Un 1% de la facturació dels hotels és per cobrir els furts

Expliquen els hotelers que fa molts anys, a la Costa Brava –quan encara hi havia fronteres entre l'Estat espanyol i França i la moneda vigent era la pesseta–, una alemanya es va emportar un bidet d'un hotel gironí com a souvenir perquè a Alemanya aquests preuats estris “encara no existien”, i la senyora, durant les seves vacances, en devia apreciar la utilitat. Gràcies al boca-orella se sap que l'hoteler va aconseguir que l'autocar en què viatjava la turista s'aturés quan estava a punt de passar la frontera i que va poder rescatar el sanitari, amagat al maleter del bus entremig de l'equipatge. Tot i que ben segur que aquest no va ser el primer robatori en un establiment hoteler de les nostres contrades, sí que és un dels més coneguts entre el sector.

Amb els anys, els hotelers han hagut d'empescar-se-les per lluitar contra els petits –o no tan petits– furts que es produeixen a les seves instal·lacions i que provoquen un increment més o menys important de les despeses que ha d'assumir l'establiment al llarg de l'any. Malgrat això, no hi ha dades exactes del que costen a l'hoteler els petits robatoris. Es parla d'entre un i cinc euros per persona o fins i tot, segons assegura l'hoteler de Girona Josep Carreras, d'un 1% de la facturació.

Però quins són els objectes que molts clients d'hotel s'emporten de record cap a casa? Els anomenats articles de gentilesa o amenities ocupen un lloc destacat en el rànquing. Són aquells petits articles de neteja personal que es col·loquen als banys com ara xampú, gel, sabó de mans, pintes, mocadors de paper, raspalls de dents, espongetes per netejar les sabates i fins i tot casquets de dutxa, entre moltes altres coses. Les tovalloles també són un producte apreciat entre alguns clients, tot i que darrerament ha baixat la demanda perquè els propietaris dels hotels van decidir deixar de brodar-hi el nom de l'establiment i ara ja no són tan apreciades pels col·leccionistes de souvenirs. Així i tot, l'hoteler de Roses Miquel Gotanegra explica que “en una temporada poden desaparèixer entre 400 i 500 tovalloles” del seu establiment entre les de dutxa i les de platja que ofereixen als clients.

Arribats a aquest punt, als propietaris dels establiments ja no els sorprèn gairebé res. I dic “gairebé” perquè, no fa gaire, en un establiment de Girona van desaparèixer una cinquantena de coixins. Els culpables? Un grup d'estudiants que viatjaven en bus i van decidir emportar-se'ls per poder dormir durant el viatge. L'establiment se'n va adonar abans que els joves marxessin i els els van poder cobrar.

De coixins, però, en desapareixen sovint, així com de llençols, mantes, cobrellits, barnussos, llapis i bolígrafs, piles del comandament a distància i a vegades el mateix comandament, que “no té cap altra utilitat fora de l'habitació”. I ara, segons explica l'hoteler de Lloret de Mar Enric Dotras, el que és moda últimament és emportar-se les bombetes LED. “Fa uns anys, quan van sortir les bombetes de baix consum, ens desapareixien contínuament; ara és el torn de les LED”, diu.

Els minibars també són una temptació per a alguns usuaris d'hotel que no volen incrementar la seva factura durant l'estada. El més habitual és que el client reompli amb aigua les ampolles de vodka, whisky o cervesa que acaba de consumir i les deixi un altre cop a l'interior del minibar. Per això, molts hotelers han decidit no omplir les neveres si no és a petició expressa del client o instal·lar minibars amb un sistema electrònic que registra automàticament la beguda que es treu –així i tot, ja hi ha qui se les ha empescat per treure-les sense que es noti i l'hoteler ha hagut de tornar al mètode tradicional: que la governanta passi per l'habitació i controli manualment el que hi falta.

Però no tot han estat petits robatoris. Segons Carreras, quan van començar a sortir al mercat els televisors de pantalla plana, molts hotels van decidir canviar-los. Però, com que al principi eren força cars, els primers models que van incorporar a les habitacions eren de mida petita “i cabien en una maleta”. Però, és clar, quan t'inscrius en un hotel, deixes fins i tot el teu número del document d'identitat i, per tant, el pispa és fàcilment localitzable. Això va passar en un hotel de luxe de Barcelona, que va decidir escriure al client per dir-li que segurament havia tingut un “descuit” i s'havia emportat el televisor a casa seva i que, per evitar les molèsties d'haver-lo de tornar, l'hi cobrarien.

Altres robatoris: en un hotel de Girona van trobar a faltar un ordinador i en un altre un client es va endur la pantalla d'un ordinador i la va passar amb tota tranquil·litat per davant del recepcionista, que no el va aturar perquè es va pensar que era seva.

Quadres, gerros i qualsevol altre estri que serveixi per adornar també criden l'atenció als pispes i, per tant, o s'han acabat retirant de la vista o s'han fixat a la paret. Tot i això, hi ha “clients molt manetes” que van als hotels amb tornavisos o altres eines i no hi ha gaire res que se'ls resisteixi: assecadors de cabells, tovallolers i miralls són articles apreciats.