Economia

Merkel lidera el nou ordre a la zona euro

Alemanya cedeix de moment el tron del creixement econòmic, però continua portant les regnes de la disciplina pressupostària

A les pors persistents de Berlín, s'hi afegeix la pressió a casa de la dreta euroescèptica

Alemanya ja no és el país que més creix a la zona euro –aquesta afirmació la reivindica ara l'espanyol Mariano Rajoy–; França diu sense embuts que la disciplina fiscal no funciona en temps d'amenaces globals; i Grècia juga el paper de no voler un tercer paquet de rescat, malgrat demanar “ajudes puntuals”. Aquest és el panorama amb què es troba Angela Merkel en aquest inici de tardor política, una zona euro on Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), imposa una doctrina en política monetària que no agrada a Berlín i on, a més, a la cancellera li ha sortit una oposició a la dreta, desconeguda fins ara a Alemanya: l'euroescepticisme.

La majoria dels experts –com ara l'Institut d'Economia Mundial (IfW), establert a la ciutat alemanya de Bremen– han rebaixat els pronòstics de creixement del PIB alemany a l'1,4 % o l'1,5 % per a aquest 2014 –fa uns mesos encara el calculaven en el 2 %–. Malgrat la contracció del 0,2 % registrada en el segon trimestre d'aquest any, el govern manté les previsions que van de l'1,9 al 2%, però alerta de les conseqüències de les crisis continuades d'Ucraïna i la feblesa de la zona euro sobre la seva economia.

Efecte col·lateral

Un altre institut, el GfK –la companyia d'investigació de mercats més gran del país, establerta a Nuremberg–, alertava aquests dies que, a les conseqüències ja conegudes sobre les exportacions alemanyes, s'hi ajunta un altre efecte col·lateral: el consum. El ciutadà comença a reaccionar a les males notícies diàries sobre els conflictes globals amb timidesa a l'hora de gastar. L'índex del consum caurà a l'octubre un 0,3 %, segons el baròmetre de l'insitut GfK, que afegeix aquest núvol sobre el motor econòmic tradicional europeu.

Merkel, fins ara, ha aplicat la seva recepta mestra a tots els sons que li arriben, de dins o de fora del país: no deixar-se impressionar, si més no aparentment. Es manté el pronòstic de creixement, a casa, i es manté l'ordre de disciplina, davant els socis.

La cancellera va rebre dilluns passat el primer ministre francès, Manuel Valls, compungit per l'“espiral del deute públic” del seu país, com finalment va admetre. Però al mateix temps defensava que no es pot demanar disciplina estricta a un país que vol emprendre retallades de 50.000 milions, fins al 2017, en la despesa pública, centrades en l'àmbit laboral i fiscal, però que al mateix temps es veu obligat a endurir la lluita global contra el terrorisme. Les paraules de Valls van ser una fletxa verinosa per a l'Alemanya de Merkel, que continua responent amb comptagotes als requeriments de compromís en l'aliança contra el gihadisme. Tal com s'acostuma a dir, Alemanya és un gegant econòmic però un nan en política exterior, sense que s'hagin percebut símptomes de canvis en aquesta direcció.

Dilluns passat, Merkel rebia Valls. Dimarts, s'entrevistava a la cancelleria amb el primer ministre grec, Andonis Samaràs, en una situació molt diferent de la seva última visita a Berlín, quan es parlava que Grècia deixava l'euro. El seu país sortirà de la recessió en el tercer trimestre i creixerà un 2% el 2015, tot i reconèixer que potser necessitarà “ajuts puntuals” per guanyar la lluita contra l'atur.

Conats de canvis

La zona euro s'està recol·locant, com ho demostra el president espanyol, Mariano Rajoy, l'alumne
exemplar de Merkel, cada cop que pot parlar del nou creixement espanyol com a exemple per als socis
menys aplicats. O, en el pol oposat, França, quan
reivindica el dret legítim a saltar-se la disciplina de Brussel·les. Però també hi ha canvis a escala interna, i una prova d'això és la nova oposició que ha sorgit a la cancellera a casa: l'euroescepticisme.

L'Alternativa per Alemanya (AfD) va entrar al Parlament Europeu el maig passat i només en dues setmanes, aquest
setembre, va aconseguir presència a tres cambres regionals –Saxònia, Brandenburg i Turíngia– amb percentatges que anaven del 10% al 12 %. Hi ha el
perill que Merkel intenti recuperar l'electorat que li pren aquesta nova força dretana, al·lèrgica als paquets de rescat europeus, advertien els experts de Standard & Poors, amb aspecte d'estar dirigits a favor de Berlín. El millor que pot passar a la zona euro és que es mantinguin les consignes i la direcció de Merkel. Qualsevol desviament ensorrarà la confiança reconquerida dels mercats, deia aquest nou aliat de la cancellera.

LES XIFRES

0,5
per cent
rebaixen els experts el creixement d'Alemanya per enguany, situant-lo ara en l'1,5% enfront del 2% d'abans.
0,3
per cent
apunta el baròmetre de l'institut GfK que caurà l'índex al consum al país l'octubre vinent.
10
per cent
de vots és el que ha aconseguit la nova força euroescèptica en tres cambres regionals alemanyes.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia