Les clementines de les Terres de l'Ebre són molt saboroses i dolces, amb un color taronja molt intens, que les diferencia dels cítrics valencians. El clima del Baix Ebre i el Montsià i la seua ubicació geogràfica permeten un allargament en la maduració d'aquests fruits, que l'any 1996 ja van aconseguir una marca Q de qualitat. Va ser el 2001 quan es va aprovar la indicació geogràfica protegida (IGP) d'un cultiu que es va iniciar durant la segona meitat del segle XIX, després de la construcció dels canals de reg de l'Ebre i que va créixer de manera espectacular a partir del 1960, quan moltes finques que tradicionalment havien conreat oliveres van començar a cultivar cítrics.

Actualment a les Terres de l'Ebre es produeixen uns 130.000 quilos de mandarines, una producció que es concentra entre els mesos d'octubre i desembre. Tot i que la major part d'aquest volum de mandarines reuneixen les condicions per obtenir la IGP, estem al davant d'una marca de qualitat totalment en desús. «No aconseguim tancar acords amb les distribuïdores perquè ens compren la producció etiquetada amb la IGP», lamenta el president del consell regulador de la IGP Clementines Terres de l'Ebre, Josep Estrada. Amb tot, podeu aconseguir aquestes clementines directament a les cooperatives del territori o directament a petits productors, alguns dels quals comercialitzen les clementines a través d'internet. Més enllà de les comarques de l'Ebre és difícil trobar cítrics del Baix Ebre i el Montsià, ja que la producció del País Valencià copa el mercat, mentre que els ebrencs es destinen a l'exportació. El que més preocupa el sector en aquests moments és la caiguda de preu a l'origen, que segons les cooperatives agràries i Unió de Pagesos està per sota dels costos de producció. És per això que des del Departament d'Agricultura s'impulsa un pla de diversificació de la producció, ara molt concentrada en clemenules.