SOS de les cimenteres
El consum de ciment cau un 85% a Catalunya des dels màxims del 2007
Alerten que l'elevat preu de l'energia dificulta unes exportacions més necessàries que mai
Dels 700.000 habitatges que es van començar a construir el 2007 en el mercat espanyol s'ha passat a no més de 40.000 aquest any. La caiguda del nombre de posades a licitació públiques també és enorme, amb importants obres que han quedat paralitzades o que, simplement, ni tan sols es projecten per la falta de pressupost de l'administració. Tot plegat fa, com en altres vetes de la construcció, que el sector del ciment estigui passant una profunda crisi.
“La demanda de ciment a Catalunya és baixíssima; les exportacions és l'únic que ens permet mantenir obertes les fàbriques”, va dir ahir en una trobada amb la premsa Àngel Cercós, director general de Ciments Molins i president de la patronal Ciment Català. I és que les xifres són ben evidents. L'any 2007 es va arribar a un consum total a Catalunya de 8,06 milions de tones, el màxim assolit mai en una època en què les exportacions eren inexistents i les importacions superaven els 1,5 milions de tones.
Set anys després, la situació és ben diferent. Ciment Català preveu tancar aquest exercici amb una producció lleugerament superior als 4 milions de tones, de les quals 1,3 milions es destinaran al mercat català i 2,7 milions, a l'exportació. “Sobraria més de la meitat de la capacitat de producció”, va assegurar Cercós, que va recordar que el ciment dóna feina actualment a 1.044 treballadors, una xifra molt allunyada dels més de 4.000 que va arribar a sumar en les no tan llunyanes èpoques esplendoroses.
Menys competitivitat
En tot cas, la preocupació de Ciment Català és doble. Per una banda, per la feble demanda de ciment a Catalunya, i per l'altra, pel fort encariment dels preus energètics dels últims anys, que ha portat l'activitat productora a perdre competitivitat i, en conseqüència, a dificultar les exportacions en el moment que són més necessàries. “Amb aquests consums tan baixos de ciment, les infraestructures, tant públiques com privades, quedaran obsoletes i el país perdrà competitivitat”, va subratllar Cercós. La producció de ciment requereix una elevada despesa d'energia i, segons les dades facilitades ahir per Ciment Català, els costos elèctrics en el mercat espanyol s'han encarit un 147% en el període 2008-2013. “Les exportacions depenen que tinguem uns costos competitius, i l'energia és clau en aquest aspecte”, va indicar Cercós.
A banda de reclamar un esforç per aconseguir un preu de l'energia més barat i una veritable aposta pels combustibles alternatius, tal com passa a bona part d'Europa, Ciment Català considera que s'haurien de reactivar una sèrie d'obres públiques estratègiques paralitzades i molt importants per a l'economia del país. “Obres com ara el corredor mediterrani, que depèn de fons europeus, o els accessos al port de Barcelona serien positives per al consum de ciment, però també per al país”, va afirmar Cercós.
No obstant això, la patronal del ciment catalana creu que passarà força temps fins que l'activitat es recuperi totalment, ja que per fer-ho caldria un consum intern d'uns 3 milions de tones l'any i unes exportacions pròximes als 5 milions de tones, una cosa que, segons els seus càlculs, difícilment arribarà abans de l'any 2020. “No estem segurs que l'any que ve sigui el de la recuperació”, va reconèixer en aquest punt Cercós. Que la crisi és profunda i el camí de la recuperació, llarga, ho evidencia el consum per càpita de ciment, que el 2007 va assolir el seu màxim en 1.113 quilos per habitant i any. Aquest exercici se situarà en 176 quilos per habitant i any –un 85% menys des dels màxims–, quan segons les dades de Ciment Català la mitjana a Europa supera anualment els 400 quilos per ciutadà. El president de la patronal catalana va comparèixer acompanyat dels principals directius d'altres empreses de fabricació de ciment amb presència a Catalunya: Isidoro Miranda (Lafarge), Francisco Zunzunegui (Portland) i Jaime Ruiz de Haro (Cemex).
LES FRASES
Més visats per a habitatges
El nombre de visats sol·licitats per construir nous habitatges va créixer en el mercat espanyol un 5,7% en els primers nou mesos de l'any en relació amb el mateix període del 2013, segons les dades facilitades ahir pel Ministeri de Foment. El setembre passat es van produir peticions per començar 2.883 nous habitatges, un 31,6% més que el setembre del 2013. Les previsions indiquen que aquest
exercici es tancarà amb una sol·licitud de 36.240 visats, una xifra superior als 34.288 demanats el 2013.
D'altra banda, el preu de l'habitatge va caure en el tercer trimestre un 2,2% en relació amb el mateix període del 2013 al conjunt de l'Estat, segons Foment. En el cas de Catalunya, la caiguda va ser de l'1%. Entre els municipis més cars de l'Estat hi ha Sant Cugat del Vallès (2.447 euros per metre quadrat) i Barcelona (2.404 euros).