Els inversors estrangers no tenen por de Catalunya
Els actius del Principat pesen més que la tensió sobiranista a l'hora de captar inversions
Els experts subratllen la importància de fer una transició nacional serena
Que la inversió estrangera va arribant a Catalunya al marge de la controvèrsia que pugui estar generant dins i fora de les fronteres de l'Estat el procés sobiranista és una realitat indiscutible. Les dades aportades pel mateix Ministeri d'Economia i corroborades per les institucions catalanes així ho confirmen i revelen que, de fet, aquest fenomen viu un dels seus millors moments. Tal com va publicar aquest diari el dia 21 de març, el 2013 Catalunya va rebre una inversió bruta de 3.511 milions d'euros, un 31,5% més que el 2012 i un 22,2% del total que arriba a l'Estat espanyol, mentre que Madrid, amb el qual es fa inevitable la comparació, va veure reduïda un 7% l'entrada de capital estranger, fins als 8.635 milions. Tot i les xifres crues, el cert és que Madrid ha passat en tan sols un any de rebre dos terços de la inversió estrangera a obtenir-ne poc més de la meitat (54,6%), al contrari del Principat, que ha vist duplicar la seva quota sobre el total des del 12,3% del 2011.
Els experts consultats creuen que aquesta tendència seguirà al marge de les aspiracions sobiranistes catalanes. Així, Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis (CCN), està convençut que els inversors aterren a Catalunya amb la convicció que el seu negoci serà pròsper i rendible, i recorda els avantatges competitius del país: “Tenim innovació, marca Barcelona, logística, bona posició geoestratègica, clústers en sectors clau com ara el petroquímic, l'alimentari i el de la biotecnologia.” I els inversors internacionals, assegura, “ho saben”. “Quan una empresa destina 100 milions a un territori –assenyala– sap perfectament on s'instal·la i quins riscos assumeix.”
I mal que pesi a alguns, subratlla Pont, Catalunya continua sent capdavantera en captació d'inversions, un lideratge que s'ha aconseguit i s'ha mantingut, en paraules del president del CCN, “a despit de la política dels successius governs espanyols”, tendents a centripetar la riquesa des de la perifèria.
Pel que fa als tocs d'alerta sobre l'incert futur de Catalunya dins o no de la UE que arriben des de certes institucions continentals, Pont els explica adduint al fet que “estan neguitosos perquè s'està posant en perill tot l'entramat europeu, però en algun moment s'adonaran que el problema no és Catalunya, sinó Espanya, que utilitza aquesta amenaça com el seu botó vermell”.
Pragmatisme
L'economista Modest Guinjoan també verifica que el procés que s'ha engegat no està afectant en absolut les preferències dels inversors internacionals que havien triat Catalunya com a destí. “És una mostra que les empreses prenen decisions en funció de les possibilitats de negoci, al marge de qüestions polítiques.” Quant a les reticències polítiques, Guinjoan opina que “és lògic i raonable que ara els líders europeus prenguin distància, però al seu moment faran el que toqui, que segurament serà aplicar el pragmatisme”. Guinjoan creu que els responsables polítics deixaran consolidar el que decideixi el país, “perquè no tindria sentit introduir un element desestabilitzador en un espai tan integrat com és Europa”.
Més cautelós respecte al fenomen inversor es mostra el catedràtic de la UPF José García Montalvo, que creu que, efectivament, el moment històric que es viu a Catalunya “no tan sols no està frenant la inversió, sinó que en general totes les dades macroeconòmiques són millors a Catalunya”. No obstant això, Montalvo està persuadit que aquesta confiança es deu al fet que els inversors estan convençuts que el procés “no arribarà enlloc”. Montalvo veu el perill d'una frenada en les inversions si es produeix un trencament clar amb l'Estat, per exemple, per la via d'una declaració unilateral d'independència (DUI), i que potser en aquest cas es produirà la retirada d'alguna companyia, per molt que “una Catalunya independent és perfectament viable”, i que “si Europa digués que en el cas de Catalunya farà una excepció i que li permetrà seguir dins la UE, el dany seria mínim”.
Amb tot, Montalvo conclou amb una sentència que alhora és reflexió: “Si no sabem amb certesa quin serà el PIB de l'any vinent, encara és més difícil calcular els efectes econòmics d'un canvi com aquest, subjecte a tantes variables.”
LES XIFRES
Crimea és diferent, però...
García Montalvo apel·la, salvant totes les distàncies, al cas de Crimea i la seva annexió al territori rus a través d'un referèndum per la via ràpida. “Si en lloc de la Rússia actual, amb connexions tan importants amb Europa des del punt de vista econòmic, fos l'antiga URSS, ja hi hauria hagut guerra”, assenyala l'acadèmic. La globalització, doncs, que té tants efectes negatius, està funcionant en aquest cas com a pal·liatiu del conflicte, “i a la comunitat internacional ja ens va bé que això sigui així, per evitar mals majors”, explica. Tot dependrà, segons el catedràtic, del tipus de transició, i “potser no és el millor moment per prendre decisions, però tampoc es poden retardar”. Una Catalunya independent és viable, diu, però caldria “una transició llarga, i conscienciar la gent que els primers anys no seran fàcils, que hi haurà cost”. Els governants, hi afegeix, “hauran de saber gestionar el descontentament”.