Fupar, a la represa
Empreses i treballadors del tercer sector han viscut una crisi especialment amarga, amb suports públics que s'anul·laven i, per tant, no compensaven la pèrdua d'activitat. Aquest va ser el cas de la Fundació President Amat Roumens, Fupar, el centre especial de treball (CET) antany vinculat a Caixa Terrassa i Unnim, que fent mans i mànigues ha aconseguit superar els mals tràngols i arribar al 2014 en una sòlida posició de represa.
Fupar, fortament arrelada entre la ciutadania terrassenca, i que amb els seus 400 treballadors és, sens dubte, un dels noms propis del tercer sector català, enguany espera incrementar la seva activitat entre un 20% i un 25%, fins a arribar als 3,5 milions d'euros. Ara, en termes interanuals s'està creixent a un ritme del 12%. Bones notícies que contribueixen a esvair el record amarg de la sacsejada de la crisi, que en el seu moment més cru, durant el 2013, va provocar que la davallada del negoci arribés al 20%. Fupar va ser víctima de la recessió general, però també del traumàtic procés de reorganització del sector financer, que va fer desaparèixer, primer, Caixa Terrassa, i després, Unnim. Com recorda el director de Fupar, Josep Ribera, “els problemes van aparèixer quan es va tallar el cordó umbilical amb Unnim, el 2012, en segregar-se el banc, en mans del Frob, de la caixa, que no tenia ingressos per repartir les reserves que havien de servir per quadrar els comptes de Fupar”. Paral·lelament, el CET patia la retallada en ajuts salarials, en un 33%, de la Generalitat.
L'ampli ventall d'activitats de Fupar comprèn línies d'activitat en manipulats i envasats; productes de paper reciclat; suports impresos (pancartes, banderes, expositors); enjardinament i manteniment d'espai verds; centre de jardineria, neteja d'espais com ara pàrquings o naus exteriors i neteja de vehicles. Un ric catàleg que atreu una cartera de 450 clients -al marge dels usuaris del centre de jardineria i el rentat de cotxes- que va fer que si bé no perdien clients, “els volums de negoci baixaven de forma ostensible”, amb la qual cosa tenien més mans que feina a fer, com recorda Ribera. En aquells moments, a la fundació van decidir que la millor manera de preparar-se per a la recuperació era “formar els treballadors, de forma individualitzada en activitats com el manipulat, per poder assumir noves tasques”.
En aquest 2014, hom ha pogut observar que “hi ha una mica més d'alegria, i fins i tot ha entrat algun client nou”, com apunta Ribera. Fupar encara els anys de recuperació a venir amb noves vetes de mercat, com la serigrafia en samarretes, per a la qual cosa s'han fet inversions en nova maquinària, i ha consolidat una de les línies més recents, la de muntatge d'ambientadors, així com la d'envasar en blísters , on també es disposa de nova maquinària. Com diu Ribera: “Tenir els comptes ben sanejats ens ha atorgat capacitat de fer inversions.”
A més a més, Fupar s'està beneficiant d'una circumstància típica del moment econòmic que vivim, de redreçament, però amb penes i treballs: “Algunes empreses, abans de contractar més gent, s'estimen més encarregar la feina a empreses externes, com ara nosaltres.” A Fupar estan satisfets de “tenir ara mateix tota la plantilla en actiu, cosa que està prou bé”, i l'ambició dels òrgans directius és estar aviat en condicions de poder crear més llocs de treball -la llista d'espera és de cent persones.
Fupar s'encara al futur amb la consciència que, fonamentalment, hauran de tirar endavant sols, com explica Josep Ribera. Un cop desapareguda Unnim, adquirida pel BBVA, ara la fundació mantindrà un vincle amb el banc per col·laborar en projectes concrets de responsabilitat social corporativa (RSC), que han de permetre mantenir un bon nivell d'activitat.
Fupar, amb la Llar -acollida de gent gran- i el Centre Cultural formen part de la Fundació Antiga Caixa Terrassa.