Economia

El sector del moble es redreça

Després de set anys de recessió, el sector ofereix xifres positives que fan que, amb cautela, es parli d'una lleugera recuperació

Els fabricants s'han obert a totes les destinacions on hi ha oportunitat de negoci

Durant el segon semestre s'haurà de confirmar el canvi de tendència

Vicente Sales, responsable del departament d'Anàlisis de Mercat i Estratègia de l'Institut Tecnologic del Moble, Fusta, Embalatge i Afins, (Aidima) no vol sentir a parlar dels gastats brots verds de les bones xifres que ha presentat el sector en relació amb el primer semestre del 2014. “És cert que fa dos anys que les exportacions creixen, que són les que han permès mantindre l'esperança del sector, i que l'últim informe indica que el consum de les famílies s'ha dinamitzat. Potser hem passat el pitjor. Això no obstant, hem de ser molt cauts. Jo no m'atreviria a dir que hem superat la crisi, preferisc dir que estem en l'esforç de deixar-la arrere”, manifesta l'analista.

Sales es refereix a les dades que ha confeccionat l'Observatori Español del Mercat del Moble (OM), pertanyent a Aidima, i que subratllen que el sector de fabricació de mobiliari ha tancat el segon trimestre de l'any amb un 5,1% de creixement. És una xifra molt positiva que permet trencar una situació de dades en negatiu que s'arrossegava des de fa més de 7 anys, i posar fi a la doble recessió que hi ha hagut en el sector en els últims vint-i-set trimestres. “El pitjor moment fou al principi, en 2009, quan vam patir unes caigudes sectorials molt agudes de fins a un 35% interanual en vendes. La segona recessió, entre 2011 i 2014, és menys intensa, però més llarga. I les xifres, fins al juny d'enguany, són positives, però alguns observadors ja adverteixen d'una tercera recessió, per això volem ser prudents, ja que encara hi ha risc que la tendència dels sis primers mesos de 2014 no es consolide”, indica Sales.

El mercat és el món

Les causes de la millora de l'activitat del sector són l'augment en exportacions de mobiliari i la recuperació de la demanda interna la primera meitat de l'any, amb clars indicis de recuperació del consum de les famílies i la reactivació del crèdit al consum.

Per tant, es manté l'expectativa de continuïtat en el ritme d'exportacions, que per a la majoria d'empresaris creixeran o es mantindran en l'estadi actual. En aquest sentit, el 61,8 per cent de les empreses de mobiliari han centrat els esforços en l'exportació. “Exportem principalment a la Unió Europea, on destaquen les vendes a França i Portugal però també a Alemanya, Holanda o al Regne Unit”, explica el representat d'Aidima. El ben cert, però, és que en els últims dos anys les destinacions s'han diversificat de tal manera que s'està exportant a qualsevol part del món en què hi haja una oportunitat de negoci. Per tant, països com ara Rússia, la Xina, el Japó, Tailàndia, Austràlia i Colòmbia formen part de la cartera de clients dels fabricants de mobles.

“En alguns casos es tracta d'una qüestió de marca, però també es deu al fet que els obligats ajustos de la crisi ens ha convertit en potència més competitiva, amb la qual cosa el factor preu també influeix, però sense oblidar que també es valora la qualitat, el disseny i la capacitat industrial”, argumenta Sales.

Els “ajustos” a què es refereix l'analista ofereixen un panorama que, a priori, sembla desolador: de les 14.200 empreses que hi havia en 2004 s'ha passat a poc més de 8.500 en 2013, i dels 117.000 treballadors contractats en 2007 –any de màxima ocupació al sector– s'ha reduït a la meitat, fins a arribar als 56.600 que es mantenien en 2013.

“Amb aquestes xifres és molt fàcil arribar a conclusions que poden ser errònies perquè és cert que hem reduït vendes i empreses. Però tot i això, 8.500 fabricants són molts i permeten mantindre un teixit que representa el 0,36% del PIB”, indica Sales. “Els primers anys no sabíem cap a on mirar, després van mirar al clot i ara ja mirem cap avant perquè si la crisi ha tingut efecte positiu és que ha fet adonar-nos del canvis que necessitàvem per a eixir reforçats”, conclou.

Un miracle amb tres claus

No existeix una fórmula magistral que puga aplicar-se per a redreçar el rumb d'un sector que ha vist com desapareixia la meitat de les empreses que el conformaven. Però sí que hi ha tres claus que expliquen per què la resta han aconseguit sobreviure en unes circumstàncies realment adverses i que podria considerar-se quasi de miracle. La primera consisteix a ser productivament molt eficients, ja que el mercat global exigeix un control absolut de costos; en segon lloc resulta essencial tindre una marca amb valors propis i que siga recognoscible per als compradors i això requereix un gran treball de màrqueting; i finalment, un treball constant d'innovació i qualitat, imprescindible per a competir a escala mundial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia