2015, un any sense pujar sous
Els empresaris demanen prudència i temps per consolidar un canvi de tendència encara incert
Els sindicats xifren entre un 10% i un 25% la retallada des del 2009
No s'esperen gaire alegries en les nòmines del 2015. La política salarial per a l'any vinent ens tornarà a portar un exercici més aviat pla, en què les pujades brillaran per la seva absència o seran més aviat modestes i fetes a discreció. Segons un estudi de la consultora Mercer, l'augment mitjà del sou dels treballadors espanyols per al 2015 serà de l'1,9%, una dècima menys que la registrada aquest 2014, que ja va ser de les més baixes d'Europa, només superades (per la banda baixa) per Grècia, on els sous van millorar l'1,5%. És insuficient per recuperar tot el poder adquisitiu perdut. Segons la UGT, entre els anys 2009 i 2014 les retallades salarials han oscil·lat entre el 10% i el 25%, en el pitjor dels casos.
Però el sector empresarial ho té clar. Ara no toca pujar sous. Malgrat que l'economia dóna símptomes de recuperació, les incerteses encara són prou importants i la competitivitat guanyada amb la moderació salarial és un actiu que cal preservar. S'hi referia fa unes setmanes el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que receptava una nova dosi d'“austeritat” en els sous per protegir la competitivitat que ha fet que l'economia catalana es comporti millor que l'espanyola i que l'europea.
“Amb una taxa d'atur per sobre del 20% és molt difícil justificar un increment de salaris”, explica Diego Barceló, director de Barceló y Asociados, empresa col·laboradora d'Adecco. “Si els agents socials acordessin un increment de salaris general, dificultarien encara més que la gent que està a l'atur pogués accedir al mercat de treball”, explicava.
“És cert que hi ha hagut un canvi de tendència en benefici d'un major creixement de l'economia i l'ocupació, però encara cal consolidar-lo”, opina Javier Ibarz, director laboral de Foment del Treball.
Per al degà del Col·legi d'Economistes, Joan B. Casas, “una societat competitiva no es pot basar en una rebaixa de salaris”, tot i admetre que “l'increment salarial només es podrà fer de manera sostinguda quan la competitivitat aconseguida rebaixant sous es mantingui”, o sigui, no immediatament.
De fet, la tesi que el treball és escàs i s'ha de repartir és compartida des de diferents fronts, com també ho és la sensació del treballador que cal aguantar les situacions, per més adverses que siguin, pel temor de perdre la feina. “Amb això hi conviurem durant molts anys. La gent que havia perdut la feina i ara torna a treballar anirà amb molt de compte abans de plantejar un augment salarial”, considera Barceló.
Les centrals volen més
No és aquesta la posició dels representants dels treballadors. Tant CCOO com la UGT consideren que ha arribat l'hora de tornar a recuperar part del camí perdut. L'any 2009 van començar les primeres retallades de salaris amb la no-aplicació dels augments salarials pactats per conveni col·lectiu i l'acumulat de pèrdua de poder adquisitiu des del 2009 fins al 2014 és de prop del 10%, segons la UGT. A més, la reforma laboral retalla salaris entre el 5% i el 35%, tot i que la retallada salarial mitjana queda en el 12%.
“S'ha acabat la moderació i la pèrdua de poder adquisitiu”, considera Camil Ros, secretari de política sindical de la UGT. “Volen la reactivació de l'economia i del consum, i això, sense apujar els sous, no serà possible”, rebla.
José Cachinero, secretari d'acció sindical de CCOO, assegura que el sindicat està “treballant en la línia d'arribar a acords que ens permetin recuperar els salaris” i que l'objectiu és la “recuperació del poder adquisitiu”.
També el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, considera que és el moment de tornar a recuperar els salaris. “Si anys enrere es van aplicar retallades atenent a la productivitat, és evident que ara també s'han de recuperar”, explicava recentment en una roda de premsa. Puig va anunciar que la Generalitat impulsarà mesures per apujar els salaris en la revisió dels convenis col·lectius previstos per al 2015, lligant-los a l'augment de la facturació i dels beneficis, entre d'altres.
El professor d'EADA Bussiness School Jordi Costa recomana “començar a treballar amb variables” i intentar “fer convenis col·lectius més a mida de l'empresa, en funció del seu sector però també de la pròpia realitat, de les seves dimensions, de la seva situació en el moment de signar-se”, explica.
“Si això és una rebaixa”
“Hi ha col·lectius molt castigats”, reconeix, “però segons l'estat de cada empresa es poden fer unes millores retributives o no”. Qui sembla que està en un altre debat és el president de la patronal espanyola CEOE. Per Joan Rosell, els sous no han baixat a l'Estat. En una entrevista per a una emissora de ràdio al setembre passat, Rosell confirmava que els sous pujarien durant l'exercici del 2014 el doble que la inflació, i va negar la rebaixa salarial. Segons el president de la patronal, que se cenyeix a la llei matemàtica més estricta, els sous pujaran un 0,6%, tot ironitzant que “si d'això se'n diu rebaixa salarial, no sé a què se li ha de dir increment”. És una manera ben particular de veure la realitat.
