L'Estat ja es finança gratis
El Tresor Públic col·loca lletres a tres mesos a una rendibilitat del 0,018%
El programa del BCE de compra de deute sobirà encara abaratirà més la renda fixa europea
Els tipus d'interès seran baixos fins que la inflació no s'acosti al 2%
Tard o d'hora havia d'arribar, perquè cap aquesta direcció s'ha dirigit la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) en els últims anys. Malgrat acumular un endeutament de més d'un bilió d'euros, un deute que representa prop del 100% del PIB, l'Estat espanyol ja es finança gratis en els mercats. I això per obra i gràcia de la política de tipus zero del BCE, que la setmana passada es va veure reforçada pel macroprograma de compra de deute sobirà i bons corporatius per 60.000 milions d'euros al mes, dels quals 5.200 milions d'euros mensuals seran bons de l'Estat espanyol.
En aquest context, el Tresor Públic va celebrar ahir una subhasta de lletres a tres i nou mesos. L'objectiu era captar 3.000 milions d'euros dels mercats financers i, en el cas de les lletres a tres mesos, es van col·locar per un import de 561,3 milions d'euros a un interès del 0,018, una xifra molt inferior al 0,20% d'una subhasta similar que es va produir al desembre passat. Així, i amb les xifres de la subhasta d'ahir, un estalviador que hagués comprat 1.000 euros en lletres a tres mesos rebria, un cop passat aquest període, els 1.000 euros aportats més uns interessos bruts de 0,18 euros.
Si aquest estalviador hagués invertit 50.000 euros en aquest mateix producte, els guanys bruts un cop passats els tres mesos hagués estat de 9 euros.En el cas de les lletres a nou mesos, el Tresor Públic va captar 2.000 milions d'euros a un interès del 0,137%, que en tot cas és força inferior al 0,373% que va haver de pagar en l'última subhasta d'aquest mateix producte.
Confiança inversora
La política del BCE d'inundar de liquiditat els mercats financers de la zona euro garanteix tipus baixos a llarg termini, a més d'una certa seguretat per part de la comunitat inversora que els estats tindran tota mena de facilitats per complir amb els seus compromisos financers. El BCE té previst compres de deute europeu –bàsicament de tipus sobirà– per 1,1 bilions d'euros fins al setembre del 2016, un període llarg en què presumiblement els tipus d'interès es mantindran molt baixos. “A Alemanya ja fa temps que els tipus d'interès del deute fins a cinc anys estan negatius, i aquesta tendència a estrènyer rendibilitats s'anirà traslladant de mica en mica a la resta d'estats de la zona euro”, va explicar ahir Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers.
El bo alemany a deu anys cotitzava ahir amb una rendibilitat anual del 0,39%. Molt més elevat és el guany que ofereix el deute de l'Estat espanyol a deu anys, que ahir se situava en l'1,4%.
No obstant això, cal recordar que un any enrere, el gener del 2014, el deute espanyol a deu anys amb prou feines baixava del 4% de rendibilitat; és a dir, l'abaratiment en els últims dotze mesos ha estat molt important. A més, i seguint la tònica reflectida en la subhasta de lletres del Tresor d'ahir, és previsible que aquesta reducció en els interessos exigits per part de la comunitat inversora es traslladi també a altres terminis, com el bo de deu anys.
Evitar la deflació
“Els tipus d'interès encara baixaran més, perquè ara mateix el BCE busca penalitzar l'estalvi amb l'objectiu que la gent gasti i, així, augmenti la inflació”, va afirmar Soler.
“Cal tenir en compte –va afegir– que a Espanya, ara mateix, hi ha una inflació negativa de l'1% i, per tant, la persona que decideix no invertir els seus diners ja obté una rendibilitat real d'aquest 1%”.
La inflació a l'eurozona va situar-se al 0,2% al desembre passat i el BCE, per evitar l'entrada en una espiral deflacionista que paralitzi l'economia, va decidir dijous passat posar en marxa el mencionat programa d'estímul econòmic. Un pla que s'allargarà en el temps, com a mínim fins al setembre del 2016, i que ha de portar la inflació de la zona euro a taxes properes al 2%, tal com recull el mandat de l'organisme monetari.
Ara bé, els analistes ja han alertat que aquest programa excepcional d'estímuls pot provocar desordres financers no desitjats en forma de bombolles. De fet, l'actiu que ja cotitza molt lluny del que han estat tradicionalment els seus paràmetres és la renda fixa, que presenta valoracions exigents per l'acció no només del BCE, sinó també d'altres bancs centrals del món amb programes similars.
El dèficit públic se situa en el 4,6%
El dèficit conjunt de l'administració de l'Estat, les comunitats autònomes i la Seguretat Social va baixar un 9% fins al novembre i va sumar 49.129 milions d'euros, el 4,62% del PIB, encara lluny de l'objectiu del 5,5% fixat pel conjunt de l'exercici, segons les dades avançades ahir pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Les xifres es divideixen en un dèficit de 33.551 milions de l'administració de l'Estat (3,15% davant l'objectiu del 3,5%), un saldo negatiu de 14.632 milions en les comunitats autònomes (1,37% davant l'objectiu de l'1%) i un dèficit de la Seguretat Social de 947 milions (0,99% del PIB front l'objectiu de l'15). En el cas de Catalunya, les dades avançades fins a novembre registren un dèficit equivalent a l'1,95% del PIB, que suposa gairebé el doble que l'aprovat per l'Estat per al conjunt del 2014.