El preu de l'habitatge s'estabilitza
S'escurça la diferència entre els preus dels pisos nous i els de segona mà en poblacions i zones on hi ha més demanda
Un 30% de les compravendes de cases a la demarcació són fetes per estrangers
Existeixen“dues línies de preus”, segons si és a la costa o a l'interior
L'estabilització s'ha començat
a detectar en el primer trimestre
Per primera vegada des que va començar la crisi, els preus dels habitatges nous i de segona mà han començat a estabilitzar-se a les comarques gironines en funció de la zona. Això passa, sobretot, als barris i poblacions on hi ha més demanda. En canvi, en les zones on hi ha més estoc –la majoria a les mans d'entitats bancàries– encara existeix desajustament de preus.
Dins aquesta nova tendència detectada tant per promotors com per agents de la propietat immobiliària (API), també es dóna la circumstància que, en les zones on hi ha més demanda, s'escurça la diferència de preus entre els habitatges nous i els de segona mà. “Allà on hi ha demanda i no estoc d'obra nova ens trobem preus de segona mà molt ajustats”, explicava ahir el president del Col·legi d'API de Girona, Ramon Casanovas, durant la presentació del Vint-i-vuitè estudi de preus de mercat dels habitatges a la demarcació de Girona. “No ens podem aventurar a dir que hi ha una recuperació, però sí una estabilització”, va dir Casanovas, fent referència a les dades aportades per aquest estudi, que analitza el preu dels habitatges als onze principals municipis de les comarques gironines pel que fa a habitants: Banyoles, Blanes, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palamós, Roses, Salt, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners.
Aquesta evolució dels preus cap a una “lenta però clara estabilització amb molt petites variacions de preu tant a l'alça com a la baixa”, s'ha començat a consolidar durant el primer trimestre del 2014 i fins i tot, com va recordar el president del Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona, Josep M. Coll i Viader, en zones concretes i amb falta d'estoc, torna a petita escala la venda sobre plànol, especialment nous projectes que donen resposta a programes i propostes d'habitatges amb nous atributs i inexistents en el mercat. Dins d'aquest marc, s'hi destaca el paper que hi juga la rehabilitació.
Costa o interior
L'estudi constata, un cop més, que existeixen “dues línies” de preus molt marcades segons si es tracta de poblacions de costa o de l'interior, explicava Miquel Bosch, autor de l'informe, que hi afegia que tot va lligat amb l'oferta o no d'estoc. Així, un cop més, es detecta el dinamisme en zones de la costa, on s'ha consolidat el creixement d'un 30% de les compravendes fetes per compradors estrangers no residents. Sobretot, va explicar Corominas, són ciutadans francesos –tradicionalment sempre ha estat així– i, amb una menor rellevància, belgues.
En el cas del mercat francès, es tracta de la compra d'habitatges per a segona residència; els compradors són majors de 55 anys i el preu de compra està per sota dels 100.000 euros de mitjana. En aquest sentit, Ramon Corominas va recordar que els mitjans de comunicació a França han dut a terme una campanya afirmant que el mercat immobiliari espanyol està per terra.
LES FRASES
Lloguer: lleu tendència a la baixa
Pel que fa al mercat del lloguer, l'estudi destaca que continua marcant l'evolució de les rendes de lloguer una tendència a la baixa, sobretot com més gran és l'habitatge. Tot i així, com en tota aquesta casuística, la variació d'aquestes rendes presenta un mapa variat en funció de les poblacions i fins i tot en zones d'un mateix municipi. L'estudi també conclou que, tot i que l'augment de l'oferta d'habitatges de lloguer pot ser un factor clau que justifiqui aquesta tendència a la baixa, l'adequació de les rendes a la realitat econòmica de la societat n'és un fet clau. Una altra de les conclusions és que, a excepció de Girona capital, les poblacions amb lloguers més alts són municipis de la costa i, en canvi, les que tenen una renda més baixa són municipis de l'interior. Així, de tots els municipis analitzats, el preu de lloguer més baix es detecta a Olot, on un habitatge mitjà de tres habitacions té un cost d'uns 350 euros mensuals –12,50% menys que fa un any–, mentre que a Girona, és de 539 euros mensuals –un 2% menys.