L'eliminació de la quota de llet posa en risc les granges

És una incògnita el que suposarà per a les explotacions de vaques de llet de les comarques gironines l'eliminació de les quotes lleteres. Era una “mort anunciada” des de ja fa uns anys, quan la Unió Europea (UE) ho va començar a debatre, i serà una realitat d'aquí a tres mesos d'acord amb la nova política agrària comuna (PAC). L'1 d'abril, doncs, hauran desaparegut les quotes de producció de llet en tots els països de la UE.

Les quotes lleteres es van introduir el 1992 per controlar els excedents de llet, per evitar que els preus baixessin i per assegurar-se així la comercialització de tota la producció. Catalunya sempre ha estat deficitària en producció de llet. Tot i així, segons dades del novembre del 2014 del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) –facilitades per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)–, el 57% de les explotacions del país van sobrepassar la producció establerta, i “ho van fer en un 11% de mitjana”.

Què passarà a partir d'ara? El sector parla de “futur incert”. “És molt probable que a les comarques gironines augmenti la producció, tot i que la tendència a l'augment ha estat constant durant els últims anys”, asseguren des de JARC. Tot i això, no es pot preveure quina serà la magnitud d'aquest increment, ja que hi influeixen diversos factors com ara la supeditació del cost de l'alimentació dels animals, que fluctua contínuament i que en moments determinats ha arribat a “escanyar” moltes explotacions.

Amb l'eliminació de les quotes, es calcula que la producció de llet al conjunt de la UE podria augmentar fins a un 2%. Tot i això, en països com ara Holanda, França i Alemanya, que sovint venen els excedents a l'Estat espanyol, la producció podria pujar entre un 12% i un 20%. Això podria provocar una “baixada generalitzada dels preus”. Tot i que els primers mesos de l'any passat van ser “bons” i els últims tres mesos de l'any i aquest gener també han continuat amb la mateixa tònica, els preus en origen de la llet han registrat una davallada gradual d'un 16% (l'any 2013, el litre de llet es pagava a 44,55 cèntims). “Aquesta tendència es podria accentuar si la demanda del mercat no augmenta per absorbir el més que probable increment de la producció lletera”, segons JARC.

En aquest sentit es pronuncia el membre de l'executiva nacional de llet d'Unió de Pagesos, Josep Massó, que pensa que a partir d'ara el sector estarà marcat per l'oferta i la demanda i que aquí no hi influirà tant la llet que es produeixi a l'Estat espanyol com la que s'importa d'altres països de la UE com ara França i Alemanya. “Si la indústria, que és la que acaba decidint a quins preus paga la llet, troba llet més econòmica d'altres països i li compensa el transport, l'acabarà comprant fora de l'Estat i obligarà els productors d'aquí a abaixar encara més els preus”, diu Massó. De fet, segons Massó, la indústria no és la reguladora dels preus, sinó que són les grans superfícies les que decideixen a quin preu volen vendre la llet.

És per tot això que el director dels serveis territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a les comarques gironines, Vicenç Estanyol, no creu que a partir d'ara es tanquin més explotacions de vaques de llet que en aquests darrers anys, perquè el sector lleter és molt important a les comarques gironines i assegura que són les grans explotacions que ja fa temps que es preparen per adaptar els negocis a l'Europa del 2015 i les que ofereixen molt valor afegit les que se'n sortiran.