La direcció de Caja Madrid dilapida més de 15 milions
Un circuit de ‘targetes B' va permetre als consellers i executius de l'entitat efectuar grans despeses sense ser detectats
Viatges, hotels, restaurants i grans superfícies acaparen els càrrecs fets entre el 2003 i el 2012
Els directius de Caja Madrid van gastar 15,5 milions d'euros entre els anys 2003 i 2012 amb targetes de crèdit opaques, emeses al marge del circuit general, els imports de les quals es gestionaven de manera separada de la resta de targetes d'empresa de l'entitat. Això és el que està investigant la fiscalia anticorrupció, ja que hi veu indicis de delicte societari i d'apropiació indeguda. Entre les despeses que van realitzar els exconsellers i exdirectius de Caja Madrid destaquen 3 milions d'euros en restaurants, 2 milions en disposicions d'efectiu, desplaçaments i viatges, més d'1 milió en grans superfícies, prop de 800.000 euros en hotels i prop de 700.000 euros en roba i complements.
La fiscalia investiga 86 persones, 65 d'elles membres del consell d'administració i de la comissió de control, i 21 consellers executius i directius –molts d'ells nomenats pel PP, el PSOE, IU i els sindicats–, que es van beneficiar d'aquestes targetes B, gestionades directament per Ildefonso Sánchez Barcoj, exdirector general de Caja Madrid i mà dreta de l'expresident de l'entitat Miguel Blesa. Del total dels 15,5 milions gastats, 15,25 milions van ser carregats a Caja Madrid entre el 2003 i el 2012 i 245.200 euros, a Bankia, entre el 2011 i el 2012. Dels 15,25 milions carregats a Caja Madrid, 8,96 milions van correspondre a membres del consell d'administració i la comissió de control, i els altres 6,28 milions, a consellers executius i directius de Caja Madrid.
Sánchez Barcoj encapçala el rànquing en la llista de despeses carregades a Caja Madrid, amb 484.200 euros; seguit per José Antonio Moral Santín, d'Izquierda Unida i exvicepresident de Caja Madrid, amb 456.500 euros; i Ricardo Morado, exdirectiu de l'entitat, amb 448.300 euros. A continuació hi figura Blesa, amb unes despeses de 436.700 euros, que representen una mitjana anual de 54.600 euros, tot i que només els pagaments que va fer amb targeta opaca durant el 2009, el seu últim any complet al capdavant de Caja Madrid, ja s'enfilen fins als 65.000 euros.
L'auditoria de Bankia
L'auditoria interna de Bankia va ser la que va permetre detectar fa uns mesos l'existència d'aquestes targetes B, emeses en un primer moment per Caja Madrid, i ho va comunicar el 26 de juny passat al seu principal accionista, el FROB, el fons espanyol de rescat bancari. D'aquesta manera, l'Estat va poder donar l'avís a la fiscalia anticorrupció que existien aquestes targetes de crèdit opaques i que s'havien carregat aquestes despeses. De moment no s'ha trobat cap tipus de contracte d'aquestes targetes B ni consta cap decisió dels òrgans de govern de l'entitat sobre aquest tema.
A més dels 15,25 milions d'euros carregats exclusivament a Caja Madrid, 245.200 euros més van ser facturats a Bankia entre el 2011 i el 2012, abans de l'arribada de José Ignacio Goirigolzarri a la presidència d'aquesta última entitat. En aquests anys, l'exdirector general de Caja Madrid Sánchez Barcoj continuava en l'entitat i les seves despeses tornen a encapçalar la llista, amb càrrecs de fins a 90.879 euros. Però no va ser l'únic. Rodrigo Rato, exvicepresident del govern espanyol, va carregar a la seva targeta B uns 54.800 euros; Matías Amat, exdirectiu, 42.000 euros; José Manuel Fernández Norniella, exdirectiu, 9.700 euros, mentre que la de Francisco Servando Verdú, exdirectiu, no va registrar cap moviment. El juliol passat, excepte Sánchez Barcoj, la resta de directius van reposar a Bankia els càrrecs injustificats.
De moment, els informes elaborats per l'auditoria interna de Bankia no han trobat que les despeses fetes pels membres de la direcció de Caja Madrid tinguessin cap relació amb l'exercici de la seva activitat professional en l'entitat.
Díaz Ferrán, més culpable
El jutjat mercantil número 12 de Madrid ha declarat culpables de les fallides de les empreses Tiempo Libre i Rural Tours Viajes, totes dues del grup Marsans, l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, l'herència jacent de Gonzalo Pascual Arias i Posibilitum Business, pel fet de ser els administradors de les dues empreses concursades. La magistrada titular d'aquest jutjat també ha inhabilitat Díaz Ferrán i Posibilitum Business per administrar béns aliens i per representar o administrar qualsevol persona en un termini de quinze anys. La jutgessa admet “irregularitat comptable rellevant per a la comprensió de la situació patrimonial o financera de l'entitat” i documentació inexacta aportada amb la sol·licitud del concurs, així com qüestiona la “sortida fraudulenta de béns de patrimoni” i “actes jurídics dirigits a simular una situació patrimonial fictícia”.