Treball precari, poca feina i cap seguretat
L'OCDE alerta que un de cada dos joves treballadors italians està desprotegit laboralment
El govern de Renzi insisteix a tirar endavant una reforma laboral que ja parteix amb l'oposició frontal dels sindicats
El 40% del total dels joves italians estan desocupats i, dels que treballen, un de cada dos té una feina precària. Són les dades del darrer informe sobre ocupació publicat per l'OCDE, que pinten un escenari preocupant: des de l'inici de la crisi, el 2007, quan els joves sense feina eren un 20,3%, fins ara, la desocupació dels menors de 25 anys a Itàlia s'ha multiplicat per dos.
A Itàlia continua creixent el nombre de ni-ni, els joves sense feina que, a més, tampoc reben cap tipus de formació. A finals del 2013 eren un 22,4%, 6,1 punts més que a l'inici de la crisi. L'informe ha revelat també que un 52,5% dels italians menors de 25 anys amb feina tenen un contracte de treball precari. El 2007 els joves en situació precària representaven el 42,3% dels que treballaven, i el 2000, el 26,2%.
Tot i que sovint es vol vendre la precarietat com un estat transitori, fins i tot necessari, d'entrada al món laboral, la realitat és que sols en pocs casos el contracte precari representa un punt de partida per assolir una posició millor: segons l'informe de l'OCDE, el 80% dels joves amb aquest tipus de contracte continuen estancats en la precarietat laboral al cap de tres anys, o estan desocupats o inactius. Concretament, el 2013 el 36,3% dels menors de 25 anys es van mantenir en el seu lloc de feina per menys d'un any. Entre les dones joves, al 40,2% la feina els dura menys de 12 mesos.
Durant la presentació de l'informe, el director d'ocupació de l'OCDE, Stefano Scarpetta, va fer referència a un dels problemes fonamentals de la situació actual: la falta de seguretat i d'estabilitat. Scarpetta va dir que “la característica principal del treball a Itàlia és un baix nivell de seguretat”, i va assenyalar com a causes “l'elevat risc de desocupació i un sistema de protecció social caracteritzat per una cobertura reduïda i per una contribució econòmica poc generosa”. Pel representant de l'OCDE, a Itàlia li cal “urgentment una reforma laboral completa”.
El govern de Matteo Renzi va anunciar fa uns mesos una proposta de reforma del mercat de treball, anomenada Jobs act, que actualment està sent discutida al Parlament i que té el rebuig frontal dels sindicats. Scarpetta va instar el govern italià a “aprovar amb celeritat el Jobs act i aplicar-lo”, perquè la reforma doni suport a “les empreses que s'han d'adaptar als canvis tecnològics i de mercat” i més seguretat “als treballadors que han de saltar d'una feina a una altra”.
Models nous
Una de les novetats que presenta el Jobs act és l'anomenat “contracte a tutela parcial”, ideat per reduir el nombre de contractes precaris, sobretot entre els joves. Per incentivar les empreses a fer contractes estables, es pretén crear una nova fórmula contractual: el treballador tindrà un contracte fix, però no tindrà garantits els mateixos drets que els altres treballadors amb contracte indeterminat ja presents a l'empresa, sinó que els anirà adquirint amb el temps. La mesura, anunciada aquesta setmana per Matteo Renzi, que no té el suport de l'ala esquerra del seu partit, el demòcrata, ha fet encendre els sindicats. Susanna Camuso, líder del sindicat CGIL, va comparar divendres Renzi amb Margaret Thatcher i va amenaçar de convocar una vaga general si l'executiu no dialoga. Des del govern es va respondre que “la reforma tirarà endavant també sense els sindicats”.
En l'actual context dominat per les formes precàries de vinculació laboral, els joves que treballen ho fan, majoritàriament, en condicions d'extrema vulnerabilitat, sense l'empara dels convenis laborals i amb la inseguretat econòmica que comporta un contracte temporal. L'augment de la precarietat que ha afectat els segments més desprotegits de la societat ha fet, a més, caure en picat el poder adquisitiu dels joves.
Segons dades del Banc d'Itàlia, des del 2006 els únics ingressos que han tingut un creixement relatiu (en relació amb la mitjana italiana) han estat els dels majors de 55 anys. Els més grans de 65 fa vuit anys estaven un punt per sota de la mitjana, mentre que ara la superen en un 15%. Per a la resta, dels 55 anys en avall, la situació ha empitjorat i continua empitjorant, sobretot per als joves de 19 a 34 anys. Des del 1995 els joves tenen uns ingressos en caiguda constant, i les últimes dades els situen un 14,5% per sota de la mitjana del país. Són la generació precària.
LES FRASES
Atur estructural difícil d'eixugar
Prop de 45 milions de persones estan sense feina als països membres de l'OCDE, 11,9 milions més que just abans de l'inici de la crisi. “La persistència d'alts nivells de desocupació s'ha traduït en un augment de l'atur estructural, que podria no ser automàticament reabsorbit amb el retorn del creixement econòmic”, diu l'informe de l'OCDE, “perquè ha portat una pèrdua de capital humà i de motivació per trobar feina, sobretot entre els aturats de llarga durada”. Als països de l'àrea OCDE, 16,3 milions de persones estan sense feina des de fa més d'un any; són més del 35% dels desocupats. A Itàlia, els desocupats des de fa almenys 12 mesos són el 57% del total, i arriben al 61,5% entre els més grans de 55 anys.