Estímuls per a pensions privades
El Consell de Ministres aprova el projecte de llei de reforma fiscal
Es potencia l'estalvi de les famílies si completa la jubilació
El pla de pensions es podrà rescatar deu anys després de subscriure's
Més estalvi de les famílies i els particulars quan els mecanismes de protecció públics decauen. El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei de reforma fiscal que, entre altres aspectes, promou l'estalvi dels particulars de manera que complementi les mancances del sistema públic. Entre altres punts inclosos en la reforma, el govern espanyol deslliura els contribuents majors de 65 anys de pagar impostos per les seves plusvàlues –ja sigui per la venda d'immobles o d'altres béns com ara accions– sempre que destinin els guanys (fins a un màxim de 240.000 euros) a complementar les pensions de jubilació amb productes de renda vitalícia. Si les pensions han de baixar en el futur, que siguin els contribuents els que les mantinguin en uns nivells dignes.
També el text aprovat ahir a Madrid i explicat breument en conferència de premsa pel president del govern, Mariano Rajoy, permet rescatar els plans de pensions de més de deu anys d'antiguitat. Així, es podrà disposar anticipadament d'uns diners que ara només es podien recuperar un cop arribava l'edat de jubilació, quan el titular era un aturat de llarga durada o per malaltia greu. Són les anomenades “finestres de liquiditat” en plans de pensions, de manera que també es podran rescatar les aportacions fetes a partir de l'1 de gener del 2015, és a dir, que els primers rescats es podran fer l'any 2025. I no únicament als plans de pensions, sinó també als plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i contractes d'assegurances concertats amb mutualitats de previsió social.
Aquest punt s'afegeix a una altra mesura que escurça a la meitat la duració mínima dels plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIES), ara fixada en cinc anys. Tot plegat, en la línia d'assegurar un cert nivell d'estalvi.
Altres mesures incloses
La reforma també comporta un canvi de tributació de les indemnitzacions per acomiadament obligatori, de manera que en queden exemptes les indemnitzacions inferiors a 180.000 euros i cotitzen a partir d'aquesta quantitat, amb la novetat que les indemnitzacions que s'obtinguin de manera fraccionada en diversos anys també gaudiran d'una reducció del 30%. La norma ja va entrar en vigor ahir.
En un primer moment, es volia fer tributar les indemnitzacions a partir de 2.000 euros anuals, però el govern ha acabat fent marxa enrere després de consensuar-ho amb els agents socials.
Altres novetats de la reforma fan referència al benefici fiscal associat als impostos negatius per a fills discapacitats i famílies nombroses, el manteniment al 60% de la reducció per lloguer d'habitatge i la deducció del 20% en el suport de la producció i exhibició d'arts escèniques i musicals, entre altres punts. També es modifica la tributació dels guanys patrimonials amb la supressió de la correcció per inflació i dels coeficients d'abatiment inclosos en el document, que permetien rebaixar la quantitat de la plusvàlua en corregir-ne el valor amb el preu del cost de la vida durant el període de propietat.
Com ja se sap, la reforma introdueix canvis en els tipus de l'IRPF, de l'impost de societats i en productes d'estalvi, així com en la tributació dels treballadors autònoms.
Crítiques d'arreu
Malgrat que el govern espanyol assegura que la reforma fiscal beneficia 20 milions de contribuents i xifra el seu impacte en 9.000 milions d'euros, les crítiques al text li han plogut de diverses bandes.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, qualificava ahir la reforma d'“injusta”, perquè està “pensada i creada per a les rendes altes” i anticipa noves “retallades en els pilars de l'estat del benestar”.
També ICV considera “doblement injusta” la reforma, perquè “beneficia” les rendes del capital i redueix els ingressos per polítiques socials, i va demanar ahir a CiU que no hi doni suport. I potser no li caldrà insistir gaire, perquè Josep Antoni Duran i Lleida qualificava la reforma de “pegat”, perquè perjudica les classes mitjanes, les pimes i els autònoms.
CCOO considera que els darrers canvis introduïts només serveixen per augmentar l'actual desequilibri en el repartiment de càrregues tributàries entre els treballadors i els que obtenen rendes del capital, mentre que la UGT recorda al govern espanyol el seu compromís de diàleg de cara a la tramitació parlamentària del projecte de llei, a la tardor.
La patronal CEOE, al seu torn, troba a faltar que s'hagi descartat rebaixar les cotitzacions socials empresarials i insisteix en la necessitat de reduir-les de seguida. Entre els autònoms hi ha disparitat d'opinions i a unes associacions agrada tant com desagrada a unes altres.
La segona part es farà en la pròxima legislatura
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va situar en la pròxima legislatura la segona part de la reforma fiscal, que afectarà els impostos autonòmics i locals i el finançament autonòmic, entre els quals hi ha impostos com ara el de patrimoni, el de successions i el de transmissions patrimonials. Rajoy, que va parlar de principis del 2016, va assegurar que “no és el moment més raonable” per obrir el debat, ja que no hi ha recursos suficients. A més, al president espanyol no se li escapa que l'any que ve se celebraran eleccions municipals, autonòmiques i estatals a finals de l'exercici, i vol evitar qualsevol tipus de confrontació. Rajoy va reconèixer que inicialment es va valorar la possibilitat de reformar el sistema tributari i el sistema de finançament de manera “conjunta”, idea que finalment es va declinar.
“Estem en un procés d'ajustament del dèficit públic i no ens semblava que aquest fos el moment més raonable, i és una opinió compartida per molts presidents autonòmics”, va assegurar.
Ja al mes de maig, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assenyalar que no es canviaria el model de finançament autonòmic durant aquesta legislatura, sinó que es farien retocs de manera indirecta a través de la reforma fiscal.