que el model es basa en compartir riscos i aportació. “Es tracta de superar també la cultura de la subvenció i d'esperar que el govern ho solucioni tot, aquí s'implica també el sector privat”, destaca Colomer.

Els darrers mesos la CP'AC ha contactat amb diferents entitats privades per començar a establir el que podria ser la futura xarxa d'institucions microfinanceres i ja n'hi ha una desena interessades a formar-ne part, des de patronals, cambres, col·legis professionals o fundacions que ho veuen atractiu tot i assumir que s'hauran de compartir riscos. “A Alemanya, per exemple, les institucions més petites reben el suport d'empreses grans que actuen com a mecenes per cobrir aquestes aportacions econòmiques al sistema”, explica el responsable de la CP'AC. A més s'han obert converses amb dues entitats financeres catalanes per tal de tenir també a punt el futur banc encarregat de gestionar l'operativa financera formalitzant les operacions.

En l'informe de la Fundació Privada per a la Promoció de l'Autoocupació de Catalunya s'apunta a més a l'Institut Català de Finances (ICF) com a gestor del futur fons.La institució ja gestiona actualment la intermediació de microcrèdits a través de l'IFEM, empresa filial que s'encarrega de la gestió dels fons aportats de manera conjunta pel FEDER i la Generalitat de Catalunya.