La banca opta per la prudència
Els grups financers de l'Estat obtenen liquiditat per 14.750 milions del BCE
Pobre resultat de la subhasta d'ahir, però les entitats remeten a la del desembre
El BCE reparteix 82.600 milions per crèdits per a empreses i llars
Els grups bancaris de l'eurozona van optar ahir per la prudència en la primera de les dues grans subhastes de liquiditat que té programades el BCE per impulsar el crèdit i el creixement econòmic. El Banc Central ha posat a disposició de la banca un volum màxim de 400.000 milions d'euros entre les dues licitacions i en la qual va tenir lloc ahir 255 bancs, que van demanar 82.601 milions d'euros, una quantitat per sota de les expectatives, ja que s'esperava com a mínim peticions per 100.000 milions d'euros.
En el cas de la banca espanyola, la demanda va elevar-se a 14.747 milions (vegeu el quadre adjunt), quan els grups de l'Estat poden sol·licitar un màxim de 54.000 milions entre les dues licitacions. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha pronosticat que la banca espanyola acabarà demandant 30.000 milions entre totes dues operacions.
En línies generals, el que el BCE oferia ahir a la banca de l'eurozona era una línia de crèdit a un termini màxim de quatre anys amb un taxa d'interès fixa del 0,15% anual. Els grups han de destinar aquests diners a crèdits a empreses i famílies i, en cas que la seva cartera de préstecs no augmenti, hauran de tornar aquests recursos abans del setembre del 2016, és a dir, dos anys abans del seu venciment. Unes condicions extremadament favorables que, malgrat tot, no han acabat de convèncer el sector. Per què?
Professionals i analistes del sector van explicar ahir que, ara mateix, la banca està concentrada en els resultats de les proves d'estrès, que es donaran a conèixer el 26 d'octubre que ve. Amb aquestes dades, els grups sabran el marge que tenen per endeutar-se i, per tant, la quantia a sol·licitar amb més exactitud en la segona subhasta, que tindrà lloc l'11 de desembre.
Igualment, el mes que ve el BCE posarà en marxa el programa de compra de bons de titulació d'actius; és a dir, adquirirà una àmplia gamma de deute financer ubicat en els balanços de la banca que, com a contrapartida, rebrà uns diners o liquiditat per a ells. Els grups hauran de valorar si els convé més desprendre's d'aquests bons o acceptar liquiditat a quatre anys amb un cost del 0,15%. Finalment, un altre element a tenir en compte és que la subhasta d'ahir no deixa de ser la primera i, per tant, els grups tindran al desembre més dades i una altra oportunitat per cobrir perfectament les seves necessitats. De fet, aquest és l'argument principal esgrimit per Bankinter i Banc Sabadell per no haver acudit a la subhasta d'ahir, i concentra totes les seves peticions en la licitació del desembre que ve.
Banca perifèrica
En tot cas, amb les dades conegudes ahir queda reflectit que la banca dels batejats com a països perifèrics ha estat la que més liquiditat ha demandat al BCE amb l'objectiu d'augmentar el crèdit a la mitjana i petita empresa. Als 14.700 milions atorgats als grups espanyols s'han de sumar els 23.000 milions concedits a les entitats italianes i, sumades totes dues xifres, fa que el 46% dels recursos aprovats ahir hagin anat a parar a bancs d'aquests dos països. Cal tenir en compte que aquests préstecs del BCE són especialment atractius per als països amb una prima de risc o cost del crèdit elevat –cas de l'Estat espanyol o Itàlia– més que no pas per altres que tenen accés a finançament molt barat directament del mercat, com és el cas de moltes entitats del centre d'Europa.
Finalment, també és important subratllar que si aquestes dues grans subhastes de liquiditat impulsades pel BCE es tanquen amb pocs recursos demandats, l'organisme monetari haurà de buscar alternatives per fer créixer el seu balanç. Mario Draghi, president del BCE, va dir fa poc que vol augmentar el balanç de l'entitat dels 2 bilions d'euros actuals als 3 bilions per augmentar la liquiditat en l'economia. “Pot créixer l'especulació que el BCE haurà d'aplicar altres mesures, com a una expansió quantitativa –compra de deute a gran escala– per aconseguir augmentar el balanç”, va dir ahir Christoph Balz, analista de l'alemany Commerzbank.
LES XIFRES
Repartiments de vots al BCE
El governador del Banc d'Espanya, Luis Maria Linde, no tindrà dret a vot en la primera reunió de política monetària del BCE del 2015, que tindrà lloc el 22 de gener, amb l'entrada en vigor del nou sistema de rotació en el consell de govern de l'organisme posada en marxa com a conseqüència de l'entrada de Lituània a l'euro. Amb aquest nou sistema, els governadors dels bancs centrals dels estats membres quedaran repartits en dos grups. El primer estarà format pels cinc grans països de l'eurozona –França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Holanda– i tindrà quatre vots. El dret de vot en aquest grup rotarà, doncs, en cada reunió i sempre hi haurà un estat sense vot, encara que sempre present. Per la seva part, els altres 14 governadors es repartiran 11 vots i, per tant, en cada reunió n'hi haurà 3 sense vot. Qui sí que tindrà dret de vot en totes les reunions són els membres del comitè executiu del BCE, que, encapçalats per Mario Draghi, sumen un total de sis banquers.