Rato i Blesa respondran davant del jutge de les despeses no declarades
Les partides gastades irregularment en restaurants, hotels de luxe i roba estan en el punt de mira
Els dos exdirectius ja estan imputats pel cas Bankia
Arran de l'alarma social generada per l'ús de targetes opaques sense declarar a Hisenda i a càrrec de d'una entitats estatitzades que va haver de ser rescatada amb 24.000 milions d'euros, la justícia ha emprès les actuacions per determinar les responsabilitats dels exdirectius de Caja Madrid i de Bankia. Aquest dijous, el jutge de l'Audiencia Nacional Fernando Andreu interrogarà com a imputats l'expresident de Bankia Rodrigo Rato, el de Caja Madrid Miguel Blesa i l'exdirector general d'aquesta última Ildefonso Sánchez Barcoj per la utilització de targetes opaques que feien servir 86 consellers i directius de les dues entitats. Les despeses en restaurants, hotels de luxe, joieries i exclusives botigues de roba estaran en el punt de mira dels interrogatoris. La despesa total entre el 1999 i el 2012 va ser d'15,5 milions d'euros.
El jutge va decidir imputar-los en una peça separada del cas Bankia després que la fiscalia anticorrupció l'informés de la possible existència de delictes d'apropiació indeguda i d'administració deslleial per l'ús d'aquestes targetes, que es carregaven en la comptabilitat de l'entitat com a incidències informàtiques.
El desembre del 2012, Rato ja va haver d'anar a l'Audiencia Nacional com a imputat en la peça principal del cas Bankia, en què el mateix jutge l'investiga per presumptes irregularitats en la fusió i la sortida a borsa de l'entitat. Miguel Blesa i Ildefonso Sánchez Barcoj també estan imputats per l'emissió de preferents.
Buscant fidelitats cegues
L'escàndol de les targetes opaques és un indicador de com funcionava el sistema de remuneracions en la cúpula de Caja Madrid. La quantitat de les despeses retributives es va disparar tot just accedir a la presidència Miguel Blesa, que va passar a tenir un sou de 3,5 milions d'euros. El seu antecessor en el càrrec, Jaime Terceiro, cobrava 195.000 euros anuals. Per justificar aquesta xifra multimilionària, el president va obrir la mànega dels diners per a la resta dels seus directius i consellers, per assegurar-se el seu suport en tot moment. Per tant, si en l'àpoca de Terceiro un conseller tenia uns ingressos màxims de 26.000 euros, Blesa va decidir posar un 5 davant d'aquesta quantitat i elevar-la fins als 526.000 euros, que és el que cobrava el seu vicepresident José Antonio Moral Santín.
