I Maurice Lauré va crear l'IVA

França és un bressol per a la invenció d'impostos. El 1604, amb Enric IV al tron, el duc de Sully va idear la paulette, un impost anual sobre els càrrecs heretats. En plena revolució, el 1797, el Directori inaugura l'augment dels impostos indirectes amb l'alcohol, la sal i el tabac i, vuit anys després, el 1805, Napoleó els agruparà en el que ell anomena “drets reunits”. Coneixedor de la tradició d'impostos a la francesa que esquitxava la història del seu país, un jove inspector de tributs, Maurice Lauré, va idear ara fa 60 anys un impost sense el qual cap estat modern subsistiria actualment: l'impost sobre el valor afegit (IVA) o taxe sur la valeur ajoutée (TVA) en francès.

Nascut a Béziers (Llenguadoc-Rosselló) el 1917 i mort el 20 d'abril del 2001, Maurice Lauré es diploma a l'École Polytechnique i aviat s'incorpora al cos de funcionaris d'hisenda. Del 1952 al 1960, aquest alt funcionari serà l'adjunt al director general de tributs del govern francès i aviat demostrarà als companys d'administració que té idees pròpies. En una França en reconstrucció, el discret funcionari de 37 anys creu que l'hexàgon no pot tenir tants impostos sobre les vendes si el que vol l'Elisi és dinamitzar l'empresa en ple final de la guerra d'Indoxina.

Una de les persones que van poder conèixer de prop Lauré és Michel Bouvier, president del think tank Fondafip i professor d'hisenda pública i fiscalitat a la Universitat París I Sorbona. “Lauré tenia la inquietud d'aconseguir que les empreses franceses es desenvolupessin, i per això idea la seva taxa de valor afegit”, relata Bouvier. “I era un impost neutre per a l'empresa, perquè se li permetia deduir-se de l'impost suportat l'impost abonat, així com també les inversions en la majoria dels béns, i tot això sense pe-
nalitzar les exportacions perquè aquestes estaven exonerades d'IVA”, rebla
el president del laboratori d'idees Fondafip.

Curiosament, una de les autoritats que van rebre amb poc entusiasme la idea d'aquell funcionari de 37 anys va ser un paisà seu de Béziers, Edgar Faure, ministre de Finances en el govern de Joseph Laniel abans de ser el president del Consell de Ministres. Però la reserva inicial no evita que el 29 de març de 1954 un projecte de llei de finances (amb l'IVA ideat pel funcionari de tributs) es voti a l'Assemblea Nacional.El 10 d'abril de 1954, la llei que fixava el primer impost del valor afegit de la història era promulgada pel president de la República, René Coty.

Com va recollir Valéry Giscard d'Estaing al seu pròleg del llibre La TVA. Une invention française, de Denys Brunel, el mèrit del funcionari Lauré va ser “concebre fins al mínim detall un dispositiu fiscal compatible amb la vida quotidiana de l'empresa i relativament simple en comparació amb el nostre vell sistema d'impostos indirectes”. Des de Fondafip i la Sorbona, l'expert en fiscalitat Michel Bouvier subratlla que “a l'època, la fiscalitat indirecta era molt complexa, amb diverses taxes sobre les vendes i sobre les prestacions de serveis, així com sobre la producció”. “I eren unes taxes acumulatives en cada nova transacció, de tal manera que el preu de venda anava cada vegada en augment”, rebla. La taxa Lauré, doncs, simplificarà el sistema fiscal francès i aviat cobrirà totes les activitats: la indústria el 1954, el comerç a l'engròs el 1955, el comerç minorista i els artesans el 1968, i els agricultors i les professions liberals el 1978.

Si bé el juny del 1967 la Comunitat Europea va aprovar la directiva de l'IVA –encara vigent– que obliga els estats membres a adoptar el tribut, la taxa Lauré va ser copiada a tot arreu, com evoca Bouvier: “L'impacte ha sigut fulgurant arreu del món, més de 150 estats tenen IVA, és tota una revolució fiscal el que ell va crear.”