Quan tenir feina no és suficient

Argumenten els sindicats que durant la crisi els treballadors catalans han vist reduir el seu poder adquisitiu en un 10%. Amb notables diferències, perquè hi ha sectors que han hagut de fer veritables sacrificis i han patit retallades majors. La UGT recorda que el descens de sous a la funció pública i part de la concertada ha estat del 12% però insisteix que, si s'hi suma la congelació de l'IPC durant tota la crisi, la retallada ha estat del 25%.

Ramon Vilella, responsable del transport sanitari a la UGT de Catalunya, recorda que als treballadors del sector la rebaixa mensual ha estat d'entre 400 i 600 euros des que el 2010 es van començar a aplicar retallades, primer en les hores de servei i després en l'aspecte pressupostari. “És un tipus de professió que sempre ha quadrat el sou a còpia de fer hores, i ara gairebé no se'n fan”, explica. Segons Vilella, durant la crisi s'han retallat entre 500 i 600 hores diàries al conjunt de Catalunya i els pressupostos dels concursos són cada vegada més baixos perquè es continua premiant l'oferta més baixa tot i que s'exigeix l'última tecnologia. “I la diferència de costos surt del treballador”, es queixa.

De fet, professions com el transport sanitari o totes les relacionades amb la dependència han patit fortes retallades arran de la reducció de les subvencions i les aportacions de les administracions, i les seves condicions laborals han retrocedit molts anys enrere. “Tornar als nivells d'abans de la crisi serà molt complicat”, explica Camil Ros, secretari de política sindical de la UGT de Catalunya.

I això sense tenir en compte el factor edat. Entre els anys 2008 i 2012, els sous dels joves menors de 20 anys han baixat un 25% (cobren 2.532,54 euros bruts menys a l'any) i el dels joves entre 20 i 24 anys ha sofert una pèrdua del 15% (reducció de 1.996,96 euros bruts anuals). La diferència salarial entre un treballador jove i un treballador en la quarantena s'ha incrementa des de l'any 2008 en 10 punts: l'any 2012 un jove català de 20 a 24 anys va cobrar només el 47% (11.296,43 euros bruts anuals) del salari mitjà d'un treballador de 40 a 44 anys (24.157,21 euros bruts anuals). Per això, entre d'altres motius, la UGT ha engegat la campanya Mínim 1.000 amb l'objectiu de recuperar els
sous i fixar el salari mínim interprofessional (SMI) en els mil euros, conscients que “1.000 euros és el mínim digne per a un salari, tot i que sabem que amb el nivell de despeses a les llars moltes vegades no és suficient”. Ara està fixat en 645,30 euros.

“Hem de rescatar els salaris que ens han robat, tant des de la negociació col·lectiva al sector i l'empresa com en el pla polític, amb una gran campanya de denúncia i mobilització per aconseguir que el SMI estigui dins dels estàndards europeus, de 1.000 euros”, explica Camil Ros. En la mateixa línia, la campanya busca “produir un gran canvi en la nostra estructura salarial” i proposa un salari mitjà de 2.000 euros mensuals.