La inversió estrangera com a termòmetre

Els fluxos d'inversió estrangera són un bon termòmetre amb el qual avaluar l'estat de salut d'una economia i, especialment, les seves expectatives en termes de rendibilitat econòmica i estabilitat institucional.

Des d'aquesta perspectiva, en un entorn general de recuperació de certa confiança en l'economia espanyola, les dades sobre inversió estrangera a Catalunya el 2013 són encoratjadores, amb un creixement del 31,5% respecte a l'any anterior i un augment del seu pes relatiu en el PIB espanyol.

L'anàlisi comparada mostra que la inversió cap a Catalunya és de naturalesa més industrial, tot i que el pes de les inversions en immobles, construcció, assegurances i finances és important. Es tracta de compres d'actius ja existents, motivades pel fet que la caiguda dels seus preus fa atractiva la rendibilitat esperada en els propers anys. Quant a la procedència, l'origen és majoritàriament europeu. Però és interessant anotar el ritme de creixement de les inversions asiàtiques i de països emergents.

En la mesura en què la inversió estrangera és un compromís de permanència a llarg termini (les més de 3.000 empreses estrangeres a Catalunya tenen una antiguitat mitjana de més de deu anys), les noves inversions es poden veure com un senyal de confiança al país. De la mateixa manera que una oreneta no fa estiu, un any no fa una sèrie. Però tot indica que l'apetit inversor continuarà el 2014.

És temptador fer lectures polítiques d'aquestes dades. Però la prudència aconsella no forçar-les. Sí que sembla clar que als inversors no els espanta el debat polític que estem vivint. Possiblement consideren que discorrerà per vies democràtiques i pacífiques, que s'arribarà a un acord polític satisfactori i que, per tant, no s'alteraran les seves previsions de rendibilitat. En qualsevol cas, la millora de les inversions estrangeres el 2013 és un bon termòmetre de la salut econòmica i política del país.