La banca no afluixa el crèdit
La caiguda de la concessió de préstecs afavoreix la reducció del deute de famílies i empreses el 2014
Les xifres d'endeutament actuals baixen fins als nivells del 2006
El deute de les famílies i les empreses es va reduir el 2014 un 4,7% i un 3,4%, respectivament. Estem menys endeutats, bona notícia si tenim en compte que encara estem sortint de la crisi. Però també hi ha una segona lectura: l'aixeta del crèdit continua tancada per a la majoria i tanmateix s'estimula la demanda. Malgrat les actuacions del Banc Central Europeu per facilitar la concessió de crèdit de les entitats bancàries als ciutadans i empresaris –amb l'objectiu de generar demanda i, en conseqüència, augmentar l'oferta–, el diner no circula i, quan ho fa, es mou al ralentí.
El deute de les famílies, segons dades del Banc d'Espanya, va baixar el desembre passat 9.434 milions d'euros, i va tancar l'any amb una caiguda interanual d'un 4,7%, fins als 745.793 milions. De fet, l'endeutament de les famílies va baixar tots els mesos de l'any passat, amb l'excepció del juny i el novembre, i es torna a situar a hores d'ara en nivells del setembre del 2006, previ a l'inici de la crisi econòmica, després que les famílies hagin anat reduint de mica en mica els préstecs assumits i davant la impossibilitat gairebé generalitzada d'adquirir-ne de nous.
A més de reduir-se el deute de les llars, el desembre passat també van caure els crèdits, tant els destinats al consum com a l'adquisició d'habitatge. Els primers van baixar un 5,2% respecte al mes anterior, fins a situar-se en 160.997 milions, xifra que suposa una caiguda interanual d'un 6,5%. Els préstecs hipotecaris van registrar el desembre passat un descens d'un 0,44% respecte al novembre i es van situar en 584.796 milions, mentre que en taxa interanual van caure un 4,2%. Tot i aquesta davallada, l'import que les famílies destinen a la llar continua significant la major part del seu endeutament, ja que la hipoteca suposa el 78,4% del deute.
Oblidar l'estalvi
Pel que fa a les empreses, el desendeutament també va ser la tendència del 2014, un fet que s'està produint des de gairebé l'inici de la crisi. El deute de les empreses va baixar 2.621 milions el desembre passat, després d'un lleuger augment al novembre, fins a situar-se en 959.358 milions, mentre que en taxa interanual va caure un 3,4%. Per trobar un endeutament empresarial similar ens hem de dirigir als índexs dels anys 2005 i 2006, fet que s'explica gairebé exclusivament per la caiguda dels préstecs.
“Ja fa temps que estem vivint un procés de desendeutament, tant de famílies com d'empreses. I, certament, és lògic que sigui així perquè en una situació de crisi s'estalvia per tornar el deute. Però el que ja no em sembla tan bé és que, començant pel Banc Central Europeu (BCE), s'animi a l'endeutament per accelerar la recuperació econòmica. Ho veig contradictori”, assegura Rafael Sambola, professor de finances d'Eada Business School. A més de les accions dutes a terme pel BCE, també des del govern espanyol i diverses entitats bancàries s'ha entrat en una dinàmica d'impuls de l'endeutament, però la realitat és que el crèdit no flueix amb normalitat.
“De diners, n'hi ha i n'hi haurà molts més, però els bancs volen solvència. Aquest és el motiu pel qual les grans empreses sí que reben crèdit, i a un tipus d'interès molt baix, mentre que les pimes l'han de pagar al 6% o 7%. Les entitats no volen caure en la situació anterior”, afirma Sambola, que assegura que “encara no hi ha un creixement suficient” perquè el crèdit sigui generós i indica que “potser comenci a pujar si les perspectives del PIB es compleixen”. Tot i això, considera que “l'endeutament no és la solució per reactivar l'economia o, almenys, no n'és l'única”. “La inversió pública hauria de ser un dels factors determinants de la recuperació i aquí és on s'hauria d'haver injectat el diner que el BCE ha ofert als bancs.”
Pel que fa al crèdit a les famílies, el professor d'Eada diu que “només pujarà quan baixi l'atur”. “Tanmateix, hi ha factors que no ajudaran gaire a aquesta recuperació, com ara els baixos salaris i la por de perdre la feina.” Per Sambola, és important “buscar un equilibri per evitar recaure en les barbaritats del passat, quan l'endeutament superava el PIB”.
LES XIFRES
Petita esperança per a les pimes
Els préstecs nous també van recular l'any passat un 6,3%, fins als 416.038 milions, molt lluny dels gairebé 1,3 bilions del 2007, la xifra més alta indexada en la base de dades del Banc d'Espanya. Tot i que les xifres de nous crèdits a empreses van baixar un 9,5%, fins als 355.225 milions, els préstecs inferiors a un milió d'euros van augmentar, mentre que els que superaven aquesta quantitat van registrar una davallada. Aquesta dada podria indicar que potser s'ha obert l'aixeta dels crèdits a les pimes, encara que sigui amb comptagotes. D'altra banda, en els nous crèdits concedits també s'aprecia un lleu increment dels préstecs hipotecaris, que, segons el Banc d'Espanya, van créixer el 2014 un 23,5%, i els destinats al consum van pujar un 18,6%. Les xifres absolutes no admeten comparació amb les registrades abans de la crisi, i potser mai més es podran comparar, però si més no són positives.