Actuació imminent del BCE
Draghi anuncia un programa de compra de deute sobirà per estimular l'activitat
La institució monetària actua contra la feblesa econòmica i una inflació que amenaça d'entrar en terreny negatiu
Mario Draghi es va avançar aquest cop a la seva següent intervenció regular, la que seguirà la reunió del consell executiu del Banc Central Europeu (BCE) que tindrà lloc d'aquí a dues setmanes. Ahir, enmig d'un congrés del món banquer a Frankfurt, el president del BCE va donar un cop per sorpresa en anunciar el seu propòsit d'adaptar “el volum, el ritme i la composició de les compres” de deute a la situació econòmica. Era la declaració que semblava que esperaven amb candeletes els mercats financers i que s'interpreta com una mena de certificat renovat del compromís del BCE amb la frase famosa de Mario Draghi a l'estiu del 2012 de “farem tot el que calgui per salvar l'euro”, en els temps més difícils de la crisi de la zona de la moneda única europea.
De fet, els mercats ho van interpretar com l'avantsala de l'anunci oficial de compra de deute sobirà a gran escala per part del BCE, que previsiblement s'aprovarà en la reunió del comitè executiu de la institució del mes que ve. Les borses van reaccionar de manera immediata a aquestes paraules, i les primes de risc i les rendibilitats dels deutes sobirans van reduir-se encara més. El bo espanyol a deu anys amb prou feines oferia una rendibilitat per sobre del 2% ahir a mitja tarda, mentre que l'Íbex va tancar amb una revaloració de més del 3%.
El compromís renovat de Draghi s'orienta ara a la inflació a la zona euro, que continua molt per sota dels nivells marcats, és a dir, del 2 %. Vetllar per l'estabilitat dels preus és el mandat prioritari del BCE, va recordar ahir Draghi, i mentre aquesta no sigui la situació real a la zona euro cal pensar a aplicar totes les mesures que “tinguem a l'abast”.
Espiral de caigudes
Amb una inflació que a l'octubre va situar-se en el 0,4% en la zona euro i alguns estats, com l'espanyol, amb un índexs negatius, el BCE no té més remei que augmentar els seus estímuls econòmics per evitar l'entrada en una espiral de caigudes de preus que dificulti una recuperació econòmica que, a més, sembla afeblir-se en els últims trimestres. “Farem el que calgui per apujar tan aviat com sigui possible el nivell de la inflació i els pronòstics d'inflació, com requereix el nostre mandat d'estabilitat de preus”, va insistir ahir Draghi davant els banquers, tot afegint que les mesures ja impulsades per la institució monetària ja estan donant fruits: “Ja tenim evidències que, enmig de l'expectativa de les mesures que aplicarem, els bancs estan abaixant les seves taxes d'interès i augmentant el crèdit.”
En definitiva, tot sembla indicar que en les pròximes setmanes el BCE iniciarà un programa d'estímul econòmic a gran escala, similar als famosos quantitative easing (QE) dels EUA, el Regne Unit o el Japó. Es tracta, en línies generals, de la compra per part del banc central de tot tipus d'actius –incloent-hi bons sobirans– per augmentar la liquiditat i afavorir el creixement de l'economia.
Les borses europees felicitaven les paraules de Draghi amb fortes pujades, mentre que el president del Bundesbank, Jens Weidmann, les criticava. El BCE, segons va explicar el president del banc regulador alemany, no ha de concentrar els seus esforços en la creació de nous impulsos, ja que la falta de crèdit prové de la feblesa conjuntural de la zona euro. Una qüestió que hauria de resoldre l'estament polític, no el banquer, va considerar Weidmann, d'altra banda eternament incòmode amb el que fa o diu que farà el seu cap al BCE.
Els mals auguris de Weidmann van quedar com la nota d'amargor en una jornada en què la segona bona notícia del dia venia de la Xina, amb la retallada de les taxes d'interès referencials en 40 punts bàsics, fins al 5,6%. L'objectiu és el mateix que el de Draghi, activar l'economia, i el comunicat recollia el compromís del Banc Central Xinès d'aprovar noves mesures en cas que “sigui necessari”. L'últim cop que la Xina va reduir els tipus d'interès va ser el juliol del 2012.
Banquers catalans a pa i aigua
El president del Bundesbank, Jens Weidmann, va al·ludir ahir a la severitat de la regulació bancària a Catalunya l'any 1300 i va recordar com n'era, d'arriscada, la professió bancària llavors. En la seva intervenció al congrés European Banking Congress a Frankfurt, Weidmann va explicar que “la història de la regulació bancària és gairebé tan vella com la història de la banca”.
“Un exemple d'una regulació molt severa l'ofereix l'economista espanyol Huerta d'Arbreda: l'any 1300 es va establir un conjunt detallat de regulacions per controlar la banca”, segons va explicar Weidmann. “S'obligava a viure en una estricta dieta de pa i aigua als banquers que quedessin en bancarrota fins que els seus dipositants haguessin estat reemborsats completament”, va postil·lar. Weidmann va continuar així: “Un imaginaria que aquesta regulació era una forma efectiva d'impedir als banquers embarcar-se en una conducta molt arriscada. Aparentment, no ho era. El 1321, la regulació de la banca catalana va ser endurida: a partir de llavors, el banquer que no complís les demandes dels seus clients afrontava l'amenaça de ser decapitat davant del seu banc”.
“Puc tranquil·litzar els banquers que es trobin aquí que les autoritats reguladores no volen implementar mesures de l'edat mitjana”, va concloure Weidmann.