‘Brots verds' a la indústria

Els vuit mesos de vaga dels treballadors de Panrico i la incertesa sobre el futur de la planta d'Alstom van col·locar Santa Perpètua de Mogoda en un dels pols mediàtics de la crisi industrial catalana. El municipi, que forma part de l'Eix de la Riera de Caldes, viu un moment de certa estabilitat que va més enllà de la reobertura de la planta de Panrico i de l'anunci d'un nou encàrrec per a Alstom a final de l'any 2014. “Comencen a notar símptomes de recuperació”, diu amb cautela l'alcaldessa Isabel Garcia, perquè hi afegeix: “Encara no es tradueix en llocs de treball.” Aquests indicis van des de les sensacions que transmeten els empresaris de la zona fins a la combinació de diverses dades de caràcter local: fa dos mesos seguits que el nombre d'autònoms augmenta; la taxa d'atur a la ciutat ha davallat lleugerament; entre el 2013 i el 2014 es van enregistrar tres trimestres consecutius d'un tímid creixement del nombre d'empreses, cosa que no passava des de l'inici de la crisi; i es comença a reactivar el lloguer de naus als polígons.

En l'Observatori de l'Eix de la Riera de Caldes veuen aquestes indicis amb molta prudència. “La situació és estable dins de la gravetat”, afirma Carles Feiner, cap del Servei d'Empreses de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Santa Perpètua i responsable de l'Observatori. Només cal examinar les xifres per veure que la crisi ha deixat un rastre negatiu un municipi que forma part d'un dels pols industrials i de mercaderies més importants de Catalunya. L'any 2007 hi havia poc més d'un miler d'empreses situades a Santa Perpètua. Ara la xifra se situa al voltant de 830. Segons comenta Feiner, la majoria de les firmes que han tancat eren micropimes que s'han trobat en un moment de crisi amb productes obsolets, amb difícil accés al crèdit o sense relleu generacional en moments de jubilació.

En el cas de les grans empreses de la zona, el que hi ha hagut és un important “aprimament” de plantilles. Des del 2007 també s'ha reduït un 10% el nombre d'autònoms –s'han situat en 1688 a final del 2014–, i el nombre de treballadors assalariats ha passat de 15.042 a 11.409. Tot i aquestes dades i segons Úrsula Cornejo, directora de Promoció Econòmica, l'Eix de la Riera de Caldes continua sent un pol de referència industrial: “Prop del 50% dels assalariats treballen a la indústria en el cas de Santa Perpètua, però aquest percentatge se supera a altres municipis de l'eix com Polinyà i Sentmenat.”

L'esperança de futur recau en les empreses mitjanes amb alt valor afegit. Al municipi vallesà s'hi han instal·lat unes 130 firmes. “Són empreses que han sobreviscut a la crisi i que estan creixent”, comenta Cornejo, que hi afegeix: “La nostra indústria ha fet una bona feina de reciclatge. Tenim un teixit industrial força competitiu.” L'exemple de Santa Perpètua és extrapolable a la resta de zones industrials catalanes.

El municipi vallesà, amb 16 quilòmetres quadrats de superfície, té 12 polígons industrials on al contrari del que es podia pensar per l'existència de plantes com la de Panrico i Alstom, predominen les empreses petites. La recent reobertura esglaonada de la fàbrica de Dónuts i l'anunci d'un nou contracte per a la de trens a final del 2014 van suposar un respir en dos dels conflictes laborals que han deixat petjada. En el cas de Panrico, els treballadors han protagonitzat la vaga més llarga de la crisi, amb vuit mesos de protestes. A més, en els dos casos, s'ha reduït sensiblement el nombre de treballadors durant aquests anys. Segons fonts sindicals, Panrico ha passat des de l'inici del conflicte fins ara, de 354 a uns 117 empleats.

En el cas d'Alstom, s'ha reduït a la meitat la plantilla, ja que ara hi ha menys de 500 treballadors a la planta, segons fonts sindicals. En aquest últim cas, a l'estiu passat es va arribar a un acord després de mesos de negociacions amb la multinacional que incloïa un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a 130 treballadors i conveni nou.