Turisme de bracet del teu veí
Sinergies Polítics i experts en turisme destaquen la necessitat de buscar aliances amb altres ciutats repte És un dels grans objectius del govern català
La Generalitat treballa per promoure el turisme juvenil
El concepte del ‘win-win' s'ha consolidat a les administracions
L'expressió anglosaxona win-win, a la qual va recórrer el president de la Generalitat, Artur Mas, per significar que el procés català hauria d'acabar de manera que hi guanyi tothom, sembla haver arrelat en els diferents estaments de l'administració.
Ahir, durant el debat coorganitzat pel diari El Punt Avui i i Alcaldes.eu a l'hotel Avenida Palace, la segona tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, va rescatar el win-win per definir com ha de ser la relació entre la capital i el seu entorn, en aquest cas en el terreny del turisme. I és que ahir la trobada mirava de donar respostes a la pregunta “Turisme a Catalunya: com créixer en qualitat?”.
El punt de partida per a la regidora és que Barcelona “és el motor del país gràcies a un bon posicionament de marca i al fet que és la destinació turística de referència”, però té molt clar que Barcelona “necessita del territori que l'envolta per oferir un turisme de qualitat”. Amb 27 milions de visitants cada any (7 dels quals hi arriben a pernoctar), Barcelona té la capacitat de jugar un paper dispensador. “Si volem competir amb destinacions internacionals, Barcelona necessita oferir turisme experiencial”.
Aprofitar prou la capitalitat de Barcelona i saber desviar el flux de turisme cap a fora és una de les principals assignatures que tots els agents implicats en el sector turístic tenen pendent, segons la directora general de Turisme, Marian Muro. Una prova que la representant del govern català té al cap aquest repte és una idea recent que ella mateixa ha plantejat: “Impulsar iniciatives com ara empaperar el Palau Robert amb l'oferta turística d'altres municipis”. Va recordar que la Generalitat acaba de presentar una campanya de turisme familiar que posiciona el conjunt del territori català (amb una inversió de 2,5 milions d'euros provinents de l'impost turístic) i va aprofitar per anunciar que, en sintonia amb aquest gran repte, ja es treballa en l'aposta pel turisme juvenil (en pocs dies tenen prevista una trobada amb un expert que lidera a Nova York aquesta branca del turisme). Entre els plans del govern català figura fins i tot la configuració d'una línia d'Interrail a Catalunya.
Sense deixar de mirar cap al futur, Marian Muro va brindar uns consells a aquells municipis novells que aspiren a posicionar-se en el circuit del turisme. “Primer haig de pensar quina és la meva singularitat, la que em diferencia de la resta. El següent pas és fer del recurs turístic un producte turístic. Finalment hem de pensar en la possibilitat d'aliar-nos amb el municipi del costat”. La recerca d'estratègies conjuntes és una de les mancances que té el sector turístic, en paraules de la directora general de Turisme. “Ens falta visió global. Convido a buscar estratègies amb el del costat, a posar les llums llargues”, va subratllar. L'exemple és ben senzill d'entendre: si un municipi pot oferir el seu celler, potser el del costat disposa d'una bona oferta d'allotjament i una altra ciutat propera, d'una atractiva oferta de tracking. Plegats poden oferir una ruta.
El màxim de sinergies
La necessitat de cercar sinergies tant entre els municipis veïns com entre el sector públic i el privat va ser present en les intervencions de tots els ponents. El director operatiu de Turisme i Esdeveniments de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Torrella, va tornar a entonar el win-win tot recordant que el concepte de “tots hi guanyem” es basa en la promoció conjunta, però també en la gestió conjunta. Sota el seu parer, i en sintonia amb els companys de taula, la complementarietat amb l'entorn “és clau” per garantir l'èxit. Aquest concepte sembla ser que el tenen molt clar a la Diputació de Barcelona. El màxim responsable de Turisme d'aquesta administració, Ramon Riera, va assegurar que a la Diputació, quan arriba una demanda vinculada al sector turístic, “el primer que fem és analitzar què hi ha a l'entorn per oferir un paquet de qualitat”.
De sumar i trobar punts d'unió en saben força al Baix Empordà, segons es va desprendre de les paraules de l'alcalde de Begur i president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català. “La comarca és un exemple en aquest sentit, on acumulem experiències de deu municipis treballant plegats”, va descriure. L'èxit, per ell, implica “compaginar equilibradament l'egoisme (donar valor al producte propi) amb la generositat a l'hora de comercialitzar”. Dit amb altres paraules, es tracta de “sortir de la capelleta, si aquell producte és molt teu, i ser capaç de donar-li valor amb aquell del teu costat”.
També va haver-hi alguna estirada d'orelles a les administracions, en aquest cas provinent de Maria Sagarra, directora del departament de competitivitat i formació de la Cambra de Comerç: “L'autèntic promotor del turisme és el sector privat. Empresaris de fora de Barcelona treballen per crear sinergies, però les administracions no sempre van en aquesta línia.” I aprofitant la presència de diferents càrrecs de responsabilitat va llançar un repte: “L'administració té pendent fer seure en una mateixa taula tots els agents implicats en el sector turístic, en què també hi ha el comerç, el sector serveis...”.
El debat d'ahir va tenir una elevada representació d'alcaldes dels pobles del litoral català. Maria Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós, va demostrar que un municipi pot atreure turistes aprofitant els atractius del seu voltant, però sense perdre l'oportunitat de retenir-los. A Palamós, on hi ha el principal port de la demarcació de Girona, arriben molts vaixells de creuer. Des d'aquí, molts turistes es desplacen a visitar el Museu Dalí, a Figueres, o el barri jueu de Girona. Però, segons Maria Teresa Ferrés, el municipi disposa de dades que indiquen que un 78% dels passatgers de l'últim creuer es van quedar a Palamós. Per la seva banda, els alcaldes de Calella, Montserrat Candini, i Santa Susanna, Joan Campolier, van destacar la importància de la col·laboració entre sectors i, en el cas de Candini, va incidir en la necessitat que l'empresariat no caigui en la temptació de “fer negoci amb l'incivisme”. Tant Marian Muro com Sònia Recasens van aprofitar l'apartat de conclusions per situar alguns reptes de futur. Per Muro, cal ordenar les rutes de Catalunya, un objectiu fixat amb vista al 2015. La promoció del turisme juvenil, l'enfortiment de la relació entre el sector públic i el privat i l'aposta per la formació serien altres objectius. a destacar.
Per Sònia Recasens, cal posar l'accent en l'encaix del turisme i la ciutat, de la planificació i la gestió conjunta, l'aposta per les noves tecnologies i la cura del paisatge, entre molts altres aspectes.
