Barclays abandona Espanya
La reestructuració global del gegant britànic afecta 250 oficines i 2.800 treballadors a l'Estat
El negoci minorista registra unes pèrdues de 1.170 milions
Barclays, el tercer banc en nivell de préstecs del Regne Unit, abandona les seves operacions a l'Estat espanyol com a part d'una reestructuració global que afecta, principalment, la branca de la banca d'inversió i el negoci minorista establert, fins ara, al continent europeu –Estat espanyol, Estat francès, Itàlia i Portugal–, on l'any passat va registrar unes pèrdues de 1.170 milions d'euros.
Com a conseqüència dels canvis estratègics que impulsa el director del gegant de la City, Antony Jenkins, quan s'arribi al desembre del 2016 desapareixeran 19.000 llocs de treball, dels gairebé 140.000 que l'entitat té arreu del món. 14.000, la meitat dels quals a la Gran Bretanya, seran suprimits abans de finals d'aquest any. Jenkins, però, va afirmar el mes de febrer passat que el nombre de treballadors total podria caure per sota dels 100.000 en els pròxims anys, en funció de l'impacte de les innovacions tecnològiques.
A l'Estat espanyol, on Barclays té actualment una xarxa de 250 oficines i un volum d'hipoteques proper als 20.000 milions d'euros, es poden veure afectats la totalitat dels 2.800 treballadors. L'any 2013 ja es van acomiadar poc més de 1.000 empleats i es van tancar 100 oficines. El 2004, Barclays va arribar al seu màxim grau de presència al territori després de la compra del Banco Zaragozano.
La direcció de Londres no ha especificat, però, la manera com es desfaria de les branques europees, més enllà d'indicar que es procediria a la creació d'un banc dolent interior –no formaria part de l'estructura central– amb uns 115.000 milions de lliures, format, en part, per 90.000 d'actius ponderats a partir del seu risc i pels fons de la totalitat dels 16.000 milions del negoci europeu.
L'opció que Barclays veu més bé és la venda i el traspàs de les oficines a altres entitats als quatre països d'Europa on té presència o bé la seva liquidació. A l'Estat espanyol encara podria mantenir una presència com a banc corporatiu i d'inversió per a grans clients.
Tot i mantenir encara una presència a l'Estat, Barclays n'estudia la sortida “detingudament”, tal com va anunciar el seu portaveu, Will Owen. A més, va indicar que la banca minorista espanyola “és un bon negoci”, però “no encaixa en el nou pla estratègic”.
La banca d'inversió del grup viurà la reducció més gran en la nova etapa. Així, la reestructuració implica reduir-la gairebé de la meitat actual, a partir dels actius ponderats per risc, a menys d'un terç, en un esforç per crear el que Jenkins va anomenar ahir un banc “més àgil, més fort i molt més equilibrat”.
La nova estructura
A partir d'ara, Barclays centrarà en quatre àrees específiques les seves operacions: banca personal i corporativa, que inclourà la minorista del Regne Unit, i les de gestió empresarial, que vol superar així la branca d'inversió com la divisió més gran del conglomerat. Les altres unitats seran Barclaycard, Àfrica i el sector d'inversió, que oferirà serveis bancaris, accions, crèdits i productes macro. Barclays també es planteja una reducció significativa de les seves activitats a l'Àsia.
L'anunci del nou pla estratègic té lloc només quatre dies després que Barclays anunciés una reducció a la meitat dels guanys del primer trimestre en el sector d'inversió, tradicionalment el motor dels seus beneficis. La raó ha estat una caiguda del 41% en els ingressos per renda fixa, divises i comerç de matèries primeres. L'entitat va guanyar un total de 1.058 milions d'euros, entre totes les seves àrees d'activitat, el primer trimestre del 2014.
La creació per part de Barclays d'un banc dolent recorda mesures similars fetes abans pel Royal Bank of Scotland, de titularitat pública, i Unicredit d'Itàlia. La lògica del moviment és que separar les empreses d'actius problemàtics a una entitat gestionada de manera independent permetrà al banc millorar la seva imatge pel que fa a la manera com porta el nucli central de la seva activitat bancària.
LES XIFRES
La tecnologia supera la finestreta
“Operem en uns temps molt diferents”, declarava ahir Antony Jenkins, en fer l'anunci del pla estratègic del grup que dirigeix. Un dels factors de diferenciació és “una regulació més gran” –es referia a les mesures de Basilea III–, fet que suposa la necessitat d'acumular més capital i de reduir riscos per afrontar possibles eventualitats. L'altre gran canvi en l'àmbit del negoci bancari és el que deriva de les innovacions tecnològiques: “Els clients volen operar més lliurement, a través de totes les possibilitats que ofereix la tecnologia.”
L'impacte, doncs, sobre les oficines a peu de carrer, està servit. D'un any a un altre, entre l'abril del 2013 i l'abril del 2014, el nombre de clients de Barclays que gestionen els seus comptes digitalment ha augmentat un 60%. Les oficines perden pes en el negoci bancari, tant a particulars com a empreses.