Opinió

editorial

L'economia del 1714 era molt dinàmica

Ara estem molt familiaritzats a parlar d'empreses, de multinacionals, de patronals i sindicats. Fa 300 anys l'activitat econòmica de Catalunya es mesurava amb uns altres paràmetres. Però la tensió i el dinamisme ja eren habituals en els centres productius i comercials de les grans ciutats o en pobles de les contrades catalanes. Ara parlem de fàbriques, plantes, delegacions comercials o filials productives. Diversos historiadors i professors d'història de l'economia ens expliquen, en el tema de portada que presentem aquesta setmana, la importància de les drassanes o de la llotja de mar. Però també donen un pes capital a les fargues situades a la vora dels rius, o als molins paperers, fariners o d'altra mena. O a les mateixes serradores de fusta. I també eren essencials les masies, que controlaven bona part de les extensions agrícoles i ramaderes. Però tampoc es pot deixar de banda l'activitat econòmica que emanava dels hospitals -com el de la Santa Creu- o les mateixes universitats i les apotecaries, que tenien un bon gruix d'operaris darrere els taulells de venda al públic.

L'economia al 1714 era dinàmica, de mercat i molt comercial. De fet, al segle XVIII conviuen, no sense conflictes, els gremis tradicionals amb uns mercaders emergents. A tall indicatiu es pot recordar que el Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona, que ara forma part de la Unió Patronal Metal·lúrgica, va néixer el 1380. Fa tres-cents anys, la guerra de successió va posar fi als anhels de molts catalans, però gràcies a la constància, l'emprenedoria i l'esperit exportador, els catalans i l'economia de l'època se'n van sortir una vegada més.

Balança nova que no amaga l'espoli

Els comptes públics territorialitzats, encarregats pel Ministeri d'Hisenda i fets pel sistema de càlcul de càrrega-benefici, diuen que l'any 2011 l'Estat espanyol va gastar a Catalunya 8.455 milions d'euros dels que hi va recaptar. És una quantitat molt inferior als 15.006 milions pel sistema de flux monetari i als 11.087 milions pel de càrrega-benefici de dèficit fiscal que calcula el govern català, però tot i això no queda cap dubte que el sistema de finançament va representar fa tres anys un espoli fiscal, equivalent segons les xifres més baixes del govern espanyol a un 25% del pressupost de la Generalitat. Espoli que en els anys següents ha continuat, segons les dades d'inversió denunciades per la Cambra de Comerç de Barcelona: en els últims dos anys, amb un pes en el conjunt de l'Estat del 16% en població i del 19% en PIB, Catalunya només ha rebut un 11% de les inversions del Ministeri de Foment. La crisi ha fet baixar molt les inversions estatals, però la distribució del poc de què es disposava ha estat poc equitativa, com ho demostren aquestes dades i altres com que en cinc anys la inversió a Catalunya ha baixat un 71% per un 53% de mitjana.

Les balances del govern estatal revelen que el sistema de finançament autonòmic no funciona perquè finança massa poc les comunitats que generen més riquesa, com Catalunya, Madrid i el País Valencià, però el ministre d'Hisenda es nega a revisar-lo amb l'argument que no cal canviar res si no hi ha més a repartir. Una excusa ben rara, ja que el fet que no hi hagi més a repartir no vol dir que no es pugui repartir millor el que hi ha.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia