Una tercera via per a l'habitatge
El govern impulsa noves figures d'accés a una residència amb la propietat compartida i temporal
Busca oferir alternatives a la compra i a un lloguer amb escàs pes
Espanya es troba entre els deu estats europeus amb un percentatge més gran d'accés a l'habitatge a través de la propietat. El lloguer és residual i, segons les últimes dades del Ministeri de Foment, arriba actualment a només el 17% del parc d'habitatges. Un percentatge que altres fonts situen fins i tot per sota d'aquesta xifra, encara que sí que sembla clar que ha crescut en els últims anys, ja que abans d'esclatar la crisi i en ple boom immobiliari el lloguer amb prou feines superava l'11% del parc residencial. En la banda contrària trobem països del nord d'Europa –Alemanya, Holanda, Suècia o Dinamarca–, on el lloguer té un pes de més del 50% com a via d'accés a l'habitatge. En qualsevol cas, i també segons dades de Foment, la mitjana europea d'habitatges en lloguer se situa en el 30%, una xifra que duplica l'espanyola.
Per revertir aquesta situació i facilitar l'accés a l'habitatge, el govern va aprovar recentment una modificació del Codi Civil per crear les figures de propietat temporal i propietat compartida com una tercera via o fórmula intermèdia entre la propietat i el lloguer. Actualment aquestes figures es troben en tramitació parlamentària amb l'objectiu que estiguin plenament vigents a partir de l'1 de gener.
“El lloguer no sembla que sigui una alternativa per a moltes famílies i la propietat, després del que ha passat amb les hipoteques i els desnonaments, tampoc”, explica Sergio Nasarre, director de la càtedra d'habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, qui ha assessorat el govern en la implantació d'aquestes noves tipologies d'accés a una residència. “Hem creat formes
de tinences alternatives –afegeix– a la propietat i al lloguer que, a més, estan per quedar-se a llarg termini i aconseguir la seva quota de mercat.”
Compra progressiva
La propietat compartida afavoreix la compra d'un habitatge a través d'un percentatge inicial, ampliable progressivament amb el pas del temps, que es complementa amb el pagament d'un lloguer per la part de la residència de la qual no s'és propietari. La propietat temporal, d'altra banda, permet esdevenir propietari d'un immoble per un mínim de sis anys i un màxim de 99, quan reverteix al propietari inicial.
“Volem deixar molt clar que la persona que accedeix a un habitatge sota alguna d'aquestes fórmules esdevé propietari de l'habitatge amb tots els efectes i d'acord al compromís contractual signat”, assenyala Carles Sala, secretari d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat. Sala apunta que, a través d'aquestes noves figures, la Generalitat vol donar una estabilitat més gran a les persones que opten per accedir a un habitatge per una via diferent a la tradicional propietat. “Creiem que aquestes noves fórmules són del tot necessàries en vista dels últims canvis en la llei del lloguer, que
disminueix l'estabilitat del
llogater”, diu Sala.
No pensa igual José García Montalvo, catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra. Tot i valorar de manera positiva les alternatives que ofereixen aquestes noves figures, considera que el lloguer té un bon futur. “Em sembla difícil que la propietat compartida i temporal calin entre els ciutadans, perquè jo crec que el futur és el lloguer, que, d'aquí a un parell d'anys, representarà entre el 20% i el 25% de l'accés
a l'habitatge”, diu. García Montalvo considera que amb la nova llei d'arrendaments es pot aconseguir la flexibilitat necessària per fer atractiu el lloguer tant per a l'inquilí com per al propietari. “Abans del boom immobiliari, potser sí que tenien sentit, però ara s'està produint un moviment molt fort cap al lloguer”, afirma.
Gonzalo Bernardos, director del màster d'assessoria i consultoria immobiliària de la Universitat de Barcelona, creu que aquestes noves figures aporten poc: “Què aporten la propietat temporal o la compartida que no aportin el lloguer o la propietat? Jo crec que no tindran cap èxit.”
LES FRASES
Fredor entre els promotors privats
Els promotors privats han rebut amb una certa fredor els plans del govern d'introduir la propietat compartida i temporal en el Codi Civil català. “L'actitud de l'associació és de prudència i d'espera, ja que, per ara, no tenim cap informació de com es podrien finançar aquestes noves figures”, explica un portaveu de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Barcelona, la principal patronal catalana del sector. “Aquí les entitats bancàries hi tindran molt a dir, ja que les garanties no seran, per força, les mateixes”, afegeix.
I és que per les seves par-ticulars característiques, aquestes promocions s'allunyen de les fetes per les promotores immobiliàries tradicionals, que es limiten a construir per, tot seguit, vendre
els habitatges gràcies –en la gran majoria de casos– a una hipoteca. Per aquest motiu, el lligam inherent de la propietat compartida i temporal a la banca fa que sigui un producte més propi per a aquest tipus d'empresa.