Economia
Maria Rosa Agustí Rigall
Presidenta de l'Assoxciació Gironina d'Empresàries
“Hem de lluitar perquè la dona ocupi el lloc que li correspon”
Defensa l'empatia, el treball en equip, la complicitat i el consens com a valors per a un funcionament just i eficaç de la societat
NOU EQUIP A TOT GAS
El 30 de juny, la candidatura encapçalada per Maria Rosa Agustí va obtenir la confiança de la immensa majoria de les 149 dones inscrites a l'AGE, el que representa un important impuls pel futur de l'associació. L'actual i polifacètic equip, compost per les empresàries Àngela Pitarch, Dolors Lloveras, Laura Corsunsky, Tina Casassas, Mònica Rodríguez, Rosa Duran, Vanesa Costa, Marta Julià, Denisa Gibovic i Alexandra Planella, ja treballa a tot gas per posar fil a l'agulla a estimulants reptes, com ara establir aliances amb partners europeus. L'AGE col·labora amb els programes Girona Actua, de l'Ajuntament; Emppersona, de la Fundació Pimec, i Fem Talent, de Parcs Tecnològics de Catalunya. També amb l'ICD, oferint suport a dones que han estat víctimes de la violència.
Fa vint anys, els bancs ens exigien l'aval del marit o del pare per obtenir
un crèdit
Està demostrat que el valor que les dones aportem a la societat té efectes
en el PIB
L'AGE col·labora amb les institucions
i amb el tercer sector en projectes de solidaritat
Hi ha empreses que han racionalitzat els horaris laborals i que han augmentat la productivitat
Actualment, un noi jove no hauria de ser masclista i una noia, tenir molt clara la seva posició
Sortirem del forat fent pinya, unint sinergies i aprenent a no ser tan individualistes
És una dona en moviment, tota energia i franquesa, que fa pensar en La nana del nano, de Pere Tàpies, al revés t'ho dic perquè m'entenguis, aquella en què el pare dorm el seu fill amb consells tan edificants com ara nen calla, estigues quiet, no toquis, no esvalotis, menja't la sopa, et clavaré un bolet... En cas que la nena, Maria Rosa Agustí hagués rebut admonicions d'aquest estil, sortosament no li van fer cap profit: estem davant d'una molt desperta activista pels drets de les dones, que bull d'idees i propostes, una persona de caràcter i d'expressió vehement que combina empatia instintiva, profunda sensibilitat social i competència professional posades al servei de l'Associació Gironina d'Empresàries (AGE), entitat que promou el lideratge femení en els llocs de decisió i de la qual acaba de ser reelegida presidenta per clamorosa majoria. Fem l'entrevista al seu despatx del carrer Joaquim Vayreda de Girona, on exerceix d'agent d'assegurances de la companyia Allianz i ben flanquejades per la Winnie, en el record –en la part esquerra de la imatge–, i per l'enjogassat Ideafix, que ens observa des de la pantalla, dos estimats schnauzer “companys de camí” de la nostra protagonista en la seva etapa de creixement i en l'actual de maduresa. Parcialment visibles en la fotografia, dues pintures de l'empordanès Massot recullen, probablement, la vena més inconformista d'Agustí, i també la seva sana tossuderia en reivindicar tot allò que considera que no obté el reconeixement que es mereix
-En la carta de presentació de la seva candidatura va remarcar la força i el compromís com a principals actius...
-És que el compromís amb l'AGE el tinc molt ferm i arrelat des del mateix moment en què m'hi vaig associar, el 1995.
-Un any després de la seva formació.
-De fet, pocs mesos després d'haver-se constituït. Em vaig associar perquè trobava molt positiva l'existència d'un col·lectiu de dones que lluités pel seu posicionament públic i perquè, en venir a Girona des de Figueres, on vaig néixer, buscava la col·laboració amb altres persones amb les mateixes dificultats a l'hora de portar una empresa.
-Per exemple?
-Doncs, si anaves a demanar un crèdit, els bancs et reclamaven el suport o l'aval d'algú altre, tot i que el projecte fos viable.
-Això, a mitjan anys 90?
-Sí, fa només 20 anys exigien l'aval del marit o dels pares, no confiaven prou en la nostra capacitat. Les dones empresàries no existíem com a col·lectiu, però a partir de la nostra associació vam obtenir representació en el consell executiu de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG). Més endavant, quan la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec) va muntar una sucursal a Girona, l'AGE s'hi va adherir perquè s'hi sentia més reflectida. Estic molt agraïda a l'AGE per haver-me permès créixer al seu si assumint responsabilitats des del primer moment i fins ara en què en sóc presidenta des del 2003. Ser a l'AGE significa dedicar moltes hores a treballar pel grup amb la voluntat d'aconseguir millores.
-En aquests moments, quin és el compromís prioritari de l'associació?
-La reivindicació de la presència total i absoluta de les dones en els llocs de decisió, en els quals es prenen mesures que reverteixen en el futur de les nostres empreses i en el desenvolupament de la societat. Encara no s'ha aconseguit del tot.
-I pel que fa a la força, d'on la treu el col·lectiu, d'on la treu Maria Rosa Agustí?
-De la unió, el treball i la cooperació entre totes nosaltres. Personalment, lluito per l'AGE com si fos la meva criatura, tant l'he integrada a la meva vida diària. Com no agafar força davant la vàlua i el talent de tantes dones emprenedores que han assumit el risc de fer funcionar el seu propi projecte posant-hi cabassades d'esforç i capacitat d'iniciativa? Em mereixen molta admiració i respecte i m'estimulen a fer tot el possible, juntament amb la resta de la junta, perquè assoleixin el nivell de reconeixement que els pertoca
-Una societat que no té en compte la contribució de les dones cau en l'endarreriment?
