Dos homes en la senda d'Isidoro
L'entrada en el consell de Pizarro genera dubtes sobre si el quart president d'El Corte Inglés serà també un membre de la família
Dimas Gimeno, nebot d'Álvarez i director general de l'empresa, l'hereu natural
La successió a la presidència d'El Corte Inglés sempre ha estat reservada a la família. Al fundador dels magatzems i primer president de la companyia, César Rodríguez (1940), el va succeir després de la seva mort el seu nebot, Ramón Areces (1966), i a aquest el va rellevar també el seu nebot, Isidoro Álvarez (1989), enterrat ahir a Madrid. El patró familiar indica que Dimas Gimeno Álvarez, nebot d'Isidoro Álvarez i director general de l'empresa, hauria de ser el pròxim president del grup, però aquest estiu va irrompre en escena un personatge de pes, Manuel Pizarro –expresident de l'elèctrica Endesa, de la Borsa de Madrid, de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA, en la sigla en castellà) i d'Ibercaja–, que genera dubtes sobre la possibilitat que la història deixi de repetir-se en la designació del quart president que tindrà el grup en els seus 79 anys d'història, els mateixos que tenia Álvarez.
L'economista Ramón Tamames va assegurar ahir que Gimeno és la persona “més propícia” per presidir el grup i va destacar que és el candidat “més estimat”, ja que ha estat treballant tota la vida al costat del seu oncle. “Crec que és la persona més propícia, tot i que hi ha un grup, el grup Areces, que controla un 15% de la societat, que ha proposat la reunió del consell d'administració. Tanmateix, el més segur és que Dimas Gimeno sigui el president i Manuel Pizarro, el segon de bord”, va explicar Tamames.
Aquestes afirmacions indiquen amb claredat que hi ha més d'un candidat a la presidència d'El Corte Inglés, un fet que ja introdueix canvis en la dinàmica successòria del grup comercial.
Els últims moviments d'Isidoro Álvarez donen algunes pistes sobre els desitjos del fins ahir president del grup. En primer lloc, el nomenament l'any passat del seu nebot, Dimas Gimeno, com a conseller director general, amb l'objectiu de renovar l'equip de gestió de l'empresa, expressa la confiança amb algú que és de la família i que ha estat tota la seva vida professional al seu costat i, per tant, coneix el negoci a la perfecció. En segon lloc, aquest estiu es va produir el nomenament de l'empresari Manuel Pizarro com a adjunt a la presidència d'El Corte Inglés, i va entrar uns mesos més tard com a conseller en el consell d'administració del grup.
L'aposta i el nebot
Pizarro és una aposta personal d'Álvarez, que volia tenir una figura de referència que reforcés l'àrea financera de la companyia, després d'haver finalitzat el procés de refinançament del deute i haver tastat noves línies de finançament a través dels mercats, amb el tancament l'any passat de la primera emissió de bons de la seva història per 600 milions. L'altra funció de Pizarro, per Álvarez, havia de ser guiar financerament la internacionalització del grup “en un temps raonable”, com ell mateix va explicar davant dels accionistes el 31 d'agost passat, durant la junta general.
L'ascensió fulgurant de Pizarro, segons fonts del sector, no acabava de ser del gust de Gimeno, sobretot per l'excessiu pes que se li atorgava en l'òrgan de decisió a un extern a la família. Ningú s'esperava, però, que la desaparició d'Álvarez fos tan imminent, i al pes i rellevància de Pizarro en l'estructura corporativa d'El Corte Inglés s'afegeix ara la figura d'un extern com a candidat alternatiu a una presidència que fins ara havia estat sempre reservada a un membre de la família.
El favorit, però, és el nebot. Descrit com a reservat i discret, de l'escola dels seus avantpassats, Gimeno –nascut a Madrid el 1975– va compaginar els seus estudis universitaris amb la feina de venedor d'El Corte Inglés, on mai no ha deixat de treballar, passant per diferents àrees, col·laborant en la posada en marxa del centre del grup a Lisboa i presidint el de Porto, fins a arribar, establert de nou a Madrid, al càrrec de conseller director general.
Canvi generacional
Álvarez ha deixat l'imperi comercial més gran d'Europa –88 grans magatzems (dos a Portugal), 43 hipermercats, 203 botigues Opencor i Supercor, 98 de la marca de moda Sfera, 108 d'Optica 2000, 29 de Bricor i 497 oficines de viatges a l'Estat i 91 a l'estranger– i un balanç sanejat que, després d'una dura crisi financera, va registrar en l'últim exercici fiscal –de l'1 de març del 2012 al 28 de febrer del 2013– 172,36 milions de benefici, un 5,6% més que l'any anterior.
El consell d'administració es reunirà avui a la tarda a Madrid per designar el que serà el quart president d'El Corte Inglés, exactament tres dies després de la mort d'Álvarez, tal com va succeir fa 25 anys, amb la desaparició d'Areces. Els nou membres del consell d'administració hauran d'optar entre la continuïtat amb un canvi generacional o la força de les finances.
L'adéu a un empresari innovador
Els elogis per a Isidoro Álvarez han estat constants des que diumenge es va donar a conèixer la seva mort. Figures destacades dels àmbits econòmics, financers, polítics i comercials de l'Estat van expressar ahir la vàlua d'Álvarez, que va basar la modernització de l'empresa en “el talent, en una aposta pel capital humà i la innovació”, com va destacar Fátima Báñez, ministra d'Ocupació. També la presidenta del Santander, Ana Botín, va valorar Álvarez com un dels empresaris espanyols “més grans i generosos”, va destacar el seu caràcter innovador i va explicar que des de l'entitat financera que presideix s'ha seguit la política d'Álvarez quant a “qualitat i atenció al client, que és una referència per a tots”. Tant la CEOE com l'associació d'empreses de gran consum (Aecoc), entre moltes altres veus, van situar Álvarez com a “referent” del sector, i van subratllar el seu talent i el caràcter visionari “que li ha estat reconegut amb una trajectòria plena d'èxits”.