-Si més no pateix un greu dèficit que l'impedeix aprofitar-se de la pluralitat de visions i diferents maneres de funcionar que nosaltres hi aportem. Es perd una gran riquesa no tan sols en l'aspecte personal, sinó també en el col·lectiu, que a més està demostrat que té efectes damunt el PIB. Les dones constituïm un actiu social de primer nivell, la nostra empatia ens fa ser molt proactives i solidàries. Des de l'AGE, col·laborem amb les institucions i també amb el tercer sector; estem al costat d'aquelles persones que per diversos motius tenen dificultats per trobar el seu lloc, per integrar-se, per aixecar-se de nou, perquè una societat avança si els seus components avancen plegats. Els desavantatges de partida i les desigualtats són injustos i una font de conflicte i per això participem en projectes per a la millora de les oportunitats de la població: joves sense feina, dones que han estat víctimes de violència de gènere...
-S'arriba a tot? La racionalització dels horaris laborals, el repartiment del temps, la conciliació entre la vida personal i la professional són encara assignatures pendents?
-És un autèntic problema, especialment per a la dona. No, no es pot arribar a tot si no es donen les condicions que ho facilitin. Si sabéssim implementar la famosa equació de les 8 hores: 8 de descans, 8 de treball, 8 de lleure, viuríem millor i seríem més productius, perquè una persona que té temps per formar-se, per nodrir-se culturalment, té més per aportar a la seva empresa i a la societat. Reclamo la racionalització d'horaris i polítiques de govern que des d'una visió holística incorporin el timing que necessita la dona per poder-se desenvolupar integralment. Les nostres reivindicacions no són perquè vulguem ser diferents, sinó perquè som iguals i hem de poder viure plenament aquesta igualtat.
-Això implica eradicar alguns arquetips educatius, sobretot el sentiment de culpa ‘típicament' femení?
-Hi ha una educació en la culpa que la dona assumeix gairebé com una segona pell: “Estic aquí a la feina i no estic fent el que em toca com a mare” o “no tinc prou cura de la parella”. Aquest és un sentiment tòxic que provoca insatisfaccions i angoixes a les quals també s'afegeix un elevat grau d'autoexigència. Un dels objectius de l'AGE és lluitar per la racionalització d'horaris, hem de saber posar-hi números, és un tema que tothom veu però que ningú gosa abordar. Una associada ho ha establert en la seva empresa i ha augmentat la seva productivitat. Per tant: som-hi, sense tenir por dels canvis que ens beneficien a tots!
-El lideratge té gènere? S'acusa de masculinització algunes dones que han arribat a alts nivells de poder.
-Aquest factor es pot produir propiciat pel mimetisme d'un entorn masculinitzat. A l'AGE treballem amb formadores per trobar una manera diferent de liderar en femení, que vol dir alimentar la nostra part més empàtica, la nostra disposició a relacionar-nos des del consens, a teixir complicitats i compartir projectes. És més sa i estic segura que també més rendible.
-Per altra banda, s'alerta d'un cert retrocés entre les noies joves pel que fa a la pròpia consciència de la igualtat
-En aquest sentit, no oblidem la importància de disposar dels propis recursos, ja que la dependència d'altri pot acabar fomentant relacions de domini/submissió absolutament nocives. Actualment un noi de vint anys no hauria de ser masclista i una noia hauria de tenir molt clar la seva posició en la societat, i en cap cas renunciar al seu dret a la igualtat i a la pròpia autonomia.
Potser havíem donat massa coses per guanyades?
En part sí, i ara em refereixo a una qüestió d'abast més general. Jo crec que el sistema ha estimulat el joc del monopoli en contra de la cultura de l'esforç. Ens va dir: “Apa nois, tots a jugar, que us ho posem molt fàcil”, i després: “S'ha acabat la festa, que se salvi qui pugui...” Tot això ha portat el que tenim avui; per una banda, una quantitat de jovent sense gaire formació i, per una altra, un col·lectiu de joves molt ben formats que han de marxar a treballar a fora perquè tampoc s'ha proporcionat a les empreses el suport necessari.
Com es pot sortir del forat?
Fent pinya, treballant plegats, unint sinergies, aprenent a no ser tan individualistes, donant valor al nostre esforç. La lectura que jo faig del moment actual és: sols ens enfonsarem, junts podrem avançar. Animo totes les dones empresàries o amb voluntat emprenedora a associar-se a l'AGE perquè juntes sumarem estratègies i creixerem La vostra veu és la nostra força.
Què pensa de la figura emergent del treballador pobre?
Em preocupa el creixement de les desigualtats, la desaparició de la classe mitjana i que els rics siguin cada vegada més rics. Sota el paraigua de la crisi sembla que tot estigui permès i aquest és un error que estem pagant com a societat, ja que una persona que malviu no està en condicions d'aportar res. Em trenca el cor veure que la gent gran, després d'haver treballat tota la vida, es trobi havent d'alimentar fills i néts amb les seves migrades pensions Hem perdut fins i tot el respecte als avis!
Alguna proposta?
Al costat d' associacions i moviments de base, fem pressió pacífica i ferma als polítics i als banquers perquè els diners dels nostres impostos o dels nostres estalvis reverteixin en mesures socials i exigim també una gestió política basada en l'ètica, la honestedat i l'eficiència.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.